Les tortures franquistes de la comissaria de Via Laietana arriben a l’ONU

Notícies relacionades

Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència

Illa oficialitza el consorci de Tàrraco

És el cas dels germans Maribel i Josep (Pepus) Ferrándiz, detinguts el 23 d’abril de 1971, quan tenien 17 anys, i que van passar 32 dies a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. El col·lectiu ha fet aquest pas davant "els reiterats obstacles judicials a l’Estat espanyol". Tots dos van estar incomunicats i van ser sotmesos a tortures físiques i psicològiques per la seva militància política i, en el cas de la dona, també per motius de gènere.L’entitat de drets humans Irídia ha presentat davant el Comitè contra la Tortura de l’ONU la primera demanda per tortures del franquisme després de l’aprovació, el 2022, de la llei de memòria democràtica, que estableix l’obligació d’investigar crims contra la humanitat durant la dictadura i reconeix expressament que aquests no prescriuen ni poden ser amnistiats. És el cas dels germans bessons Maribel i Josep (Pepus) Ferrándiz, que van ser detinguts el 23 d’abril de 1971, quan amb prou feines tenien 17 anys, i van passar 32 dies tancats a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. El col·lectiu ha fet aquest pas davant "els reiterats obstacles judicials a l’Estat espanyol". Tots dos van estar totalment incomunicats i van ser sotmesos a tortures físiques i psicològiques únicament per raó de la seva militància política en els dos casos i, en el cas de la dona, també per motius de gènere.

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona va rebutjar el novembre del 2023 la querella interposada per Irídia sense practicar cap diligència d’investigació i al·legant "la prescripció del delicte, el principi de legalitat i la llei d’amnistia de 1977". La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la decisió i el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d’empara.