Andalusia complica a Illa tenir els Pressupostos abans de l’estiu
Si Junts o el PP recorren el projecte de llei al Consell de Garanties Estatutàries la tramitació es dilatarà previsiblement un mes més
El president Illa con los consellers Dalmau y Romero el pasado viernes. /
Salvador Illa vol tenir els Pressupostos aprovats pel Parlament abans del 31 de juliol, però aconseguir-ho no serà fàcil. Pel camí haurà de trobar una fórmula per atendre les peticions d’ERC i jugar amb el calendari de tramitació del projecte de llei amb una parada electoral a Andalusia, que no és pas aliena a la política catalana, el 17 de maig.
Al davant queden quatre mesos fins que no acabi el període de sessions, termini que es van donar el Govern i ERC per culminar les negociacions. Amb els temps habituals de tramitació parlamentària, l’Executiu en tindria prou de presentar les xifres al Parlament uns 50 dies abans, d’acord amb el temps mitjà usat els últims deu anys per culminar aquesta mena de projectes. N’hi hauria prou, doncs, que Illa els aprovés en el Consell Executiu a mitjan juny, passada la cita electoral andalusa.
Ara bé, aquest escenari és poc garantista, ja que no preveu que l’oposició recorri la norma davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Junts i PP, els dos partits amb capacitat per fer-ho, no descarten recórrer la llei, per la qual cosa la seva tramitació es dilataria previsiblement un mes, el temps màxim que té l’òrgan per emetre el dictamen, tot i que no seria vinculant. L’hemeroteca indica que la resolució s’ha publicat sempre esgotant els terminis. Si el Govern vol curar-se en salut, hauria d’avançar un mes l’arrencada de la tramitació, fet que situa l’inici del procés parlamentari a mitjan maig, just quan estan previstos els comicis andalusos.
A aquesta contesa electoral s’hi afegeix una complicació més. Esquerra afirma que, fins que no passin els comicis andalusos, hi ha poc marge perquè hi pugui haver un pacte a Catalunya, atès que les seves exigències requereixen que la Generalitat guanyi autonomia ("espais de poder") per compensar la falta de garanties sobre la recaptació de l’IRPF, però el Govern difícilment cedirà fins que la ja exvicepresidenta i exministra d’Hisenda, María Jesús Montero, hagi vist el seu resultat a les urnes d’Andalusia. Si ERC manté aquest plantejament, al Govern no li quedarà cap altra opció que arremangar-se per aconseguir tancar el pacte la setmana següent, a partir del 18 de maig. I allà el calendari començaria a pressionar.
El millor pronòstic
En un escenari ambiciós, l’acord es podria tancar aquella setmana, el Consell Executiu podria aprovar el projecte de llei i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, podria entregar els Pressupostos al Parlament abans del dia 20 de maig. A partir d’allà es fixaria el calendari definitiu dels comptes públics. Si s’acorda una tramitació de mínims, s’obrirà un termini de deu dies naturals per registrar les esmenes a la totalitat del projecte de llei i, paral·lelament, 20 dies per a les esmenes a l’articulat. En aquest escenari, probablement la primera votació dels Pressupostos (el debat a la totalitat) tindria lloc durant la primera setmana de juny, just després que cada conseller hagi comparegut en comissió per explicar les seves partides.
Si se supera aquesta primera votació, les tres setmanes següents de juny serien per treballar el text en les comissions. Serà temps per debatre i votar les esmenes a la totalitat de les seccions pressupostàries i fer el mateix amb les esmenes a l’articulat, que es deliberaran i votaran en la comissió d’economia, fins a arribar a la redacció del dictamen final. Això acabaria ja cap a la setmana de Sant Joan, el 24 de juny, la data que Romero va fixar com a objectiu per aprovar els Pressupostos, tot i que difícilment podrien estar a punt abans d’aquest dia festiu a Catalunya.
Si tot transcorre segons aquesta previsió, els comptes públics podrien ser una realitat abans d’acabar el mes de juny. Però tot saltaria pels aires si Junts o PP sol·liciten un dictamen al Consell de Garanties. La tramitació es frenaria de cop i caldria esperar, previsiblement, fins a l’última setmana de juliol per a la votació final. El marge d’error és molt reduït, malgrat que la llei de Pressupostos té prioritat sobre la resta en la seva tramitació parlamentària, però això, que no està en mans d’Illa, amenaça de dinamitar les previsions del Govern.
Una altra opció és que, seguint l’exemple del que va passar en els primers comptes públics que Illa va acabar retirant, es presentin al Parlament sense haver assegurat els vots d’ERC. És poc probable, atès que una de les crítiques que va articular Esquerra en aquell episodi va ser que l’Executiu mirés de pressionar el partit iniciant el compte enrere sense el seu suport. No va sortir bé, però continua sent una possibilitat, ja que hi ha almenys deu dies per negociar fins a la primera votació. Tot i que aquesta vegada no hi hauria marge per ampliar aquell termini abans del debat a la totalitat, com va passar al febrer.
50 dies
En tot cas, esperar que els andalusos acudeixin a les urnes obliga a calcular mil·limètricament el calendari, que es podria reduir a menys de 40 dies, sense dictamen del CGE. La mitjana de l’última dècada, segons ha comprovat EL PERIÓDICO, és d’uns 50 dies, tot i que ha variat cada any.
La tramitació més ràpida va ser el 2023, la dels Pressupostos actualment prorrogats. Pere Aragonès els va presentar el 2 de febrer i el Parlament els va validar el 10 de març: 36 dies, atès que ningú el va portar al CGE. Aquests serien, aproximadament, els terminis que s’haurien de repetir per deixar marge a una possible impugnació davant aquest òrgan.
L’historial de l’última dècada
Notícies relacionadesEl calendari de tramitació dels Pressupostos a Catalunya l’última dècada ha sigut convuls. El 2024, es va fixar en 42 dies, però els comptes ni van superar la primera votació pel refús dels Comuns. Quatre anys abans, el 2020, la previsió inicial de 49 dies es va acabar duplicant, primer per la la pandèmia del coronavirus i després per la decisió de Ciutadans d’elevar el projecte al CGE.
Tampoc en anys anteriors es van complir els terminis previstos per als comptes. El 2016, el càlcul apuntava a 56 dies, malgrat que els comptes van ser finalment rebutjats per la CUP. I el 2017, quan es va dissenyar un calendari de 71 dies, el procés es va acabar allargant fins a 113 dies després de la impugnació presentada pel PSC, Ciutadans i el PPC davant l’òrgan de garanties.
