Quatre magnes polèmiques

Cada any, el 6 de desembre, la Constitució copa tot el protagonisme en commemoració del referèndum que es va celebrar el 1978 per a la seva aprovació. Després, una vegada es tanquen les portes del Congrés, l’interès en la carta magna es dissipa. Tothom sap que és allà, però rares vegades fa parlar. No obstant, hi ha hagut diverses ocasions en els seus poc més de 47 anys de vigència que han generat polèmica, des de la seva modificació amb agosticitat i pressa a l’aplicació de l’article 155.

LA SUCCESSIÓ DE LA CORONA

Quan Felip VI i Letizia van anunciar el seu compromís el 2003 desconeixien el debat que, en part, hi hauria sobre el seu matrimoni. Poques setmanes després de l’anunci, José Luis Rodríguez Zapatero, llavors candidat a la presidència del Govern central, va proclamar la seva intenció de reformar la Constitució per eliminar la primacia de l’home sobre la dona en la successió de la Corona espanyola, sense que això afectés la situació de Felip, llavors príncep, que és el petit dels tres germans.

La reforma es va fer urgent quan els ara monarques van anunciar que tindrien una filla, l’actual princesa Elionor, nascuda l’any 2005. Hi havia por que naixés un segon fill home que es colés en la línia successòria. Durant anys es va debatre sobre aquesta modificació. No obstant, la complexitat de realitzar-la –requeria dos terços de les Corts Generals, unes noves eleccions, una segona aprovació i un referèndum– va anar retardant la seva posada en marxa. Finalment, el naixement de la infanta Sofia el 2007 va desactivar els temors i la Constitució continua prioritzant l’home com a rei.

LA REFORMA EXPRÉS

El procediment ordinari de reforma de la Constitució –l’aprovació de dues terceres parts del Congrés i Senat– s’ha fet servir en tres ocasions. Dues d’aquestes amb gran consens. El 1992, per unanimitat, per introduir el sufragi passiu dels ciutadans europeus en les eleccions municipals. El 2024, només amb el vot en contra de Vox, es va eliminar la paraula disminuïts i es va substituir per "persones amb discapacitat".

No obstant, aquest ampli acord va fallar el 2011. En plena crisi econòmica, aprofitant la discreció que atorga el mes d’agost, el PSOE i el PP, sense el suport de cap altre partit, van reformar l’article 135 de la carta magna per garantir el principi d’estabilitat pressupostària vinculant totes les administracions públiques. És a dir, van establir l’obligació de complir un límit de dèficit públic i de deute. La jugada, exigida per part de la Unió Europea, va ser molt criticada per la resta de partits, que van denunciar no ser escoltats.

L’ARTICLE 155

Al seu llistat de primeres vegades, la Constitució va trigar molt temps a anotar l’aplicació de l’article 155. Aquest precepte, estudiat a les facultats de Dret per obligació més que per la importància que havia tingut durant 40 anys, va entrar de ple en el debat polític el 2017, davant de la imminent declaració unilateral d’independència de Catalunya. El 27 d’octubre d’aquell mateix any, el Senat va aprovar l’aplicació del 155 per primera vegada en la seva història.

A la ja complexa situació s’hi va sumar la novetat: ¿quines implicacions tenia l’article 155?, ¿com s’activava? Totes aquestes preguntes, respostes sobre el paper, van haver d’aplicar-se a la realitat. I d’aquesta polèmica, el debat el 2023 i 2024 sobre l’aprovació de la llei d’amnistia. La carta magna prohibeix els "indults generals". Això és, establir un llistat de noms concrets, però ¿aprovar una llei que estableixi quins col·lectius s’ha d’amnistiar? El juny del 2025, el Tribunal Constitucional ja va avalar la norma.

JURAR LA CONSTITUCIÓ

Notícies relacionades

El Govern i els Comuns acorden un xec menstrual i de preservatius per a joves de fins a 25 anys

Govern i Comuns pacten augmentar les ajudes al lloguer a rendes de fins a 36.000 euros

En els últims anys, la Constitució ha sigut protagonista de diversos plens al Congrés, però no per mèrits propis. A l’habitual dicotomia de "jurar o prometre" la carta magna que enfronten tots els parlamentaris al començament de legislatura, s’hi ha sumat si cal afegir-hi algun afegitó més. L’agost del 2023, després de les eleccions generals, hi va haver diputats que ho van fer "per imperatiu legal" o amb al·lusions a "els presos polítics" o a la "república catalana". L’enrenou ja va estar garantit.

No obstant, tal com passa des de fa dècades, la polèmica no va passar de l’esfera política. En la sentència 119/1990, el Tribunal Constitucional va deixar clar que utilitzant l’expressió "per imperatiu legal" es complia la fórmula de jurament. I oberta la veda, qualsevol afegit sembla vàlid. No obstant, el PP ha reformat el reglament del Senat perquè l’acatament de la Constitució es limiti a "sí, ho juro" o "sí, ho prometo". Pot ser que comenci així la polèmica que envolti la carta magna en els pròxims anys.