Montero revolta les comunitats del PP i obre una bretxa en el PSOE

El nou model de finançament autonòmic presentat ahir per María Jesús Montero ha generat un front de rebuig entre els presidents del PP, que governen en 11 comunitats. La proposta amb un augment generalitzat de recursos per a totes les comunitats del règim comú, pròxim als 21.000 milions més en total, no ha servit tampoc per evitar bretxes dins del mateix PSOE al partir d’un acord previ amb ERC i garantir l’ordinalitat de Catalunya. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ho va considerar una cessió a l’independentisme contrària als principis de progressivitat fiscal i redistribució de l’esquerra i ha anteposat la celebració d’eleccions a la seva aprovació.

Un altre dels tres governs socialistes amb presència en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el del Principat d’Astúries liderat per Adrián Barbón, també va situar l’ordinalitat com a línia vermella, tot i que va evitar fixar una posició fins a conèixer la lletra petita del pla. L’Executiu canari liderat per Fernando Clavijo es va mostrar igualment escèptic, sense avançar la seva posició en la reunió del CPFF convocat per a dimecres vinent. L’únic suport assegurat de moment és el de Catalunya, suficient al costat del del Govern per garantir-se Hisenda la seva aprovació.

La pretensió d’Hisenda és deixar la votació per a més endavant, sobre la base de l’avantprojecte que s’aprovi en Consell de Ministres en uns dos mesos, per arrencar la tramitació parlamentària abans d’estiu, segons els seus càlculs. No obstant, el model de finançament tampoc convenç part dels socis del Govern al Congrés. Junts i el BNG ja han manifestat la seva profunda oposició, mentre que el pla ha dividit a Sumar, socis de coalició, amb IU, Compromís i CHA qüestionant-lo obertament.

Els postconvergents, el vot dels quals seria imprescindible, han anunciat ja una esmena a la totalitat. Per als nacionalistes gallecs, la proposta és discriminatòria amb Galícia, Compromís la titlla d’insuficient i la Chunta Aragonista qüestiona que no es reculli la singularitat d’aquest territori.

El plantejament d’Hisenda recorda al seguit amb la quitació del deute, pactat amb ERC per a Catalunya i posteriorment estès a totes les comunitats que decidissin voluntàriament acollir-se. Un model en què Andalusia es va situar com la principal beneficiada. Ara seria novament el territori que més recursos rebria (4.846 milions), seguit de Catalunya (4.686 milions), País Valencià (3.669 milions) i Madrid (2.555 milions). La diferència és que l’encaix de l’ordinalitat –per la qual, com que la comunitat catalana és la tercera en aportar recursos a la caixa comuna, haurà de ser també la tercera en rebre– ha revoltat no només les comunitats del PP, sinó també el poc poder territorial dels socialistes.

Greuge territorial

Una línia infranquejable per a una part de les federacions socialistes, que històricament han confrontat amb aquestes posicions del PSC des de l’època de Pasqual Maragall. Montero no ha aconseguit sacsejar-se així l’etiqueta del greuge territorial, tot i que va ser una acusació que va negar reiteradament durant la seva compareixença d’ahir amb l’argument de l’augment de recursos per a totes les comunitats. La seva doble condició de ministra d’Hisenda i candidata del PSOE a la Junta d’Andalusia, on hi ha eleccions previstes al juny, no deixa d’influir a l’hora d’abordar aquesta carpeta. Al Govern traslladen que malgrat el front de rebuig, aquest model no els generarà costos polítics i fins i tot els beneficiarà de cara a les campanyes autonòmiques del cicle electoral on, a més d’Andalusia, hi haurà comicis a Aragó i Castella i Lleó.

Notícies relacionades

Els neonazis de Núcleo Nacional desembarquen a Barcelona mentre els antifeixistes criden a boicotejar el seu acte

Junqueras anuncia que Catalunya podrà gestionar el 78,5% del seu IVA, més que la resta de comunitats

L’exministra i candidata del PSOE en les eleccions aragoneses, Pilar Alegría, es va afanyar a defensar la proposta al suposar més recursos per a la comunitat (629 milions) i proposar-los per a la millora dels serveis públics. Com amb la condonació del deute, es critica el PP que prioritzi l’"estratègia de confrontació" rebutjant mesures que millorarien els recursos de les arques públiques.

"El PP no vol reformar el model perquè les comunitats tinguin més recursos, el seu únic objectiu és confrontar: utilitzar el debat del finançament per confrontar amb el Govern", traslladen des de l’Executiu amb un missatge fabricat per a tots els seus candidats en aquest cicle electoral. "És incompatible creure en l’estat del benestar i en l’estat de les autonomies i no donar suport a la necessària reforma del model", afegeixen mirant de neutralitzar les acusacions de privilegiar Catalunya sobre la resta.