Eleccions municipals del 2027
Sílvia Orriols s’obre a pactar amb Junts, però avisa: «No tothom que neix, viu i treballa a Catalunya és català»
Hi havia expectació al saló noble de l’Hotel Palace de Barcelona per escoltar la intervenció de la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. La conferència de l’alcaldessa de Ripoll estava prevista abans de Nadal, però es va anul·lar a última hora per indisposició de la ponent. Aquest dimarts, Orriols sí que hi ha sigut present i ha respost desenes de preguntes dels assistents, entre els quals hi havia diversos representants del món empresarial i de les patronals, del Col·legi d’Advocats i del d’Economistes, així com també la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal; Jordi Domingo, president del Consell de la República; o Germà Gordó, líder dels convergents i exconseller amb Artur Mas.
Durant el torn de preguntes, Orriols ha admès que Junts és el partit al qual se sent més a prop de tot l’arc parlamentari, tot i que ha reconegut sentir-se decebuda per Carles Puigdemont, al qual ha acusat d’haver «enganyat» els independentistes. Malgrat aquesta crítica, la líder de la formació d’extrema dreta s’ha obert a pactar-hi en alguns municipis després de les eleccions municipals del 2027. No obstant, ha avisat que ho farà sempre que això impliqui no «renunciar» al seu programa.
Notícies relacionadesOrriols, que ha reconegut simpaties per líders com Georgia Meloni o Donald Trump, ha defensat per tots els mitjans la seva posició contra la immigració. «No tot el que neix, viu i treballa a Catalunya és català», ha afirmat, després d’assegurar que el problema de la immigració a Ripoll no és el 14 o 15% dels ciutadans que viuen al municipi però van néixer fora de l’Estat, sinó que «el 45 o 50% dels naixements» que es produeixen a la població són de pares d’origen immigrant, i bàsicament marroquí. «Això pot condemnar futures generacions, perquè poden reincidir en la cultura retrògrada dels seus pares», ha rematat.
Orriols també ha desenvolupat més que en altres ocasions quina seria la seva estratègia per a la independència. La líder d’Aliança Catalana ha posat com a exemple països com Letònia o Estònia, i s’ha obert a parlar amb tots els països sense tenir en compte les seves ideologies per buscar suport econòmic els primers mesos del nou Estat català. També ha assegurat que una de les primeres mesures que prendria seria celebrar un referèndum perquè els ciutadans decidissin si volen que Catalunya formi part de la Unió Europea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetat editorial Es pot defensar racionalment la immortalitat? Un assaig proposa una resposta
- Activitat parlamentària Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència
- L’actualitat del club blanc Mbappé: "Això del genoll equivocat no és veritat"
- champions league El Barça es recrea amb el Madrid
- Apunt Nou, deu i onze
