El Govern reprèn el xoc amb Ayuso després de la desfeta a l’Aragó

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va interpretar com un atac directe al seu govern l’avantprojecte de llei de gestió pública sanitària aprovat ahir al Consell de Ministres. Una norma que associa a l’"absoluta obsessió" de l’Executiu d’"acabar" amb la sanitat madrilenya. "No, senyora, volem destruir el seu xiringuito, el seu negociet", li replicava des de la sala de premsa de la Moncloa la ministra de Sanitat, Mónica García.

El xoc entre el Govern i les comunitats governades pel PP per la privatització de serveis públics no és pas nou, però s’ha redoblat els últims dies. A més d’aquesta reforma que el Govern va presentar fent seu l’eslògan de "la sanitat no es ven, es defensa" de la plataforma Marea Blanca, Pedro Sánchez va anunciar la setmana passada un decret contra els "xiringuitos" acadèmics a l’FP privada.

La confrontació de models i programes, amb actors com Ayuso a la diana política del Govern, busca revertir una desmobilització dels votants socialistes que a Ferraz assenyalen com una de les principals causes de la seva tendència electoral negativa. El Govern ha evitat l’autocrítica per la desfeta electoral a l’Aragó, que s’afegeix a la d’Extremadura el 21 de desembre. Lluny d’assumir responsabilitats pel desgast o la gestió del Govern, la seva resposta consisteix a redoblar l’aposta i confrontar models.

Davant "l’avenç de l’antipolítica, el Govern respon amb més política, més protecció i més drets", apuntava ahir la portaveu de l’Executiu, Elma Saiz, després del Consell de Ministres, en sintonia amb la titular de Sanitat. Quan queden al davant dues eleccions autonòmiques més fins a l’estiu, les de Castella i Lleó el 15 de març, i les andaluses, que es preveuen al juny, a la Moncloa opten per una contraofensiva per blindar els serveis públics i basada en anuncis de l’Executiu. Ara per ara, no sembla que funcionin electoralment.

Sanitat, educació i habitatge són els principals focus de la Moncloa. Ahir mateix, l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible que va portar al Consell de Ministres el titular de Drets Socials, Pablo Bustinduy, inclou entre els pilars per millorar l’accés a l’habitatge el triple d’inversió pública en aquesta àrea. Amb una aportació de 7.000 milions d’euros d’aquí al 2030, un compromís ja recollit en el Pla Estatal de l’Habitatge. D’aquesta manera, es busca arribar al 5% d’habitatge de lloguer social en quatre anys.

Notícies relacionades

Aliança Catalana es presentarà amb la pròpia marca a les municipals

Els partits assumeixen que "s’ha trencat l’ascensor social"

La confrontació amb les comunitats del PP en el que és un dels principals problemes assenyalats pels espanyols en el CIS se centra en la seva negativa a aplicar la llei estatal d’habitatge per limitar els preus. "La intervenció funciona", defensava ahir el ministre de Sumar amb referència a la regulació dels pisos turístics.

El recurs a la concatenació d’anuncis, que Sánchez ha redoblat amb mesures de pes com la croada legal contra els "tecnoligarques", tampoc sembla que doni rèdits a les urnes. Amb tot, la recepta torna a ser redoblar-los i ahir es tornava a recuperar l’impuls a la prestació universal per criança. Una mesura amb un finançament que dependrà que es tirin endavant els Pressupostos.