La fiscal veu perjudici per a Catalunya en les reformes impulsades per Montoro

La Fiscalia Anticorrupció assegura que les reformes legislatives impulsades per mitjà d’Equipo Económico, el despatx fundat per l’exministre Cristóbal Montoro, perjudicaven la Hisenda catalana i les arques de l’Ajuntament de Tarragona a causa de la disminució d’impostos que comportaven, segons l’escrit al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. La fiscal Carmen García Cerdá respon d’aquesta manera al recurs presentat per un imputat en la causa que instrueix Rubén Rus, jutge de Tarragona, per presumpte tràfic d’influències, entre altres delictes, en la qual està investigat l’exministre del PP. A més, reforça la tesi que el procés ha de ser instruït pel jutge d’aquesta ciutat catalana i rebutja de ple l’argument de la defensa que no és competent, i, en tot cas, s’hauria de remetre el cas a l’Audiència Nacional.

L’advocat de José María Buenaventura Zabala, exdirector de gabinet de l’exsecretari d’Estat d’Hisenda durant l’etapa de Mariano Rajoy, va presentar al jutjat un recurs contra la resolució en la qual el jutge Rubén Rus aixecava el secret de les actuacions i detallava les imputacions de cadascun dels implicats en aquesta trama. El lletrat afirmava que els fets que s’atribuïen al seu defensat estaven prescrits i, per tant, procedia a arxivar-los. No obstant, la fiscal García Cerdá s’hi va oposar, va negar que els delictes estiguessin prescrits i va deixar patent que la interlocutòria del magistrat conté "una motivació que supera les exigències legals", atès l’estat en el qual es troba la investigació i sense haver interrogat encara els imputats.

La fiscal qualifica d’"exquisita" la interlocutòria del jutge i precisa que "no només dedica diversos punts a il·lustrar sobre com s’inicien les actuacions, sinó que recull, en un relat extens, ordenat i contextualitzat en el temps", els esdeveniments que s’investiguen, per després concretar de manera resumida la participació de cadascun dels implicats. És en aquest punt on García Cerdán detalla que el relat del jutge "permet conèixer els concerts dissenyats per les empreses gasistes que operaven a Tarragona per obtenir, previ pagament de comissions, reformes legislatives amb les quals disminuir la seva despesa tributària a costa de perjudicar les arques de la comunitat catalana" per la reforma dels impostos especials (IIEE), i del mateix Ajuntament de Tarragona, per l’impost d’activitats econòmiques (IAE).

Sector gasístic

Per a la fiscal, els investigats haurien estat "indiciàriament" actuant en organització, posant "la funció pública exercida per alguns dels seus membres al servei dels interessos de la trama". D’aquesta "organització", remarca, "s’haurien servit les empreses del sector gasístic a Tarragona, acceptant realitzar els pagaments sol·licitats per posar en marxa la maquinària legislativa a favor dels interessos que buscaven els seus directius en cada moment".

Notícies relacionades

Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència

Illa oficialitza el consorci de Tàrraco

En aquest entramat, assenyala l’acusació pública, es troba Buenaventura Zabala, que, segons el jutge, el 2014 s’hauria reunit amb les gasistes a la seu del Ministeri d’Hisenda. En aquesta trobada, va sol·licitar l’ajuda de les empreses per a la redacció de l’article que s’havia d’incloure en el projecte de llei que s’havia de tramitar ben aviat i que les beneficiaria. A més, consta que ha percebut retribucions d’Equipo Económico i d’empreses vinculades, un fet que encara s’està investigant.

La interlocutòria del jutge es complementa amb els atestats policials i els informes de la Unitat de Suport a Anticorrupció de l’Agència Tributària. La fiscal recorda que, després de l’anàlisi dels correus incorporats en la causa, ella va ser qui va requerir que es tingués com a investigat Buenaventura Zabala, ja que els correus electrònics revelaven que aquest llavors alt càrrec havia participat en les maniobres. "D’aquesta manera, els esmentats funcionaris no sols haurien realitzat o dirigit amb complaença els informes, decisions i la redacció del text legal, que conformava l’expedient" de la reforma analitzada, sinó que "haurien procurat els mitjans necessaris perquè el benefici fiscal investigat no fos alertat pels organismes fiscalitzadors de la tramitació".