La promesa d’acudir al TJUE de Martínez Arrieta

La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) desobeeix la sentència del Tribunal Constitucional (TC) al no aplicar l’amnistia a dues persones condemnades per desordres públics a Girona, uns fets ocorreguts l’octubre del 2019, perquè es vol esperar a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Aquesta sentència, però, no contestarà a dubtes del TS perquè aquest tribunal no ha plantejat una qüestió prejudicial. Han sigut l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes les dues institucions que van presentar dubtes sobre la llei d’amnistia. Els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena, instructor del procés, van aplicar una "triple muralla" jurídica i processal contra l’aplicació de l’amnistia.

La primera va ser erigida frontalment: el rebuig directe, sense embuts, a aplicar l’amnistia com a tal al delicte de malversació. I els jutges es van permetre el luxe d’afirmar que va ser la mateixa llei la que excloïa el delicte.

Interpretació malintencionada

Va ser una interpretació malintencionada de la llei, que expressa clarament la voluntat del legislador d’amnistiar la malversació per finançar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, però com la versió final de la llei finalment aprovada va excloure l’"enriquiment".

Va ser enriquiment perquè els fons haurien de sortir de la butxaca dels independentistes. Si hagués sigut així s’haurien empobrit. Al sortir de la Generalitat, ells, sosté la Sala Penal, es van enriquir.

La segona muralla va ser l’anunci del plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat elevada al TC, amb el pretext de saber si és conforme a la Constitució l’aplicació de la llei al delicte de desobediència.

Això es va quedar al tinter. I va ser substituïda per una qüestió de constitucionalitat en el cas de la condemna per desordres públics el 2019, a Girona, per protestar contra la sentència del procés. La qüestió va ser desestimada pel TC i la Sala Penal no aplica aquesta sentència, és a dir, exonera les persones afectades. El pretext és que el Suprem espera la resposta del TJUE als dubtes plantejats sobre l’amnistia.

I la tercera muralla, davant la qual ens trobem ara, és la bala a la recambra: el plantejament d’una qüestió prejudicial del Suprem davant el TJUE en el cas que el Tribunal Constitucional consideri que l’amnistia és aplicable a la malversació.

En els raonaments de la interlocutòria de la sala de juliol del 2024, amb Marchena com a ponent, es deixava oberta la porta per elevar-la si... el TC declarava aplicable l’amnistia.

S’hi assenyala que "aquesta desconnexió [Catalunya-Espanya] va existir, tot i que durés només uns segons, va tancar un greu perill d’afectació dels interessos financers".

En la interlocutòria del 29 de setembre del 2024, el ponent de la qual és el magistrat ponent, Marchena, avança més en la seva estratègia. Amb l’aprovació de tots els membres, entre els quals hi havia Martínez Arrieta –excepte Ana Ferrer–, apunta que si s’estimés "el delicte de malversació amnistiable ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el TJUE".

I ja va precisant el curs que prendrà d’acció: "Solament aleshores seria ineludible demanar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa d’amnistia a un delicte de malversació és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la Unió Europea".

Això volia dir que per a la Sala Segona la sentència del TC no seria el punt final de la partida d’escacs si l’amnistia sortia finalment il·lesa.

La fitxa europea serà l’"últim recurs" per bloquejar la concessió de l’amnistia al TC als set recursos d’empara pendents.

Problema: el TJUE previsiblement aclarirà el tema de la malversació. El TC, que volia poder tenir l’última paraula, espera el TJUE per concedir les empares i obligar d’aquesta forma el jutge Llarena a aplicar l’amnistia als set recurrents: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont.

I deixarà sense efecte l’ordre de detenció de Carles Puigdemont actualitzada, només per a Espanya, l’1 de juliol del 2024.

L’advocat general del TJUE designat per a aquest cas, el luxemburguès Dean Spielmann, ja es va pronunciar el 13 de novembre del 2025 sobre els dubtes elevats des d’Espanya. El seu dictamen no és vinculant, però el Tribunal sol seguir els criteris dels advocats designats.

Pel que fa a la Unió Europea afirma que "la protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista en la llei orgànica d’amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, atès que no hi ha un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió".

Si aquest és el criteri que assumirà el TJUE en la sentència al maig, ¿es donarà la Sala Penal, presidida per Martínez Arrieta, per vençuda? ¿O tornarà a la seva última guerra?

Notícies relacionades

El Suprem adverteix al Poder Judicial del risc de gravar les reunions

Presentisme reactiu

Fins i tot en cas que el que digui el TJUE no satisfaci la Sala Penal i decideixi elevar "la seva" qüestió prejudicial, no mantindrà l’ordre de detenció de Puigdemont i altres mesures cautelars.

Perquè, com ha dit Manuel Marchena a aquest cronista, "Deixar sense efecte les mesures cautelars és ineludible si es planteja la qüestió prejudicial. Cap jutge seria capaç d’acordar una presó preventiva per un fet amnistiat l’aplicació del qual li suscita dubtes que eleva al TJUE".