Euskadi acapara la meitat de les competències traspassades

El Govern ha accelerat el ritme de transferències a les comunitats autònomes. Un total de 24 en el que va de legislatura, davant les 17 amb les que es va tancar l’anterior. De totes, Euskadi n’acapara la meitat. Són també les de més entitat, tant en termes d’autogovern com de cost efectiu i personal.

Les últimes cinc, segellades en un mateix paquet en la Comissió Mixta de Transferències celebrada el 16 de gener passat, inclouen cessions com per exemple és el cas de les prestacions de la Seguretat Social, que converteixen Euskadi en la primera comunitat a gestionar-les. Només aquesta competència comporta un volum anual de recursos pròxim als 822 milions d’euros. Abans d’aquest últim paquet s’havia cedit la gestió de ferrocarrils, litoral, meteorològica, homologació de títols universitaris o permisos de treball per als no comunitaris.

Per volum de traspassos, el segueix Catalunya, que després de l’aturada de la bilateralitat pel procés en suma un total de cinc. Algunes es limiten a l’ampliació dels mitjans patrimonials adscrits a serveis ja traspassats o de funcions, però comprenen a més noves competències com la gestió de les beques universitàries. El Govern i la Generalitat continuen avançant, d’altra banda, en el traspàs de Rodalies, pactat amb ERC en l’acord d’investidura. En tota la legislatura anterior les transferències es van limitar a tres, per apoderament.

La titularitat de l’AP-68

Navarra, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia completen la llista de comunitats que han pactat traspassos amb el Govern aquesta legislatura. L’últim, que correspon a la titularitat de l’AP-68, es va publicar en el BOE aquesta mateixa setmana. Així mateix, el Ministeri de Política Territorial, que dirigeix Ángel Víctor Torres, trasllada que hi ha sis peticions més de comissions mixtes sobre la taula de diferents comunitats.

Més enllà del pes qualitatiu i quantitatiu en les transferències a Euskadi, aquest departament destaca la seva voluntat de diàleg amb les comunitats que demanin ampliar competències. En aquesta línia va cridar l’atenció la cessió a Galícia en matèria d’ordenació i gestió del litoral l’any passat, ja que va ser la primera després de gairebé 15 anys. Una sequera que s’havia prolongat des de l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la Xunta, després de l’època del bipartit de PSdeG-PSOE i BNG. Les comunitats d’Andalusia i Castella i Lleó han trencat així aquesta legislatura amb més d’una dècada sense noves transferències.

L’acord d’investidura amb el PNB incloïa el compromís de tancar el traspàs de totes les competències recollides en l’estatut de Gernika. Es posava com a termini el 31 de desembre del 2025, però aquest ja s’ha superat i encara en queden pendents una quinzena. Amb tot, l’accelerada és notable, ja que en tot just dos anys s’han desbloquejat un total de 12 noves competències per les 22 que havia sumat des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.

La pretensió ara és donar un impuls als traspassos restants en la pròxima reunió bilateral, que està fixada per a abans de Setmana Santa. Una trobada en la qual els nacionalistes bascos prioritzen un dels traspassos més complexos, el dels aeroports, que a més compta amb l’oposició d’Aena, l’operador aeroportuari.

La carpeta de la immigració

El Govern remarca la complexitat d’aquesta cessió i la necessitat de trobar un punt de trobada en què es rebaixin expectatives. "Estic convençut que continuarem avançant, no sense dificultats", apuntava el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, després de la trobada entre Sánchez i Pradales. Després d’haver assenyalat que fins ara sempre han aconseguit tirar endavant els acords amb consens de les dues parts, va concloure que en qualsevol cas es desenvoluparan "sempre dins del marc de respecte absolut a la Constitució i els estatuts".

Notícies relacionades

El Govern central s’obre ara a trossejar l’escut social per assegurar la revalorització de les pensions

Musk acusa Montero de fomentar el genocidi per defensar la regularització d’immigrants sense papers

Els jeltzales tampoc deixen de posar el focus a arrencar més "eines" en gestió migratòria, mirant de reüll la finestra que s’obre per recuperar la delegació de competències en aquesta matèria a Catalunya. En aquesta línia, reivindiquen que es faciliti la cooperació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat amb la Ertzaintza en matèria d’estrangeria per als procediments d’expulsió. Tant amb Catalunya com amb Euskadi es va avançar a l’inici de la legislatura en el marc de la Junta de Seguretat per estendre competències de les forces de seguretat autonòmiques.

L’acord amb Podem per a la regularització exprés de fins a mig milió de migrants es va brindar amb vista que els morats suavitzin el seu veto a la delegació de competències en immigració a Catalunya, un dels principals compromisos pendents amb els de Carles Puigdemont. Els morats van tombar al Congrés el projecte de llei i ara s’obren a reconsiderar la seva posició. Per als nacionalistes bascos és una prioritat aconseguir l’estatus de Frontera Nord, que suposaria recursos addicionals i capacitat d’interlocució amb el govern gal, davant la realitat que aquest territori atén persones en trànsit cap a Europa.