El pla espanyol de defensa espacial sumarà militars i nova tecnologia

Les Forces Armades planegen comptar a finals del 2027 amb un Centre d’Operacions Espacials apte per a gestió de crisis, una xarxa de telescopis òptics de defensa i el desenvolupament d’una nau espacial de conducció remota per a vigilància de satèl·lits. Són projectes en què treballa el Comandament Espacial (MESPA) de l’Exèrcit de l’Aire, la majoria amb un horitzó que inclou des d’ara fins al final del 2027. Es tracta de reforçar la seguretat d’Espanya en el quart domini militar, el cosmos, que els països occidentals, arran d’Ucraïna, consideren crucial.

L’Exèrcit de l’Aire dona relleu a aquest domini no només per les lliçons de la invasió d’Ucraïna, una guerra en què les capacitats satel·litàries han ajudat en gran manera el país agredit; també perquè entre els exèrcits occidentals s’escampen les deteccions d’una creixent activitat en zona grisa –no és bèl·lica, però tampoc pacífica– de Rússia i la Xina. Les dues potències prenen posicions en l’espai que, "d’un domini militaritzat, que en realitat ho és des dels temps de l’astronauta Iuri Gagarin, podria passar a domini armat. I la qüestió és si arribarà a allotjar armes de destrucció massiva".

És una cosa que la comunitat internacional vol evitar. Aquesta és la preocupació d’Isaac Manuel Crespo, general de divisió de l’Exèrcit de l’Aire i cap del MESPA, formulada davant un grup de periodistes. Crespo dirigeix la unitat de més recent creació de les Forces Armades: constituïda el 2023, el desembre passat va assolir la plena IOC. Així anomenen els militars, en argot OTAN, la Capacitat Operativa Inicial.

Nau espacial policia

Ara arriba la fase de creixement. El Comandament Espacial aspira a adquirir noves capacitats i més personal. El pla més cridaner del MESPA és aconseguir una nau per a vigilància espacial. No és un conte d’Star Trek: es tracta de NEMO. És el projecte compartit entre països europeus per construir un satèl·lit que vigili altres satèl·lits i, possiblement, neutralitzi atacs cinètics i cibernètics contra el que Crespo anomena "els nostres legítims interessos espacials". El projecte implica per a Espanya la tecnològica GMV i està en fase de concepte. Aquest any entrarà a la pantalla següent, investigació i desenvolupament.

Tècnicament, i ja que no només orbitarà el planeta, sinó que es podrà desplaçar conduït des de la Terra, és tant una idea de satèl·lit com de nau espacial. El projecte que impulsa l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai planteja la protecció d’actius i interessos espacials espanyols en òrbita baixa –LEO, a fins a 7.000 quilòmetres de la Terra–, i és l’únic, entre els exèrcits europeus, que parla de policia espacial.

En l’actual fase conceptual, es pensa quin combustible hauria de portar aquesta màquina, i si podria comptar amb armes per defensar i defensar-se. Aquesta capacitat no sembla un caprici: des que va començar l’actual guerra d’invasió d’Ucraïna, dos satèl·lits russos de la classe Kosmos fan tota mena d’estranyes variacions de trajectòria i acostaments a satèl·lits occidentals en òrbita GEO (per sobre de 42.000 quilòmetres) per a, suposadament, copiar la informació que aquests transmeten.

Punts d’observació

Entra en procés de licitació la compra d’un grup de sis, pot ser que set, telescopis òptics per repartir-los per diversos punts del territori. Aquests emplaçaments no estan sent revelats.

Les dades que proporcionin mirant l’espai serviran per fer intercanvis d’informació amb els altres països –Itàlia, Alemanya, França i els EUA– amb qui més estretament col·labora el MESPA.

La xarxa de telescopis creixerà de manera simultània als treballs per a la posada en òrbita d’un nou satèl·lit espia Paz que complementi el que Espanya té en funcionament. Precisament, aquesta setmana s’ha donat a conèixer un acord de la societat pública Hisdesat amb Airbus per comercialitzar les imatges que enviarà a la Terra el sistema Paz-2.

A més a més, resta pendent la construcció i desenvolupament d’un tecer satèl·lit SpainSat NG, després que, al desembre, un petit objecte espacial impactés contra el segon de la saga, destruint el cor energètic del seu sistema.

El pla més immediat del Comandament de l’Espai, com a segon pilar de l’Exèrcit de l’Aire, és augmentar el seu personal. Al seu quarter general a la base aèria de Torrejón de Ardoz, el general Crespo gestiona un col·lectiu que amb prou feines ha deixat de ser embrió: va començar amb dos militars i dos civils, i actualment té 141 militars –30 al MESPA– i 33 civils, amb una proporció imprescindible d’astrofísics.

Malgrat l’objectiu de Defensa d’ampliar la plantilla de les Forces Armades –arribar als 127.500 militars–, aconseguir personal és un afany encara difícil en les seves unitats. El MESPA, segons ha confirmat el seu general, planeja créixer entre un 30 i un 40% el 2026 i el 2027, fins a arribar a 100 militars al seu òrgan central.

De cara a finals del 2027, a ixí mateix, Crespo i el seu equip esperen comptar amb un Centre d’Operacions Espacials plenament operatiu per exercir funcions de comandament i control durant crisis prolongades.

Notícies relacionades

L’informe d’Adif i les caixes negres, claus en la investigació d’Adamuz

El caos difícilment evitable de Rodalies

"Vivim una nova era d’amenaça espacial, després de l’etapa de cooperació en què es va posar en marxa l’Estació Espacial Internacional", explica el general.

Ja no hi ha desplegaments importants sense component espacial que assisteixi a les tropes en intel·ligència. Els militars aprenen sobre els recursos que aporta la defensa espacial. Entre ells, un avantatge concret que va acreditar el seu valor en la dana. Analitzant imatges de satèl·lit, el MESPA va dibuixar a les forces militars enviades a ajudar al sud de València una ruta practicable, quan altres mitjans es movien a cegues entre embussos a causa del fang.