Les Forces Armades operaran drons i helicòpters en bombolles tàctiques 5G

Aquesta capacitat és, de fet, una aspiració de les Forces Armades. Això explica, entre altres detalls, la presència del general Miguel Ángel Orduña, cap de la Divisió de Plans de l’Exèrcit de l’Aire, assistint a la firma d’un memoràndum d’entesa dimecres passat entre Airbus i Telefónica. Una companyia posa les aeronaus; l’altra, la generació de cobertura 5G xifrada i resistent en entorns degradats. El marc triat per a l’acord –que en realitat ja porta amb proves dos anys– ha sigut l’exercici BACSI (Base Aèria Connectada, Sostenible i Intel·ligent) que ha desenvolupat la Força Aèria en la base de caces Eurofighter de Los Llanos (Albacete).

Internet de les coses

En un futur que encara està per concretar, però no llunyà, els exèrcits comptaran amb helicòpters des dels quals s’interconnectaran drons, vehicles terrestres, barcos, avions i satèl·lits en una "bombolla tàctica 5G". Així l’anomenen els que estan en el projecte. Una altra vegada el núvol en un pla del rearmament espanyol. Només que, en aquesta ocasió, aquest núvol té una vocació dual: serveix per al govern mitjançant internet de les coses (IoT) d’una xarxa de plataformes, homes i màquines de guerra, però també per a la coordinació dels efectius i els recursos en una catàstrofe com la cadena interminable d’incendis de l’estiu, o la dantesca dana que va patir el sud de València.

La clau és "poder prendre la decisió adequada en el moment adequat", diu Belén García Molano, responsable d’enginyeria d’Airbus Helicopters Espanya.

En la guerra del futur –que ja està sent la del present– prendre una bona decisió en un bon moment no és cosa de la intuïció d’un general, sinó del maneig encertat, intel·ligible, ràpid i assegurança de terabytes d’informació que serveixen un munt de sensors. Entra en el que l’enginyera anomena "canvi de paradigma".

De moment, les dues companyies que estan compromeses en aquesta innovació del rearmament espanyol treballen en una demostració tecnològica. Una vegada portada a terme, i quan es determini la necessitat concreta del principal client, Defensa, entraria l’invent en un procés de certificacions i proves.

Airbus ja ha avaluat el potencial que té la combinació d’helicòpter i dron. En la prova, es va fer servir un helicòpter NH90 de l’Exèrcit, des del qual els tècnics van desplegar un míssil rondador desenvolupat per l’empresa espanyola Arquimea. Un cop a la zona d’operacions, on els estava esperant un vell carro de combat, es va llançar la munició. A través d’una pantalla portàtil, el míssil va ser guiat fins a l’objectiu, mentre l’helicòpter es mantenia fora de perill. En aquest mateix dispositiu es podia veure, en temps real, la imatge de la presa, transmesa des del morro del coet caçador.

No es pot dir que serà a llarg termini quan els helicòpters Super Puma, els NH90 i els Tigre dels exèrcits i l’Armada comptin amb la capacitat de servir connectivitat 5G a àmplies zones i fer-se acompanyar d’una cort de drons posada en vol per ells mateixos per observar, per defensar-se o per atacar.

La màquina és petita, i l’àrea gran. Fins ara, el sistema s’ha validat en una prova pilot realitzada el novembre passat, en el marc del projecte BACSI. El generador –o receptor, depèn de la seva funció– de senyal 5G tenia un pes que, segons fonts de Telefónica, oscil·lava entre els 3 quilos si s’integrava en un helicòpter NH90 i els 10 quilos en el cas d’anar a bord d’un avió de càrrega C295. I la bombolla aeronàutica de comunicacions que va crear va cobrir tota la ciutat d’Albacete, expliquen les mateixes fonts implicades en el projecte.

Altres països desenvolupen línies d’investigació pròpies per a aquests futurs núvols. La que desenvolupa una desena d’enginyers d’Airbus i Telefónica és espanyola. Telefónica ja desenvolupava comunicacions per a Defensa, amb el requisit de fer-les xifrades, inassequibles a la intrusió de possibles adversaris, perquè el comandament pugui rebre, per exemple, senyal de vídeo en temps real del que passa en una zona del camp de batalla. I Airbus és la companyia central del Pla Nacional d’Helicòpters, que preveu la compra de 100 helicòpters per a les Forces Armades fins al 2031 per 4.000 milions d’euros, amb la NH90 com a plataforma clau del programa.

Evitar interferències

"Integrar 5G als helicòpters és una aliança natural", comenta García Molano. Els seus enginyers ja han provat el llançament d’un primer dron des d’una aeronau d’ala rotatòria, i els de Telefónica, la cobertura amb 5G de tota una ciutat. Ara han d’afrontar dos problemes: els aeronàutics, "eliminar protuberàncies", diu l’enginyera d’Airbus, o sigui, integrar antenes i emissors a l’helicòpter. I els telecos, fer el menys vulnerable possible la bombolla 5G; jamming, que és el problema clàssic de la guerra electrònica.

Però el problema que s’ha de solucionar no és només la interferència emesa per un enemic. "En les catàstrofes, el primer que es perd són les comunicacions", recorda García Molano. Situar un helicòpter que aporti 5G a una àrea inundada, incendiada, amb els veïns tractant desesperadament de comunicar-se, és part de la utilitat dual d’aquest sistema que arribarà a les Forces Armades.

Notícies relacionades

La Fiscalia Europea investiga per frau la conservació dels raïls

La jutge constata que Adif va retirar, sense permís, 42 metres més de via a Adamuz

L’helicòpter pot convertir-se també en repetidor del senyal d’un satèl·lit, i distribuir-la als drons que podria portar en el futur a la cabina o adossats a la panxa, per ser deixats anar cada un a la seva missió, com un pilot de vespes.

"O pot també, en entorns denegats, suplir la dependència del satèl·lit per al posicionament i l’orientació", assenyala l’enginyera. O, dit d’una altra manera, permet saber on s’és i cap a on moure’s si, de sobte, el GPS deixa de funcionar. És part de la consciència situacional, "entendre el que passa al voltant", per poder, com indicava abans l’enginyera, prendre una decisió adequada en el moment oportú.