Els exconsellers d’Economia opinen sobre el nou finançament: un «pas endavant» amb marge de millora

Pere Aragonès va ser el president de la Generalitat (2021-2024) amb qui la demanda d’un nou finançament va tornar a agafar força. El seu Govern va llançar una proposta pròpia. Ell tenia una llarga experiència en les finances públiques, perquè també havia sigut conseller (2018-2021) i secretari d’Economia (2016-2018). Sobre el nou model pactat, en primer lloc, considera que tothom hauria de ser «prudent i assenyat en l’anàlisi» i, com a mínim, «reconèixer la tasca d’aquells que treballen per intentar resoldre aquesta injustícia estructural». «Estic convençut que l’equip negociador ha treballat per aconseguir el màxim possible, sabent que l’objectiu final hauria de ser un finançament singular per a Catalunya, com el que vam proposar des del Govern el 2024», assegura.

A partir d’aquí, reclama que es compleixi el pactat: «No complir-ho, així com mirar de dinamitar qualsevol pas endavant, seria una irresponsabilitat amb el país i amb la ciutadania». L’expresident considera que, ara, la part catalana haurà de ser «molt exigent» i no perdre de vista els «objectius finals» que són «un finançament propi, primer, i la llibertat del nostre país per decidir».

L’exconseller Jaume Giró (2021-2022) parla clar, malgrat que el seu partit –Junts– rebutja el pacte. «Seria més fàcil dir que és una presa de pèl i que rebem engrunes», reconeix Giró. Tot i que confessa que no és el model que desitjaria, creu que és «positiu» per «preservar els pilars de l’Estat del benestar». «No és un concert econòmic ni resoldrà el dèficit fiscal crònic i sistemàtic que pateix Catalunya, però és un avenç i una millora objectiva», afirma. També defensa que el nou repartiment «preserva» l’ordinalitat «com a mínim fins al 2032», tret que es produeixi una «crisi econòmica sobtada i greu que només afecti Catalunya» El postconvergent creu que «blindar» per llei aquest principi implicaria donar «molts més diners a Madrid» i que reservar una excepció per a Catalunya «és molt poc realista, a més d’inconstitucional».

Giró va deixar al setembre la direcció de Junts per discrepàncies amb Carles Puigdemont i Jordi Turull, però manté la militància. L’exconseller expressa el «màxim respecte» per la decisió que prenguin al Congrés. Però, tot i que ja veu el pacte com «un pas endavant», creu que el partit podria negociar una millora amb una actitud «ambiciosa», però «possibilista», i sense «generar expectatives que acabin en noves frustracions». Confia que la cúpula tingui en compte «el guany econòmic objectiu», «el rèdit o el cost polític que pot implicar votar a favor o en contra» i «l’oportunitat d’aquest acord, abans que arribi un probable canvi de Govern, amb altres aritmètiques no tan favorables». Giró considera que Junts s’ha d’inspirar en el PNB, a qui reconeix una manera de negociar «amb discreció, eficàcia i sense retòrica estèril» que «dona resultats».

Natàlia Mas va ser consellera entre 2022 i 2024 i, malgrat que ara està allunyada de la primera línia política, cal concedir-li una part de la responsabilitat en el nou model presentat: la demanda catalana de nou finançament va sorgir amb ella com a titular d’ Economia i, ara, ha donat el seu suport tècnic a ERC en la negociació amb el Govern. Mas defensa que el pacte segellat suposa «un pas endavant perquè millora els recursos, la capacitat fiscal i la corresponsabilitat» i permet «reforçar la capacitat financera i l’autonomia fiscal» de la Generalitat. Amb una visió pragmàtica, admet que aquest model no pot ser «un punt d’arribada», però sí que mereix ser considerat «una nova fita en un camí llarg i complex per corregir l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya». «En política, els avenços reals acostumen a ser parcials, però acumulatius», resol.

Un dels punts a favor que més destaca és el compliment del principi d’ordinalitat «en termes de població ajustada». «És una correcció important d’un desequilibri del sistema vigent», al·lega, ja que amb el sistema actual, Catalunya és la tercera a aportar recursos i la novena a rebre’ls. Preguntada per si Junts hauria de reconsiderar la seva negativa a recolzar el nou model, l’exconsellera demana als postconvergents que «analitzin el text final amb rigor i sentit de país». El seu argument per intentar convèncer-los és que recolzar aquesta proposta no significa «renunciar» a noves millores en el futur, «sinó entendre que cada pas guanyat reforça la capacitat de negociar els següents». «És un punt seguit, no un punt final», conclou.

Notícies relacionades

Feijóo assegura que Sánchez «encoratja l’enfrontament» amb el model de finançament autonòmic

Els barons del PP firmen una declaració amb una proposta de finançament autonòmic

El catedràtic Andreu Mas-Colell va ser el responsable de les finances de la Generalitat amb Artur Mas (2010-2015), el president que va reclamar «un pacte fiscal» similar al concert basc que va obtenir un no rotund del Govern de Mariano Rajoy. L’exconseller veu amb bons ulls el nou model: «És un pas endavant, com n’hi ha hagut en el passat i com convé que n’hi hagi en el futur. Ens agradi o no la millora del finançament és un procés». Sobre els números de l’acord, com per exemple els 4.700 milions extres que la Generalitat rebrà de l’Estat, Mas-Colell considera que són «quantitats significatives» que no es poden desdenyar. «Catalunya estarà millor si s’aprova que si no s’aprova», conclou.

Un dels punts a favor del nou model és, segons el seu parer, «la singularització del Mediterrani», és a dir, les millores que s’introdueixen per a comunitats infrafinançades com Catalunya, les Balears i el País Valencià. En la negociació que s’obrirà al Congrés, on el nou sistema de finançament no té els suports assegurats, demana que «totes les parts» hi acudeixin amb un «ànim positiu». La seva recepta per convèncer els que dubten és que algunes de les seves demandes es puguin veure «reconegudes». Sigui com sigui, la seva advertència és que és l’«última oportunitat d’aquesta legislatura» per tancar un acord d’aquesta magnitud». «El que es pugui aprovar serà poc o molt el que ara s’ha presentat», conclou.