Feijóo portarà a la UE la regularització de migrants per l’impacte en els socis

Més enllà del fet que els dirigents populars, començant pel mateix Feijóo, hagin denunciat una "cortina de fum" de Pedro Sánchez per desviar el focus de la crisi per la tragèdia ferroviària d’Adamuz (Còrdova) i pel caos viscut els últims dies a Rodalies a Catalunya, el cert és que tard o d’hora al primer partit de l’oposició li tocaria posicionar-se sobre un procés, el de regularitzar la situació de mig milió de persones que viuen sense papers al nostre país, que porta causa d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que va arribar aquesta legislatura al Congrés dels Diputats amb el suport més gran que mai en 50 anys de democràcia hagi rebut una iniciativa d’aquest tipus. I amb l’aval de la CEE, que no va trigar a celebrar la mesura.

El mateix Grup Popular va permetre en el seu moment amb el seu vot l’admissió a tràmit de la ILP, la primera tria parlamentària a la qual només es va oposar Vox. El líder d’aquest, Santiago Abascal, ha tornat a parlar ara d’una "invasió" migratòria que segons el seu parer suposarà el "col·lapse" de la sanitat, la vivenda i la seguretat.

Durant mesos, i cada vegada que van ser preguntats pel tema, els populars van explicar el seu vot afirmatiu per l’enorme quantitat de suports de la ILP, però van deixar clar, com va fer en diverses ocasions la vicesecretària Alma Ezcurra, responsable del discurs migratori del partit, que el seu suport final dependria de fins a quin punt s’acceptessin les esmenes al projecte que ja havien presentat. Entre aquestes, diverses que endurien les condicions inicials del projecte, com vetar la regularització dels que tinguessin qualsevol tipus d’antecedent penal, establir l’obligació que qui volgués acollir-se a una regularització mostrés un compromís exprés amb els "valors constitucionals i democràtics de la societat espanyola i europea" o dotar de més mitjans materials, humans i econòmics les oficines d’estrangeria.

Trobada amb el PPE

Ara, la fórmula elegida per l’Executiu per tirar endavant la iniciativa, mitjançant un decret que modificarà el reglament d’estrangeria i que permetrà atraure’s el suport dels quatre diputats de Podem, que fins i tot acceptarien el trasllat de les competències migratòries a Catalunya, una cosa a la qual sempre s’havien oposat, alleuja en part el rebuig que ja des de dilluns va expressar Feijóo, que culmina amb aquesta oposició rotunda al gir migratori del PP larvat des que va arribar el 2022 a Génova i que va tenir la seva fita més important en el pla que va ser presentat aquesta tardor a Barcelona.

Aquesta proposta parla ja de deportacions als migrants amb antecedents o que hagin reincidit en el delicte, de limitar extraordinàriament la figura de l’arrelament o de retallar dràsticament les ajudes socials que rep el col·lectiu dels que arriben a Espanya des de fora de les nostres fronteres, entre les quals l’ingrés mínim vital (IMV). Al seu equip traslladen que és per on bufen els vents a la Unió Europea (UE), i no només en la família dels conservadors comunitaris, per la qual cosa segons expliquen és Sánchez el que va a contracorrent.

Precisament, Feijóo tindrà oportunitat d’explicar la seva posició a tots els seus correligionaris europeus en la tancada que els principals líders del Partit Popular Europeu (PPE), inclosos diversos primers ministres, celebraran aquest cap de setmana a Zagreb (Croàcia). Parlarà Feijóo davant una família política que ha decidit imprimir un rumb més restrictiu a les seves polítiques migratòries, dues dècades després que la permissivitat en la matèria de l’excancellera Angela Merkel provoqués, en part, l’auge de l’extrema dreta a tot el continent.

Notícies relacionades

Els beneficiaris podran tramitar la seva sol·licitud per via telemàtica

Pradales pacta amb Sánchez tancar la cessió dels aeroports en dos mesos

Entre els que es trobaran amb Feijóo a la capital croata hi ha, no en va, l’actual canceller, primer cap de govern germànic de la conservadora CDU després de Merkel, Friedrich Merz. A l’espera del que digui davant els seus correligionaris, fonts del PP no descarten algun tipus de recurs davant la mesura, per considerar que obrirà la porta al fet que l’immigrant regularitzat a Espanya, en virtut de la lliure circulació de treballadors a la UE, pugui recalar en qualsevol altre Estat membre.

Fora d’això, i en clau més domèstica, a Génova s’escampa el ple convenciment que qui perd en aquesta qüestió, en termes electorals, és l’esquerra. La cúpula del PP afirma tenir dades demoscòpiques internes que demostren que la fuga de votants del PSOE cap a Vox es produeix fonamentalment per causa de dos assumptes: la vivenda i la immigració. I consideren que la regularització massiva que ha sigut ara adoptada no farà sinó endinsar-se en aquesta tendència.