El vot útil d’esquerres va beneficiar el PSOE i el suport a Alvise va llastar Vox

Castella i Lleó ha canviat part del guió marcat per Extremadura i Aragó. La dreta complirà 43 anys de govern a la comunitat després de la nova victòria del PP, que va aconseguir millorar els seus resultats, però no va poder evitar continuar depenent de Vox. El PSOE va perdre de nou unes eleccions, però aquesta vegada va pujar a costa d’escombrar tot l’espai a la seva esquerra, que no hauria sobreviscut ni anant en coalició. I per primera vegada, S’ha Acabat la Festa, el partit ultra d’Alvise Pérez, va fer mal electoral a Vox, fins al punt d’impedir que sumés tres escons més.

Amb el 35,47% dels vots, el president de la Junta, el popular Alfonso Fernández Mañueco, va aconseguir quatre punts i 55.939 paperetes més que en les últimes eleccions, amb la qual cosa va obrir una bretxa de 4,7 punts respecte al socialista Carlos Martínez, que també va pujar en percentatge de vot, fins al 30,74%, i en 14.269 sufragis respecte al 2022. Així, el bipartidisme es reforça a les Corts de Castella i Lleó al sumar entre tots dos 63 dels 82 escons.

Més del 20% de vots ultres

A Vox se li vaticinava que superaria el 20% dels vots, i no ho va fer. Però l’extrema dreta sí que va depassar aquest llistó si al 18,92% de Vox s’hi suma l’1,40% que va treure Alvise. Els 17.351 vots obtinguts per S’ha Acabat la Festa van influir en el repartiment final d’escons a diverses províncies, en les conegudes com a restes, i van contribuir que Vox no aconseguís tres procuradors més dels 14 que va aconseguir, cosa que li hauria permès impulsar-se fins als 17 escons.

Tot i que la formació d’Alvise va quedar lluny d’entrar a les Corts autonòmiques, les paperetes superen la diferència que va separar Vox de l’últim escó en tres circumscripcions on la disputa final es va produir entre el partit de Santiago Abascal i el PSOE: Valladolid, Segòvia i Zamora. En aquesta última província es va donar la situació més ajustada: Vox es va quedar a 284 vots de l’últim seient, que finalment va ser per al PSOE, mentre que S’ha Acabat la Festa va obtenir 895 vots en aquesta circumscripció.

Amb tot, el 18,92% obtingut per Vox representa 1,3 punts més que el 2022 i també un punt més que el seu millor resultat fins ara en una comunitat autònoma, aconseguit el mes passat a Aragó (17,8%). Només a la ciutat autònoma de Ceuta va tenir més suport percentual (20,6%), i en les últimes eleccions generals va reunir el 12,5% dels sufragis.

El mapa municipal de Castella i Lleó va tornar a reflectir un clar domini del PP que es va traduir en un nombre més gran de victòries: va guanyar en 1.624 dels 2.248 municipis, un centenar més que el 2022. El PSOE va vèncer a 490 localitats (nou menys) i Vox es va imposar en 68 (13 menys). Els populars són la força més votada en set de les nou circumscripcions (Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia i Zamora) i només en dos va aconseguir vèncer el PSOE (Lleó i Sòria). No obstant, a Lleó, Zamora, Palència, Valladolid i Segòvia hi ha un empat a escons entre els dos partits. El 2022, el PP i els socialistes van guanyar en quatre províncies cada un.

D’entre les victòries del PP destaca el voluminós triomf a Salamanca, amb el 43% dels vots, el més gran dels aconseguits en àmbit provincial. A més, a Burgos, el PP aconsegueix una ajustada victòria per menys d’un punt i unes 1.500 paperetes de diferència sobre el PSOE. Més folgada és la victòria dels populars a Àvila (12 punts), bastant més que la del socialista Carlos Martínez a la seva província, Sòria, on recupera el terreny que li va arrabassar Sòria ¡Ja! fa quatre anys.

Notícies relacionades

Un sindicat vol que s’investiguin 5 professionals d’Adif i dues empreses més

Vox vol governar a Aragó, Extremadura i Castella i Lleó

Les capitals de província van sostenir en bona mesura el triomf del PP al brindar-li uns 33.000 vots més, que van servir per frenar l’ascens de Vox. Mañueco va guanyar a totes les capitals, tret de Palència i Sòria, a diferència del 2022, quan el PSOE havia vençut en sis.

Però un dels grans titulars de les eleccions va ser la desaparició parlamentària de tot l’espai a l’esquerra del PSOE. El 2022, la coalició de Podem i IU va aconseguir el 5,1% dels vots a la comunitat. Ara han concorregut en dues llistes separades i el fracàs ha sigut manifest: IU-Sumar-Equo es queda amb el 2,2% i Podem-Aliança Verda, amb el 0,7%. Però, probablement, l’esquerra alternativa tampoc hauria obtingut cap escó fins i tot presentant-se unida. Sumant els seus vots en la circumscripció de Valladolid, s’haurien quedat a 1.726 vots de l’últim escó, que va aconseguir el PSOE. A la resta de províncies es van quedar encara més lluny.