Aguantar el pas del temps

Si hi ha una paraula que s’associï a la Constitució és "consens". Aquesta és la "fórmula màgica" que, segons els experts, ha fet que la carta magna de 1978 es converteixi aquesta setmana en la més longeva de la història d’Espanya. El text, coincideixen diversos experts en dret constitucional consultats per EL PERIÓDICO, ha resistit bé el pas dels 47 anys, dos mesos i 15 dies que complirà divendres vinent, tot i que hi ha reformes –bastantes– que veuen necessàries. ¿És el moment de fer-les? No. El consens de la Transició no existeix ara i una modificació de part faria perillar la Constitució al complet.

"Ningú sent la Constitució com un afront als seus postulats o a les seves postures", diu el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat CEU San Pablo Leopoldo Abad després d’indicar que "les constitucions que no perduren són aquelles que són de part". Així, recorda que durant les negociacions del 1977 i el 1978, després d’anys de dictadura, tots els partits van saber asseure’s a la taula i "quan hi havia algun tema conflictiu es regulava de la manera més genèrica possible".

Aquesta "imprecisió", com també ho qualifica, ha permès que les polítiques dels diferents governs hi hagin trobat lloc. Coincideix en aquesta anàlisi la directora del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, Rosario García, que considera que és una "constitució oberta i flexible" que permet fer "interpretacions diverses". Tots dos assenyalen que això també ha permès al Tribunal Constitucional donar el vistiplau a les diferents lleis que anaven desenvolupant els articles de la carta magna.

"És un cos viu que dialoga amb la societat del seu entorn. Aquesta és la seva fórmula màgica", continua García, que veu com a positiu el fet que s’inclogués a la Constitució una referència a l’adhesió als tractats i acords internacionals, cosa que ha permès que Espanya vagi de la mà de la Unió Europea (UE).

Del Senat al feminisme

No obstant, a ningú se li escapa que la Constitució només s’ha reformat en tres ocasions i de manera molt quirúrgica, per la qual cosa hi ha articles que es podrien actualitzar. "És necessari, però no imprescindible. Si no es modifica, continua regint i complint grosso modo la seva funció", diu José Julio Fernández, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Santiago de Compostel·la. "És una constitució que ha envellit", admet també Abad.

Entre els canvis proposats coincideixen en la necessitat de reformar el Senat perquè sigui una autèntica cambra territorial o modificar la successió de la Corona per eliminar la preeminència de l’home sobre la dona. A més, posen molt èmfasi en la necessitat d’aclarir el sistema autonòmic. García veu "anacrònic" que es reculli el procediment per crear les autonomies i no es detallin ja quines són. A més, creu que seria bo "clarificar" el règim competencial i el règim de finançament.

Nous drets

Una altra de les grans propostes passa per fer una Constitució que sigui més paritària i feminista. La presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, Ana Marrades, planteja "anar a una reforma pràcticament constituent" que reconegui la "igualtat plena de drets entre homes i dones". Així, planteja incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal, des d’un llenguatge "inclusiu i no sexista" fins a superar certs rols de gènere, com que es faci menció a les "mares" a la carta magna.

Marrades també parla de poder incloure a la Constitució "el dret a una vida lliure de violència de gènere" o el "dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral". A més, proposa també reforçar la protecció de molts dels que ja estan recollits com els principis rectors de la política econòmica i social, com el dret a la vivenda, a la sanitat, a l’accés a la cultura... García també recalca que caldria dotar de "més seguretat" aquests articles i incloure’ls entre els drets fonamentals.

Entre les noves propostes, tots recalquen la necessitat de regular els "drets tecnològics". "Cal incorporar el desafiament tecnològic, cal proposar una tecnologia humanística i assegurar la sobirania digital d’Espanya davant les agressions exteriors. Cal recollir drets digitals: la seguretat informàtica, la igualtat d’accés a la tecnologia, la neutralitat tecnològica", detalla Fernández. Així mateix, plantegen emfatitzar els drets relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

La reforma ordinària de la Constitució, feta servir en els tres canvis que s’han realitzat des del 1978, exigeix el consens de tres cinquens del Congrés i el Senat. L’agreujada, que s’aplica al Títol Preliminar, als drets fonamentals i llibertats públiques i els articles relatius a la Corona, planteja aquesta mateixa majoria, després la dissolució de les Corts Generals i la celebració d’eleccions, l’aprovació novament per tres cinquens i, finalment, un referèndum. Cap partit s’arriscaria a perdre el poder per canviar la Constitució.

Notícies relacionades

El Govern i els Comuns acorden un xec menstrual i de preservatius per a joves de fins a 25 anys

Govern i Comuns pacten augmentar les ajudes al lloguer a rendes de fins a 36.000 euros

Així, tots els experts veuen complex grans canvis a la vista. A més, afirmen que la polarització actual ho complica tot. "Si es fa una reforma a la Constitució de part acabem caient en l’error en què no hem caigut i que ha permès que aquesta Constitució perduri", avisa Abad.

Fernández reclama als partits que s’"esforcin una mica més en consensos" que permetin actualitzar la carta magna. Assenyala un camí de futur per evitar la reforma agreujada: "Quan el necessari es torni imprescindible, crec que podríem fer aquesta petita trampa". Fins aleshores, toca continuar apel·lant al consens de 1978Així, tots els experts veuen complex grans canvis. A més, afirmen que la polarització actual ho complica tot. "Si es fa una reforma a la Constitució de part acabem caient en l’error que no hem caigut i que ha permès que aquesta Constitució perduri", avisa Abad. En la mateixa línia, Fernández reclama als partits que s’"esforcin una mica més en consensos" que permetin actualitzar la carta magna. No obstant, assenyala un camí de futur per evitar la reforma agreujada, reformar aquest procediment per la via ordinària: "Quan el necessari es torni imprescindible, crec que podríem fer aquesta ‘petita trampa’". Fins aleshores, toca apel·lar al Consens de 1978.