Vots, vents i tempestes

Dos anys més tard, Mr. LeHood va tornar i va doblar l’aposta. Posant-li veu al desig del president Barack Obama va convidar les nostres empreses a pujar-se al tren d’un gran corredor per a la costa est del seu país, al crit de "vinguin als Estats Units a fer realitat el nostre somni de l’AVE". Així va quedar i així es va diluir. La llegenda urbana espanyola li va atribuir al ianqui una frase que no consta que públicament hagués dit, però que les tertúlies repeteixen encara avui com si l’haguessin escoltat: ni els Estats Units podien permetre’s una inversió tan significativa. Probablement, la maledicència ve a tomb dels recels econòmics per la promesa de José María Aznar que totes les capitals de província espanyoles estarien comunicades amb Madrid per alta velocitat.

Aquell disseny, només superat per la Xina en nombre de quilòmetres de via, es va anar emportant els diners de manera inversament proporcional al seu ús, castigant pressupostàriament la resta de serveis i traçats a tota la península, inclosos els de mercaderies, malgrat la seva liberalització amb limitacions que impedeixen reduir el dens trànsit de camions per les autopistes. Les conseqüències d’aquelles decisions són aquestes. Però és que, a més, ja toca actualitzar la infraestructura de bona part del traçat de llarga distància, pel seu lògic desgast de materials que el seu servei acaba de constatar.

Res de tot això és nou. O no hauria de ser-ho, perquè els dèficits d’inversions ja hi eren. Però els recents accidents han obligat Pedro Sánchez a sortir en defensa d’un servei que ha provocat una sensació general d’inseguretat en un sector que es vantava de tot el contrari. Tant era així, que el ministre Óscar Puente va ordenar la reducció de velocitat dos mesos després d’anunciar el seu augment. La Generalitat de Catalunya, sempre a remolc, busca superar aquells acords ingenus del tripartit a través d’un consorci per a Rodalies,uns acords que Adif ja es va encarregar que pesessin més que no pas beneficiessin.

Gran alternativa

Notícies relacionades

El jutge accepta la rectificació de Mouliaá i torna a citar Errejón per comunicar-li l’obertura de judici per agressió sexual

Salvador Illa es reincorpora dilluns al capdavant del Govern després de recuperar la mobilitat

La conclusió a tanta atzagaiada ha portat gairebé la meitat dels usuaris a deixar de viatjar amb tren o plantejar-s’ho. Però no tots els que ho voldrien s’ho poden permetre, per falta d’alternatives i possibilitats. I això sí que té efectes electorals, perquè el problema incumbeix un ampli col·lectiu procliu al progressisme però que, emprenyat, es llança a la radicalitat de dretes. S’ha vist a l’Aragó i ho ha celebrat Santiago Abascal Conde (Bilbao, 14 d’abril de 1976).

El líder de Vox ha sabut treure partit de l’última campanya electoral. El fet de recórrer 50 localitats en dues setmanes sense ser candidat i doblar els seus diputats autonòmics gràcies als populars i als socialistes li ha concedit la força que buscava per continuar presentant-se com a gran alternativa. I condicionar. Ja ho va celebrar a Extremadura i ho espera a Castella i Lleó. Abascal sap que mentre Sánchez i Núñez Feijóo sembrin acusacions mútues d’afavorir-lo ell podrà continuar recollint.