Figueres dona de baixa del padró municipal 872 persones després de detectar irregularitats

D’aquestes, 554 són rebutjades del cens per "inscripció indeguda", és a dir, casos en què l’ajuntament ha enviat agents a revisar la seva situació i han considerat que hi havia frau. Altres 310 persones han sigut eliminades del padró per "caducitat anunciada", cosa que s’aplica als estrangers no comunitaris sense residència permanent i que, per tant, han de renovar la seva inscripció cada dos anys. Si no ho fan, després de rebre un avís de l’administració, se’ls dona de baixa automàticament del padró. Les huit persones restants corresponen a duplicitats detectades en el registre.

Al marge d’aquestes xifres, a les quals ha tingut accés aquest diari i que el ple municipal d’aquest dilluns haurà de validar, també s’han produït altres 395 baixes per defunció i 2.106 per canvi de localitat comunicada, que no tenen res a veure amb irregularitats detectades per l’administració local.

La verificació de les dades

El procés de verificació de l’Ajuntament de Figueres consisteix que uns agents es personen al domicili en qüestió dues vegades amb almenys tres dies de diferència i en horaris diferents –al matí o a la vesprada– i, si no els troben al lloc, se’ls envia una notificació abans de donar-los de baixa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Però, com que no poden comprovar totes les altes, ¿quins són els criteris de l’ajuntament per decidir a quins llocs acudir? Segons expliquen fonts municipals, es decideix revisar aquells casos que fan saltar les alarmes, com "diversos canvis de residència en un mateix any", casos en què hi ha "moltes persones en un mateix domicili" o aquells habitatges "que canvien freqüentment" d’habitants.

L’ajuntament assegura haver-se trobat amb casos en què "es falsegen separacions de convivència" per obtenir "ajudes socials" simulant que es tracta d’una mare que viu sola amb xiquets. Les mateixes fonts apunten que hi ha casos de ciutadans que realment no resideixen a la capital de l’Alt Empordà, però que també "s’empadronen allí per poder sol·licitar ajudes municipals".

L’obligació per llei

La llei obliga els ajuntaments a empadronar tots els ciutadans, també els qui per la seva situació de vulnerabilitat resideixin en infrahabitatges o no tinguin domicili. El Govern considera empadronables els "infrahabitatges", com "barraques, caravanes o coves", i fins i tot l'"absència total de sostre". Així ho va assenyalar en una resolució el 2020, en la qual també deia que, en cas de dubte sobre la titularitat de l’habitatge, preval el dret al padró. Això és així perquè estar inscrit al padró municipal és un tràmit necessari per poder accedir a serveis bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials.

Notícies relacionades

El tancament de l’espai aeri espanyol a vols de guerra obliga els EUA a gastar més temps i diners en els seus atacs a l’Iran

Illa s’alia amb 31 alcaldes per trobar promotors que construeixin 556 habitatges públics en municipis petits

Tanmateix, Junts fa temps que aposta per endurir els requisits del padró municipal i proposa vetar la inscripció en immobles ocupats o acabar amb la possibilitat d’empadronar-se en equipaments municipals o a l’espai públic. Reclamen que no es pugui acceptar cap empadronament sense un "títol habilitant", cosa que és equiparable a tindre escriptura de l’immoble, un contracte de lloguer o un permís del propietari de la finca; i proposen que hi hagi un "padró social" de la Generalitat per atendre les persones vulnerables.

Figueres no és l’únic ajuntament que aplica aquesta política, també ho fan municipis com Sant Cugat o Martorell.