IRPF, Hard Rock o referèndum: una dècada de pressupostos condicionats a factors aliens

Aquesta dècada vivint al límit es va inaugurar el 2016 quan la CUP va tombar els primers comptes de Puigdemont. No va ser un problema de números, sinó que va voler amonestar el Govern per no complir el full de ruta «rupturista» amb el qual havia guanyat les eleccions. Uns mesos després, els anticapitalistes sí que van donar el seu aval als pressupostos del 2017 a canvi del referèndum de l’1-O. De nou, el contingut dels comptes va quedar en segon pla.

El 2018 i el 2019, tot va naufragar per un altre problema extern: la intervenció de l’autonomia catalana i el judici de l’1-O van fer inviable qualsevol negociació. El 2021 va passar una cosa similar: la inhabilitació del president Torra va impedir al Govern fins i tot presentar la llei. En aquells temps només es van aprovar els del 2020. Les necessitats sorgides per la pandèmia van forjar un acord entre Junts, ERC i els Comuns.

La CUP va votar a favor de la investidura de Pere Aragonès el 2021, però això no es va traduir en el suport a cap dels dos pressupostos que es van aprovar durant el seu mandat. Els anticapitalistes es van acabar despenjant dels comptes del 2022 amb l’argument que no estava complint l’acord segellat i que estava alimentant projectes com la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern, finalment fallida; l’ampliació de l’aeroport del Prat, o el circuit de Fórmula 1.

Va ser llavors que els Comuns van acudir al rescat en una negociació que va arribar fins a l’últim minut perquè retiressin l’esmena a la totalitat i s’abstinguessin a canvi de l’increment d’alguns impostos i més recursos per a habitatge o educació. Van ser els últims pressupostos, amb Jaume Giró (Junts) com a conseller d’Economia, que es van aprovar en temps i forma i que van entrar en vigor l’1 de gener.

Els últims comptes que s’han aprovat a Catalunya i que s’han anat prorrogant des d’aleshores són els del 2023, fruit d’una negociació complexa entre ERC i el PSC. Aragonès governava ja sense Junts, que va decidir trencar el Govern, de manera que el president va recórrer primer als Comuns, amb els quals va segellar un pacte al desembre, i finalment als socialistes, malgrat que era reticent inicialment a comptar amb els seus vots.

Aquest ‘sí’ de Salvador Illa no es va amarrar fins al febrer i va suposar que els republicans acceptessin projectes que generaven controvèrsia en les seves files, com avançar en la construcció de la B-40 entre Sabadell i Terrassa, «modernitzar» l’aeroport del Prat –es va esquivar llavors la paraula ‘ampliació’– i continuar donant ales al macroprojecte del Hard Rock a Tarragona.

Precisament una de les condicions imposades pel PSC per aprovar els pressupostos del 2023, el Hard Rock, va fer saltar pels aires la legislatura l’any següent. Els Comuns, molestos perquè ERC vetava la seva entrada al govern de Jaume Collboni a Barcelona, van situar Aragonès en el dilema d’escollir entre renunciar al projecte –cosa que hauria suposat perdre el suport del PSC– o quedar-se sense comptes. El president va acabar optant pel segon escenari i convocant unes eleccions que a ERC li van costar la pèrdua del Govern de la Generalitat i 13 escons, i els Comuns van patir també un correctiu a les urnes i es van quedar amb sis diputats. Salvador Illa es convertia en president amb els vots dels dos partits.

Notícies relacionades

ERC presenta el seu veto als pressupostos mentre continua negociant amb el Govern

Feijóo diu que el partit d’Abascal "està a la deriva"

Els primers pressupostos d’Illa van naufragar perquè un dels seus dos socis parlamentaris, ERC, vivia una crisi interna que va escapçar el partit. Les faccions en guerra dins d’ERC renegaven de qualsevol acord amb el PSC per por de perdre el favor dels militants en la batalla interna. A més, quan finalment Oriol Junqueras i Elisenda Alamany van assumir plenament el comandament el març del 2025, van voler començar el seu mandat marcant distàncies amb els socialistes. «ERC ha tornat i es farà respectar», van ser les primeres paraules d’Alamany dirigides al PSC. Tan ombrívol era el panorama que el Govern fins i tot va rebutjar presentar formalment els comptes.

Aquest any tot semblava encarrilat perquè s’aprovessin els comptes, però un altre factor extern ha deixat en suspens la negociació. ERC ha frenat les converses perquè abans vol les garanties que Catalunya podrà recaptar l’IRPF, un compromís que va assumir Illa en la investidura, però que no avança perquè el Govern de Sánchez ho rebutja. De nou, per tant, els pressupostos condicionats a un conflicte polític d’horitzó incert. Si fracassen novament, serà la tercera pròrroga consecutiva. Un rècord que afegiria un capítol més a una dècada de negociacions pressupostàries turbulentes.