Pistola en mà al Congrés

Tejero va morir als 93 anys d’edat a Alzira (València), on viu la seva filla. El seu estat de salut era precari des de fa temps. El matí de dimecres passat, sent la seva situació vital ja molt compromesa, els metges que l’atenien van procedir a sedar-lo, segons fonts pròximes a la família.

Un descendent seu, el tinent coronel Antonio Tejero Díez, va demanar permís per deixar el seu lloc per causa familiar: acostar-se a la localitat valenciana per acompanyar el pare en els últims moments de la seva vida juntament amb els seus altres dos germans i tres germanes.

La família de Tejero va confirmar la seva mort a través d’un comunicat remès als mitjans de comunicació a través dels seus advocats. El text afirmava que la mort d’Antonio Tejero es va produir el 25 de febrer a les 18.45 horas. El text també manifestava que la seva mort es va produir "de manera serena, en pau, envoltat de tota la seva família i després d’haver rebut els sants sagraments". A la mateixa carta, tota la família declarava "el convenciment absolut que la mort no és el final" –parafrasejant un conegut himne fúnebre militar– i agraïa totes les mostres d’afecte i recolzament rebudes "en aquests moments tan difícils" i pregava "el màxim respecte a la seva privacitat".

Processat i condemnat

El protagonista del 23F va morir en un hospital d’Alzira dos dies després del 45è aniversari del 23F i quan la pàgina web de la Moncloa s’omplia de visites per llegir els prop de 200 documents desclassificats. Entre ells, una extensa transcripció de cintes gravades amb converses telefòniques amb diverses persones, entre les quals la dona de Tejero.

Tejero, juntament amb 200 guàrdies civils, va irrompre armat al Congrés dels Diputats a les 18.20 del 23 de febrer de 1981, mentre se celebrava la segona sessió de votació per a la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern. En el Consell de Guerra posterior, celebrat a Madrid, el guàrdia civil va ser processat i condemnat a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar amb reincidència i l’expulsió com a membre de la benemèrita. Els seus homes, fins al grau de tinent, van ser exonerats de culpa segons els termes de rendició assolits la matinada del 24 de febrer en l’anomenat "pacte del capó". El 1993 va rebre el tercer grau i va ser el 1996 quan va sortir de la presó en llibertat condicional.

Tejero va irrompre aquella tarda a l’hemicicle a crits mirant d’imposar la seva llei per mitjà de la violència. Les seves paraules van passar a la història: "¡Quiet, tothom!", va cridar amb la pistola alçada.

Notícies relacionades

Una segona dona, actriu "reconeguda", denuncia per abusos Errejón

El sector hoteler de BCN avisa d’un possible perjudici per al PIB

L’octubre del 2025, el protagonista del 23F era en una clínica privada de la comarca valenciana de la Ribera Alta en estat crític i va protagonitzar un primer rumor sobre la seva mort, que més tard va desmentir la seva família. Era el mateix hospital privat –en una zona tranquil·la, a Carcaixent, envoltat de vegetació, a prop de la carretera entre Alzira i Tavernes de la Valldigna– on va morir la seva dona, Carmen Díez, el novembre del 2022.

Abans que Tejero arribés al deteriorament de la vellesa, el març del 2014, el seu fill, comandament del Grup de Reserva de Seguretat número 1 de la Guàrdia Civil –el GRS d’antiavalots de Madrid– va ser expedientat i apartat de la seva funció pel llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. La causa: haver celebrat un dinar amb el seu pare, i amb altres persones implicades en el cop del 23F en el seu aquarterament, a la localitat madrilenya de Valdemoro.