Encallament de lleis al Congrés

Dos anys i mig després que Pedro Sánchez aconseguís ser investit president del Govern, el 16 de novembre del 2023, l’Executiu de coalició camina per la corda fluixa en qualsevol votació. Aconseguir el consens de tots els seus socis és cada vegada més difícil. A això s’hi suma que el PP, que compta amb majoria absoluta al Senat, està disposat a demostrar l’agenda legislativa que tenen preparada si arriba a la Moncloa. Un escenari que deriva en un Congrés encallat, amb més de 130 lleis en període de tramitació i que, de mitjana, acumulen un any de bloqueig només en la fase d’esmenes.

Bé per falta dels suports necessaris, en el cas de les iniciatives impulsades pel Govern i els partits que el componen, o bé perquè, en un intent de frenar qualsevol proposta impulsada pels populars, la Mesa del Congrés –en la qual el PSOE i Sumar tenen majoria– acostuma a prorrogar, setmana rere setmana, els terminis perquè els partits presentin esmenes. Aquest mecanisme, anomenat pel PP el congelador de [Francina] Armengol, ha sigut la pràctica habitual des que no hi ha les majories absolutes per impedir el debat de les lleis impulsades per l’oposició.

Actualment, a la Cambra baixa hi ha 128 textos legislatius en període d’esmenes, entre projectes de llei enviats pel Govern (48), proposicions de llei del PP (53) o iniciatives dels partits de l’Executiu i els seus aliats (16). En total, sumen 129 anys d’ampliacions d’esmenes. Una desena, principalment de grups parlamentaris, s’acosten als 800 dies –més de dos anys i dos mesos– esperant que la Mesa doni per conclòs el període i en pugui continuar la tramitació.

La queixa popular

Al marge de les iniciatives del Govern, que són el PSOE i Sumar els que decideixen els temps, els més perjudicats són els populars. Amb majoria absoluta al Senat, el PP ha utilitzat aquesta Cambra per impulsar la majoria de les seves proposicions de llei, 40 en total. A les quals se’n sumen 13 més per a les quals ha aconseguit el suport al Congrés. No obstant, independentment de la Cambra d’origen, una vegada són acceptades a tràmit, totes les normes han de ser remeses al Congrés, on s’envien a la comissió corresponent. És en aquest punt que els partits del Govern aprofiten el seu pes en la Mesa del Congrés per ampliar sine die els períodes d’esmenes.

Segons fonts parlamentàries, al llarg del mes de febrer, el vicepresident segon del Congrés i dirigent del PP, José Antonio Bermúdez de Castro, va denunciar en una reunió de la Mesa el "bloqueig sistemàtic" de totes les seves iniciatives. A més, va apuntar que tant el PSOE com Sumar estan estenent aquesta actitud a posteriors tràmits, frenant les lleis que aconsegueixen passar el primer filtre durant la seva tramitació en les comissions corresponents.

No obstant, aquesta dinàmica no és nova. Així ho denuncien fonts parlamentàries socialistes que recorden que en l’última legislatura en què el PP va ostentar la presidència del Congrés, en mans d’Ana Pastor, només van aconseguir tirar endavant quatre iniciatives de les més de 60 que havien registrat a la Cambra baixa.

Notícies relacionades

El Parlament rebutja prohibir el burca a la via pública, escoles i centres sanitaris

El Govern descarta per ara la moratòria antidesnonaments a l’escut social i col·lideix amb els seus socis

Ara bé, els populars no són els únics que estan patint aquest bloqueig. També hi ha socis del Govern que veuen com les seves iniciatives han acabat guardades en un calaix. El PNB ha aconseguit en aquesta legislatura el vistiplau per tramitar tres proposicions de llei i les tres estan en període d’esmenes. La primera des del març del 2024. En la mateixa situació està Junts, amb tres iniciatives més, ERC amb dues i Podem amb una.

Per posar fi a aquesta situació, els populars van registrar una reforma del reglament del Congrés per introduir un límit d’ampliacions al període per presentar esmenes a les lleis, tant les impulsades pel Govern com les proposades pels grups parlamentaris. En concret, volen que no s’estengui més enllà de dos mesos i mig. El mateix ho volen aplicar als reials decrets que es tramiten com a projecte de llei. Aquesta acumula 17 ampliacions del període d’esmenes, des del setembre del 2025.