Vox va superar el PSOE en una quarta part dels municipis d’Aragó

Entre el degoteig d’eleccions autonòmiques, és inevitable fer comparacions entre el comportament del vot a cada comunitat. Aragó va repetir diumenge diverses tendències que Extremadura havia iniciat al desembre, com la victòria pírrica del PP, el daltabaix del PSOE i el creixement de Vox. En el rerefons comença a esbossar-se un patró comú: el bipartidisme retrocedeix en benefici, sobretot, de l’extrema dreta i, en menys mesura, de l’esquerra alternativa (que en el cas d’Aragó va ser la Chunta). En nombres absoluts, PP i PSOE han perdut vots en les dues autonomies, cosa que significa que ja no s’intercanvien aquell electorat "de centre" que decidia fa dècades el guanyador. Ara és Vox el que s’emporta el gat a l’aigua. Però, ¿d’on pesquen més vots els ultres?

Entre Extremadura i Aragó, PP i PSOE han perdut 167.355 vots en tot just un mes i mig. No obstant, en percentatge, la popular María Guardiola va aconseguir pujar 4,33 punts en les eleccions extremenyes, mentre que el seu homòleg aragonès, Jorge Azcón, ha baixat 1,24 punts. Òbviament, gran part de la sagnia bipartidista l’aporta el PSOE, amb 145.942 paperetes menys entre els dos comicis. En paral·lel, Vox ha sumat 81.968 suports en el total de les dues cites, però hi ha una diferència clau entre una i l’altra: a Extremadura, l’abstenció es va disparar gairebé 10 punts; a l’Aragó, la participació va pujar un punt i mig.

Aquesta distinció permet concloure que, si bé a Extremadura la meitat de vots que va perdre el PSOE se’n van anar a l’abstenció, a l’Aragó hi hauria una part més rellevant que va migrar cap a Vox i cap a CHA. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull als mapes de primera, segona i tercera força a cada municipi per comprovar com Vox es va impulsar a segona força en bona part de l’antic cinturó vermell de Saragossa i en un bon grapat de municipis de Terol. I en aquestes zones, els socialistes van ser relegats a la tercera posició.

Vox s’anota 39 municipis on va treure la medalla d’or i va arrabassar la de plata al PSOE en 205 poblacions més que representen el 26% de les localitats d’Aragó (una de cada quatre). El perfil general d’aquests sorpassos és el de nuclis petits i mitjans amb alts nivells d’immigració i en zones rurals o en antics feus de l’esquerra. El millor exemple és Fraga, que té el percentatge d’immigració més alt de tot Aragó; Utebo, Cuarte de Huerva i Cadrete, exfortins del PSOE al cinturó metropolità de Saragossa; i Andorra, la població minera terolenca on el PSOE va resistir com a primera força i Vox va superar el PP.

El sorpasso més important es va donar a la ciutat de Terol. Els ultres van pujar 10 punts i van depassar els socialistes, que, malgrat tot, van pujar dos punts. El PP va baixar quatre punts i Aragó-Terol Existeix va caure 10 punts. Més enllà de la capital, la dada a tenir en compte és que més de la meitat dels 39 municipis on Vox ha sigut primera força són a la província de Terol, que va ser un dels objectius de Vox. El vot més barat de Terol, que reparteix més escons en proporció amb la seva població, ajuda les formacions a enlairar-se, i els ultres s’han imposat malgrat la competència que tenien amb Terol Existeix i el PAR, que han deixat de ser bastions en aquesta província, informa Sergio H. Valgañón.

Notícies relacionades

ERC pacta amb el Govern central la creació de 90 noves places de jutges a Catalunya per al 2027

Pujol Ferrusola es va oferir a facilitar treballadors a un empresari

Dretanització

La ultradreta va pujar bastant més a les províncies de Terol i Osca (9,84 i 8,62 punts respectivament) que a la de Saragossa (5,74 punts), de nou afavorida pel sistema electoral. I la mateixa tendència es va produir a les tres capitals: a Saragossa, on viuen la meitat dels aragonesos, Vox només va pujar 3,99 punts davant els 6,02 punts que va escalar a Osca i els 10,05 punts a Terol. Un altre fenomen que es repeteix és la dretanització del territori, en aquest cas, d’Aragó. El PP va retrocedir del 35,5% al 34,36%, però Vox va pujar de l’11,24% al 17,88% i S’ha Acabat la Festa (SALF) va debutar amb un 2,74% de vots (17.983 paperetes) que el van deixar a poc més de dues dècimes d’aconseguir representació. La suma de les dretes va passar del 46,74% al 54,98%, però no va arribar al 60% d’Extremadura ni el 58,9% que van obtenir PP i PAR el 1995. El bloc de l’esquerra sí que va encaixar la seva pitjor dada històrica, baixant per primera vegada del 40% dels vots. En aquesta ocasió, a la debacle socialista s’hi van sumar les davallades de Terol Existeix (-1,40 punts), IU-Sumar (-0,18) i Podem (-3,07). Tant desgast i tanta divisió van beneficiar la CHA, que va créixer 4,63 punts.