L’habitatge protegit sacseja Alacant

Deu dies després que es revelessin les connexions entre adjudicataris de pisos municipals i personal de l’Ajuntament, l’assumpte ja està en mans de la justícia, després de cinc denúncies.

L’habitatge protegit sacseja Alacant
5
Es llegeix en minuts
Mercedes Gallego
Mercedes Gallego

Periodista

ver +

Tres són les persones dimitides, entre les quals hi ha la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alacant, i tres els expedientats, dos funcionaris municipals i un d’autonòmic. Aquest és el balanç provisional d’un cas revelat pel diari Información, capçalera de Prensa Ibérica. I aquestes són les claus de la investigació periodística:

¿Què és Les Naus?

És una urbanització situada al voltant de la Condomina amb pisos de protecció pública i zones comunes amb piscina, gimnàs, club social i pistes de pàdel i poliesportiva. El preu mitjà de venda de cada habitatge vorejava 215.000 euros. La urbanització es va construir sobre una parcel·la de titularitat pública, amb un procés d’alienació que va arrencar el juliol del 2018 i va acabar l’abril del 2022, amb la formalització del contracte amb la cooperativa Les Naus, per un preu taxat de 6,67 milions. Mentrestant, el procés va estar paralitzat tres anys, fins al desembre del 2021, per la controvèrsia sobre la clàusula en cas de desempat. Provia i una promotora van recórrer la disposició segons la qual amb igualtat de punts guanya la licitadora que presenti abans l’oferta. L’Ajuntament va acceptar els recursos contra el seu plec i va avançar que apostaria per un sorteig. Una de les cinc licitadores (les Naus), però, va acudir als tribunals. Va perdre en primera instància, però va guanyar al TSJ.

Amb la reactivació del concurs, només dues licitadores van mantenir el seu interès: Les Naus i Edifici Teulada. La cooperativa es va imposar per 10 punts, sense necessitat de fer ús de la clàusula de desempat, oferint 125 places de recàrrega elèctrica davant les 75 del seu competidor.

¿Qui hi ha darrere de la cooperativa i de la seva gestora?

Segons el registre de la Generalitat Valenciana, la cooperativa està presidida per Luis Alberto Meler, amb Vanesa Quero com a vicepresidenta i Trinidad Box com a secretària. La gestora de la cooperativa és Fraorgi, impulsora de dues recents urbanitzacions i té Francisco Ordiñana com a administrador únic. Tots disposen d’àtics a la urbanització objecte de polèmica. El gestor de Fraorgi va assegurar que el procés de captació i selecció de socis va començar anys abans que la promoció fos una realitat i que la demanda era molt superior a l’oferta: "En teníem prou per omplir aquesta i deu promocions més", va dir. Ordiñana va admetre que no van fer publicitat de la promoció en portals immobiliaris. "L’agost del 2018 teníem una llista d’espera terrible". Acabat el procés judicial, la gestora assegura que va actualitzar la llista de possibles interessats perquè, en aquell temps, alguns van optar per comprar un altre habitatge: "Teníem una llista d’espera de 2.000 persones". El llistat no era públic. Tampoc ho exigia la llei.

¿Quan ES van començar a construir ELS 140 HABITATGES?

La cooperativa va aconseguir la llicència d’obres el desembre del 2022, vuit mesos després de formalitzar la compra del terreny. L’obra s’havia de prolongar 18 mesos. Era una de les exigències de l’Ajuntament. La cooperativa, però, es va comprometre a acabar-la en 13, fet que li va permetre aconseguir punts en el procés de licitació. Però al final, a petició de la cooperativa, el govern va aprovar ampliar el termini fins a 22 mesos, que van concloure el juliol del 2025. Els 140 habitatges es van començar a lliurar en la recta final de l’estiu del 2025. La regidora d’Urbanisme, per exemple, va escripturar el seu habitatge el setembre d’aquell any.

¿Quan salta la polèmica?

El 29 de gener Información revela en exclusiva que almenys una regidora (Rocío Gómez, d’Urbanisme), els dos fills d’una directora general de l’Ajuntament (María Pérez-Hickman) i un arquitecte municipal (Francisco Nieto) havien sigut agraciats amb habitatges en la primera promoció pública que s’executava a la ciutat en dues dècades. El Servei de Patrimoni, per tancar l’expedient d’alienació de la parcel·la, va reclamar al gener a la cooperativa una relació dels beneficiaris per verificar que la urbanització s’havia portat a terme segons el que s’havia acordat. Al rebre la informació, Patrimoni detecta entre els propietaris persones vinculades amb l’Ajuntament. La cap de Patrimoni es persona el 15 de gener al despatx de la regidora, Nayma Beldjilali, que adverteix de possibles incompatibilitats. La regidora de Patrimoni li demana un informe en què detalli les possibles irregularitats, que s’envia directament al secretari general de l’Ajuntament. S’hi assenyalaven les tres persones esmentades abans: la regidora d’Urbanisme, la directora general d’Organització Interna i Contractació Pública i especialment un arquitecte, de qui es diu que ha participat en reunions sobre la venda de la parcel·la i que va poder influir en la presa de decisions, tot i que sense signar.

¿Què diu Patrimoni del paper de l’ajuntament?

L’informe de Patrimoni remarca que l’Ajuntament no ha intervingut en l’adjudicació dels habitatges, que correspon a la cooperativa, ni en el visat, competència de Generalitat, però sí que ha de vetllar per un repartiment ajustat a la norma, que obliga que sigui seguint els principis d’accessibilitat universal, publicitat i concurrència. Segons la versió oficial, Patrimoni va advertir a l’alcalde d’Alacant, el popular Luis Barcala, sobre el contingut de l’informe mitjançant un whatsap el 27 de gener. L’endemà, assegura que va sol·licitar l’obertura d’un expedient per esbrinar els fets davant un possible conflicte d’interessos o causa d’incompatibilitat legal.

El 29 de gener va dimitir la directora general d’Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman, que va arribar al càrrec de confiança el maig del 2024. La funcionària, que després de la seva dimissió torna al seu lloc com a cap de Contractació, té dos fills i un nebot entre els propietaris d’habitatges a les Naus.

El mateix dia en què Información revelava les connexions entre adjudicataris i personal de l’Ajuntament, el saló de plens va acollir la sessió ordinària de gener, que va estar monopolitzada per l’escàndol. Allà la portaveu del PSOE, Ana Barceló, va anunciar que la seva formació aniria a la Fiscalia. Posteriorment, l’alcalde Barcala va dir que faria el mateix. L’endemà la regidora Rocío Gómez anunciava la dimissió. El seu sogre també té un pis a les Naus.

Notícies relacionades

Dimarts, la Generalitat Valenciana va anunciar l’obertura d’un expedient disciplinari, amb suspensió d’ocupació i sou, a un funcionari de la Direcció Territorial d’Alacant després de descobrir que va validar el visat d’un habitatge sol·licitat per la seva pròpia dona, arquitecta a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alacant, corresponent a la polèmica promoció de les Naus.

Dijous, Anticorrupció va assumir la investigació de les adjudicacions d’habitatges després de les quatre denúncies registrades (Sumar, PSOE, Generalitat i Ajuntament d’Alacant). A totes se n’hi afegeix una cinquena, la del sindicat Manos Limpias.