Sánchez s’obre a desplegar tropes de pau a Palestina com ja va anunciar amb Ucraïna
El cap de l’Executiu afirma que demanarà l’aval del Congrés per a les dues operacions i defensa davant Trump que el seu Govern és proatlantista, "però l’atlantisme no significa vassallatge"
Pedro Sánchez està adobant el terreny per a l’enviament de tropes de pau a Ucraïna, quan es produeixi un alto el foc i en coordinació amb la resta de països de la Coalició de Voluntaris, i ahir va avançar la seva intenció de fer el mateix a Palestina. El cap de l’Executiu va traslladar durant la Conferència d’Ambaixadors que demanarà l’aval del Congrés, requerit per la llei de seguretat, per als dos desplegaments. En el cas d’Ucraïna, davant la perspectiva d’un acord amb Rússia per posar fi a la invasió, i en el de Palestina quan s’avanci en la "tasca de pacificació".
El Govern està trobant serioses resistències entre els socis de l’arc esquerre del Congrés a l’enviament de militars espanyols a Ucraïna i mira d’arrossegar-los mostrant una política exterior "coherent" i sense dobles vares de mesurar. En aquesta línia, Sánchez enfoca la seva posició respecte a Gaza, Ucraïna o Veneçuela en una mateixa línia de defensa del dret internacional, del dret internacional humanitari i la pau davant la "llei del més fort". En el cas d’Ucraïna, a més es tracta de participar en la seguretat col·lectiva d’Europa. Si hi ha desplegament de tropes en altres latituds, es va preguntar ahir, "¿com no ho hem de fer a Europa?".
"Sense eufemismes"
Sense eufemismes diplomàtics, Sánchez va continuar endurint el to contra la intervenció dels EUA a Veneçuela i la seva amenaça sobre Groenlàndia. "No es pot acceptar com a país ni com a Govern, hem de callar davant amenaces tan explícites", i va advertir "aquells que volen imposar la llei de la selva per debilitar el marc multilateral".
Respecte a les relacions amb els EUA, Sánchez va assegurar que "som europeus, transatlàntics i una Administració proatlantista, però l’atlantisme no significa vassallatge". En aquest sentit, va rebutjar qualsevol relació que no estigui basada "d’igual a igual", sota la base de la col·laboració per a la definició d’objectius comuns.
Sánchez va tornar a insistir en la seva oferta per mediar amb el Govern veneçolà i l’oposició amb l’objecte de facilitar una transició democràtica que derivi en eleccions lliures. "El seu futur l’han de decidir els veneçolans", va remarcar, "no un país estranger i interessos aliens als veneçolans".
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, advertia aquest dimecres que l’enviament de tropes a Ucraïna és només una possibilitat futura. "En aquests moments no hi ha cap pla de pau com a tal. Encara ni tan sols hi ha un alto el foc. El que hi ha és un esbós d’idees que ahir es van tractar a París per a un possible pla de pau", matisava el cap de la diplomàcia. Així mateix, afirmava que qualsevol eventual pas espanyol o europeu s’enquadraria en la legalitat internacional i precisava que, si l’enviament es produeix per petició del mateix Estat afectat, no seria imprescindible un mandat de les Nacions Unides, impossible perquè Rússia el vetaria. Precisament, Sumar condiciona el seu suport al fet que el desplegament es produeixi sota bandera de l’ONU.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va inaugurar la X Conferència d’Ambaixadors, on es donen cita la majoria dels 130 ambaixadors espanyols acreditats arreu del món per analitzar el convuls panorama internacional i que i aquest any té com a lema ‘Espanya un actor global’. El fòrum organitzat per Albares serà clausurat aquest divendres pel rei Felip VI.
Cada any
La conferència, que reuneix tots els anys els caps de les missions diplomàtiques a l’estranger, se celebra a la seu del Ministeri i compta amb la participació de diversos membres del Govern. Durant les dues jornades de treball, segons un comunicat d’Exteriors, participaran també els secretaris d’Estat del Ministeri d’Afers Estrangers; el sotssecretari i els directors d’AECID i l’Institut Cervantes que, junt amb els ambaixadors, abordaran els reptes de la situació política internacional.
Notícies relacionadesEntre aquests reptes destaquen la recerca de la pau a Ucraïna i a Gaza, amb solucions "basades en el respecte del dret internacional", i el compromís amb la Unió Europea, un projecte "de pau, democràcia i convivència", i la crisi sobrevinguda a Veneçuela després que els EUA llancessin dissabte una operació a Veneçuela, capturant el seu president, Nicolás Maduro i a la seva dona, i anunciés els seus plans de controlar el país.
Les intencions del president nord-americà, Donald Trump, de comprar Groenlàndia sense descartar una acció militar i la possibilitat que Espanya enviï tropes a Ucraïna en el marc d’un eventual procés de pau, com ha plantejat Sánchez després d’assistir el 6 de gener a la reunió de París de la Coalició de Voluntaris, són els dos assumptes que hi ha sobre la taula.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Epicentre a Sant Quirze Registrat un terratrèmol de magnitud 2,7 al Vallès Occidental aquesta matinada
- La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització
- Igualtat demana als municipis que entrin en el sistema VioGèn
- Arrenca una marató per sumar 10.000 donacions de sang en 10 dies
- El Rei insta els EUA a respectar el dret internacional i la sobirania
- L’estratègia exterior de la Casa Blanca Albares afirma que treballa per alliberar més presos espanyols
- L’estratègia exterior de la Casa Blanca Repsol comunica a Trump que voltriplicar la producció a Veneçuela
- El mercat. Efectes en la indústria petrolera El barril de Brent puja un 4% des de la caiguda de Maduro
- Andalusia, Catalunya i València serien les més beneficiades
