Alba Barnusell (PSC), alcaldessa de Granollers: «Resoldre temes com la vivenda és la millor manera de fer front a l’extrema dreta»

L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell (Granollers, 1979), va assumir la vara de comandament de la capital del Vallès Oriental fa just quatre anys en una ciutat on el PSC governa amb majoria absoluta des de fa gairebé dues dècades. En aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO posa el focus en com fa front a problemes com el de la vivenda i Rodalies en un moment en què creix el suport als discursos de l’extrema dreta i amb les eleccions municipals del 2027 en l’horitzó.

¿Què està fent Granollers per revertir el dèficit de vivenda assequible que hi ha a la ciutat?

La prioritat més gran que tenim en aquest mandat és construir vivenda pública. En un mes entregarem 17 vivendes construïdes íntegrament per l’ajuntament i n’estem construint 57 més junt amb l’Incasòl. Estem mobilitzant també promocions privades amb el 30% de reserva de protecció oficial i fent una crida als propietaris que tinguin pisos perquè els posin a la borsa de vivenda pública.

Han posat a disposició de la Generalitat 8.000 metres quadrats de sòl per construir 200 vivendes assequibles. ¿Tenen ja la concreció?

Sí, pròximament traurem a concurs la construcció de 136 vivendes al barri del Lledoner.

¿Com estan incentivant que els propietaris posin pisos a la borsa de lloguer i quantes vivendes buides hi ha a Granollers?

Estem fent rebaixes en l’IBI i donant subvencions per rehabilitar vivendes, si és el cas, i garantir així una protecció als propietaris que tinguin un pis buit i el posin de lloguer. Estem treballant a tenir també una xifra exacta de quants pisos buits hi ha, perquè és complicat. Volem anar a veure aquests propietaris, trucar-los i fer pedagogia sobre la necessitat que hi ha de tenir pisos de lloguer assequible per a gent jove.

¿Quants anys han d’esperar els veïns de Granollers perquè la vivenda deixi de ser una preocupació?

En aquest mandat ens vam comprometre a construir 200 vivendes de lloguer assequible noves i acabarem el mandat amb aquestes 200. La vivenda és una política de mitjà i llarg termini. Confiem que, a poc a poc, la gent pugui quedar-se a viure a la ciutat i no passi com ara, que se sent expulsada. Esperem que sigui en pocs anys.

Si s’aprova la limitació de la compra especulativa de vivenda, ¿l’aplicarà al seu municipi?

Totes les mesures que ajudin a afrontar el dèficit de vivenda de lloguer i de compra, benvingudes siguin. Per tant, endavant. I el que hem dit, apel·lem als propietaris a treballar conjuntament. Una altra de les reflexions que he fet personalment és que, en el seu moment, l’Estat va protegir els bancs. Podríem parlar que aquests pisos de grans tenidors o bancs retornaran a mans públiques i posar els pisos buits a disposició dels municipis.

Granollers és una ciutat on conflueixen moltes línies de Rodalies: R2, R8, R3, R11... ¿Com ha impactat el caos ferroviari en els seus veïns?

Compartim el malestar de tots els ciutadans. A l’R3 ja tenim unes obres de duplicació de la via amb transport alternatiu amb autobusos directes fins a Barcelona i Vic, i funcionen molt bé. L’impacte ha sigut sobretot a l’R2 i a l’R8. Demano que s’agiliti tot el possible les inversions pendents a Rodalies, perquè arrosseguen un dèficit d’anys enrere. Fa 30 anys que ja es parlava de Renfe i dels retards, que ens faltaven trens. Crec que la Generalitat n’és conscient i encara el problema. Remarem tots a una, però necessitem millorar la connectivitat entre els nostres municipis amb més freqüència, més trens i més fiabilitat.

¿Ha hagut d’aixecar el telèfon per demanar al Govern que s’afrontés millor el caos ferroviari?

Tinc una relació directa i habitual amb la consellera i amb el Govern. En aquest episodi, però també sense ell, la demanda de més freqüències, més fiabilitat i més connectivitat ha estat sempre present i és una de les primeres que vaig posar a sobre de la taula. Necessitem connectar les nostres ciutats, les de l’arc metropolità i els dos Vallès, amb tren. També necessitem incrementar la freqüència de les línies. N’hi ha una de molt senzilla, que és l’R8 per anar de Granollers a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un tren cada hora és molt poc.

Granollers té ara més de 65.000 habitants, ha sumat 13.000 veïns en els últims 25 anys. ¿Els serveis estan tensats?

Comparativament amb altres ciutats de Catalunya, hem tingut un creixement més mesurat i els serveis s’han pogut anar adequant. Però és cert que el creixement de les nostres ciutats necessita més serveis sanitaris, de formació professional, de polítiques socials i de vivenda. Les ciutats també han canviat, tenim més persones grans, per tant, fa falta més atenció a la dependència, centres de dia i pisos dotacionals. El que necessitem és més finançament, que és de l’any 1988, i estem prestant molts serveis que corresponen a altres administracions.

¿Com es treballa des de l’Ajuntament perquè, en un context de creixement de l’extrema dreta, no s’associï immigració i delinqüència?

Granollers és una ciutat molt diversa i plural des de fa molts anys. Tenim persones de més de 80 nacionalitats que conviuen, que s’han integrat i que participen en el dia a dia de la ciutat. Creiem fermament en el diàleg i en el treball conjunt en la integració. Lamentablement hi ha partits que volen fer aquesta associació, però no és certa i les dades la constaten.

¿Entén que hi hagi alcaldes que es mostrin reticents a empadronar ciutadans que no tenen la seva situació regularitzada amb l’argument que els serveis estan tensats?

El padró és una eina absolutament necessària per tenir una foto real, per identificar qui tenim vivint a la ciutat i per evitar fraus al padró i que existeixin màfies. Des de Granollers fem una gestió rigorosa conforme amb la llei. També treballem amb els serveis professionals prèviament a la inscripció al padró i també després per fer un seguiment d’aquestes persones i acompanyar-les en la integració plena perquè tinguin drets i també obligacions.

¿Com poden fer front els alcaldes a l’ascens de l’extrema dreta?

El que ens correspon als alcaldes és donar respostes efectives als ciutadans, a les seves necessitats reals i a les seves vulnerabilitats econòmiques i lluitar contra les desigualtats. Resoldre temes com la vivenda és la millor manera de fer front a l’extrema dreta. Hem de fer polítiques de construcció de futur i generar esperança en els nostres joves, vinguin d’on vinguin. Granollers és una ciutat de 60.000 habitants i 15 quilòmetres quadrats que ens permet a mi, als regidors i als treballadors públics parlar amb molta gent i amb tothom, que és la base per frenar l’extrema dreta, ser al carrer, conèixer els barris i les places. Tenim un servei de mediació i detecció de problemes a les comunitats de veïns, cal conèixer els conflictes a cada racó de la ciutat.

Notícies relacionades

De tornada a l’advocacia laboralista

La jutge de l’espionatge amb Pegasus i Candiru anul·la la imputació d’Azón

¿És partidària dels cordons sanitaris?

La nostra aposta i el nostre cordó és amb la defensa dels drets humans. Per tant, parlarem i pactarem polítiques determinades amb totes les formacions que defensen i posen les persones i els drets humans al centre.