Lara Hernández: «Ayuso és la reina de la privatització de la sanitat i Azcón és el seu deixeble»
El pròxim 8F hi haurà tres paperetes a l’esquerra del PSOE. ¿Per què no ha sigut possible la unitat d’aquest espai i sí que ho va ser a Extremadura?
Extremadura i l’Aragó són dos casos diferents. Unides per Extremadura és un projecte polític implantat territorialment, amb una trajectòria llarga de més de set anys. El fet que no hi hagi hagut un espai d’aquestes característiques a l’Aragó no justifica que no s’hagi produït una candidatura amb un front ampli, però sens dubte sí que ho explica. Crec que totes les forces a l’esquerra del PSOE com són CHA, IU o el moviment Sumar treballem des del primer minut per construir una cosa sòlida, però sobretot realista. No ha passat per múltiples derivades internes, qüestions menors a parer meu, però l’important és treballar i aprofundir en aquesta línia.
La negociació a l’Aragó ja va néixer viciada, amb diversos vetos creuats. ¿Què exigia Sumar?
La nostra única línia vermella era treballar per i per a un acord polític ampli. Defensem propostes polítiques àmplies, subjectes en què càpiguen totes les forces que tenen una vocació de transformació social i un objectiu comú, que és expulsar les polítiques del PP i també, concretament, les que poden venir, que són les de Vox en les institucions aragoneses.
Van en coalició amb IU, però també van negociar amb Podem i CHA. ¿Amb quina formació consideren que és més difícil arribar a tancar acords?
No ha sigut tant una qüestió de saber amb qui ha estat més difícil assolir els acords, perquè la realitat és que amb la Chunta hi tenim una molt bona relació, igual que amb Esquerra Unida. No han sigut tant els detalls com els vetos creuats entre diferents formacions polítiques que, lamentablement, han impossibilitat fer-ho.
El diputat de Sumar Aragó és Jorge Pueyo, que precisament lidera una altra de les paperetes, la de CHA. ¿Pensa que es tracta d’una anomalia que el seu encara diputat competeixi electoralment amb Sumar?
Estem en un moment en què la política té diversos registres. Jorge (Pueyo) abandonarà més aviat que tard el grup parlamentari per dedicar-se de ple al treball autonòmic a l’Aragó i li desitjo tota la sort i tot l’encert. Ara ens toca defensar des del nostre costat, amb la nostra candidata, Marta Abengochea, i amb totes les persones que integren la llista.
Pueyo ha trencat la disciplina de vot en diverses ocasions i fa uns dies va dir que retirava el suport al ministre Óscar Puente pel tema del rodalies entre Saragossa i Osca. ¿Com han viscut totes aquestes situacions des del punt de vista de Sumar?
A Espanya no estem acostumats, dins de la nostra cultura política, a espais tan amplis com pot ser una coalició electoral formada per set partits amb diferent implantació territorial o federal, que tenen fins i tot matisos i algunes diferències ideològiques. Estem poc acostumats a una convivència basada en el debat, la dissensió i la discussió democràtica i normalitzada. El problema és que la dreta està acostumada a tot el contrari, a la uniformitat, a l’homogeneïtat de pensament i a imposar i no buscar consensos.
¿La relació amb Podem és ara mateix irreconciliable?
Crec que aquesta pregunta no me l’ha de fer a mi. Un partit es mesura pels efectes i pels defectes, i la nostra proposta és construir alguna cosa que torni a il·lusionar i mobilitzar la gent progressista d’aquest país que està a casa asseguda, enfadada i indignada esperant-se.
Tornant al 8F, ¿com els afectaria si la coalició amb IU no aconseguís l’escó que té en aquests moments a les Corts?
Li contestaré de seguida: no preveig aquest escenari. Tenim tres setmanes per mobilitzar-nos carrer a carrer, barri a barri, porta a porta, posant en el centre les problemàtiques que preocupen la ciutadania aragonesa. Cal parlar de despoblació, d’educació, d’habitatge o de les privatitzacions encobertes en la sanitat. Vinc de Madrid i sé de què parlo, perquè la reina és Isabel Díaz Ayuso i Azcón és el seu deixeble. Estan privatitzant de forma sistemàtica, amb una jugada que tenen molt planificada en la qual van desmantellant de mica en mica la sanitat per permetre que el negoci privat avanci, s’obri camí i s’instal·li.
¿Què els sembla el model de finançament autonòmic?
Penso que l’enfocament s’està pervertint de forma una mica intencionada. Aquí no es tracta d’abordar la qüestió de la solidaritat interterritorial, sinó de parlar de la desigualtat en la distribució de la riquesa entre la ciutadania, que és el debat que importa. Hem estudiat el model de finançament autonòmic des d’una perspectiva estatal i ens fa l’efecte que avança pel camí correcte. Tot i que ens sembla insuficient, ens permet desbloquejar un model que fa 12 anys que està caduc. És igual on hagis nascut, quin sigui el teu codi postal o de quin territori vinguis, perquè com a ciutadà has de tenir dret a un accés mínim, digne i de qualitat als serveis públics.
Com a socis de coalició, ¿consideren que Pedro Sánchez esgotarà la legislatura?
No es tracta tant d’un nom o una cara; es tracta d’un govern. La pregunta no és si Pedro Sánchez aguantarà; la pregunta és si aquesta coalició progressista se sostindrà, i la resposta és que sí. Sens dubte, farem tots els esforços possibles perquè aquest Govern continuï sent un referent a escala internacional i un espai en què nosaltres, i parlo de Sumar, no del PSOE, defensem dia a dia polítiques progressistes que es tradueixin en realitats concretes i materials per a milions de persones al nostre país.
Notícies relacionades¿Li sembla que totes aquestes diferències s’acabarien traslladant a l’Aragó en una hipotètica investidura de Pilar Alegría?
Programa, programa, programa. Les nostres línies vermelles són programàtiques.
