Kenneth Martínez: "El Govern no es pot oblidar d’on viu més gent"
¿Quin és el principal problema que té el Vendrell?
El que té tot el país: la vivenda. Des de la pandèmia tenim un creixement demogràfic accelerat, sobretot a la zona marítima. Hi ha un efecte Barcelona, que fa de ventilador i expulsa població. També som una zona turística, o sigui que tot se suma i falta habitatge i pugen els preus. Després de més de 10 anys sense pràcticament obra nova, portem un retard que no serà fàcil de compensar.
Al febrer va fer una crida a grans tenidors i entitats bancàries perquè cedissin més de 1.000 pisos buits al municipi per a lloguer social. ¿Quin efecte ha tingut aquesta petició?
La Generalitat ha aconseguit un acord amb un dels principals, que és la Sareb, així que anem pel bon camí. També s’està posant a acabar urbanitzacions pendents. Però, hi insisteixo, portem molts anys de retard i la demanda és molt exigent. Per tant, patirem uns anys perquè els preus estan bastant embogits.
¿Quants anys de "patiment» per la vivenda calcula al Vendrell?
Depèn. Els pisos de la Sareb, que estan buits, sí que es posen pràcticament tots a disposició a mesura que ens els cedeixen. Però no són suficients per compensar una demanda tan alta. Per tant, necessitarem dos o tres anys com a mínim, que és el que triguen les construccions. La tramitació urbanística no és ràpida ni fàcil, aquest és un altre dels temes que també hem de plantejar-nos perquè és esgotador per a la mateixa Administració, per als promotors i més per a qui està esperant tenir pisos disponibles.
Fa dos anys van posar en marxa una oficina antiocupacions. ¿Ha deixat de ser un problema?
Tenim ocupacions, però hem deixat de tenir, excepte alguna de molt puntual, ocupacions delictives i problemàtiques. És a dir, ara mateix no tenim un focus que ens generi una tensió amb els veïns com les que vam tenir fa alguns anys. Això sí, les ocupacions per falta d’habitatge continuen, però com a mínim vam eliminar el mal ambient i els problemes de convivència, que era el més greu.
Aquest 2025 ha sigut el municipi de l’Estat on més s’ha reduït la multireincidència. ¿Quina recepta ha aplicat?
El model de seguretat del Vendrell és de col·laboració amb totes les policies. Després hi ha els plans Kanpai o Grèvol, que fem en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra. Però també fem actuacions amb la Guàrdia Civil, pel tema del top manta, o amb la Policia Nacional. També, evidentment, reforcem la policia local. Tenim un centenar d’agents, i intentem que estiguin ben dotats i equipats. Hem creat unitats específiques per reforçar especialitzacions, com l’oficina antiocupació o la unitat canina. També estem a punt d’estendre una xarxa de videovigilància en 45 punts. La prevenció, la intervenció i la investigació ens ajuden a tenir aquests bons resultats.
Sobre les càmeres de videovigilància amb reconeixement facial, ¿hi ha hagut reticències per part dels veïns?
Al revés. Si posem 45 punts, ens en demanen 55. No ha tingut rebuig, no.
¿Com es treballa des de l’Ajuntament perquè, en un context de creixement de l’extrema dreta, no s’associï immigració i delinqüència?
Delinqüents, per desgràcia, n’hi ha d’aquí, d’allà i de més enllà. Per tant, sobre el delinqüent s’ha de posar tot el pes i el rebuig de la societat. Només el 27% de la població és nascuda aquí, la resta som o de Barcelona o de la resta d’Espanya o d’altres països. El Vendrell és un exemple de convivència. Les generalitzacions, a més de manipulades i amb mala intenció, l’única cosa que fan és atacar la convivència.
¿El preocupa que estiguin quallant discursos d’aquest tipus?
Sí, em preocupen els discursos que obvien la realitat. ¿D’on venen els nostres pares i avis? Oblidem molt ràpid. Els nostres avis potser no van venir amb una pastera, però van venir en uns trens que eren pràcticament pasteres i van viure en barris que no tenien ni carrers ni asfalt ni amb clavegueres ni aigua potable. Tinguem memòria. Quan la gent se’n va de casa seva és perquè hi ha una necessitat i no té altre remei.
El Vendrell ha duplicat la seva població en els últims 25 anys. ¿Estan tensionats els serveis de la ciutat?
L’arribada que tenim és, bàsicament, de la població de Barcelona. El que li diem a la Generalitat és que territoris com el nostre han de tenir una atenció especial, igual que la tenen d’altres amb problemes d’envelliment o de despoblació. El que no pot ser és que ens oblidem justament d’on viu més gent, necessitem un coeficient de corrector demogràfic. Tots els serveis, siguin mèdics o Mossos, es regeixen per una ràtio de població. És un criteri que pot funcionar on hi hagi una mobilitat inferior. Però al nostre municipi, i parlo dels residents, ja no de l’estiu amb els turistes, necessitem tenir un coixí perquè quan acabi l’any ja necessitarem més mossos. Això és el que reclamem i la Generalitat encara ens tracta a tots igual i sempre anem tard respecte a la necessitat. L’Idescat ho diu, que sempre estem en franja alta de creixement. Per tant, que es faci aquest càlcul, sisplau. Perquè, si no, llavors és quan es tensionen els serveis.
¿El Govern d’Illa ha sigut receptiu davant aquesta petició?
Estem millorant bastant. Un exemple és que aviat posarem la primera pedra del nou hospital del Vendrell, que va ser una lluita gairebé superant els límits de la cortesia política perquè no ens feien ni cas. A més, deixant de banda els turistes, tenim una característica, i és que hi ha moltes persones que, per la proximitat de Barcelona, no s’empadronen però viuen aquí. Posaré una dada real: tenim empadronats 41.000 habitants, però segons el consum d’aigua dels comptadors domèstics de l’Agència Catalana de l’Aigua som 54.000 habitants. Hi ha 13.000 persones no quantificades per als serveis però que en fan ús; per això hem de tenir-los ben dimensionats, és la nostra exigència i la nostra lluita.
Notícies relacionades¿Entén que hi hagi alcaldes que es mostrin reticents a empadronar ciutadans que no tenen una situació regular?
Cal complir la llei, i la llei és molt clara. El padró no dona cap dret, és per identificar quants som. El problema no és empadronar si una persona té un pis, un lloguer, el problema és quan no hi ha ni domicili i estan en situació de vulnerabilitat extrema. Això és el que cal evitar, hem de poder garantir que tothom tingui un mínim per poder viure amb dignitat.
