Les promeses oblidades de Díaz

Un dels grans anuncis que va fer Díaz es remunta al febrer del 2024, quatre mesos després dels atemptats del 7 d’octubre de Hamàs contra Israel, que va obrir després una ofensiva militar a la Franja de Gaza. La vicepresidenta segona va avançar llavors que preparava un viatge a Palestina que es desenvoluparia les setmanes següents.

Díaz va assegurar que havia rebut la invitació del seu homòleg palestí i l’havia acceptada. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, però, va negar que el seu departament preparés cap viatge d’aquestes característiques. El departament de Díaz es va reafirmar en la intenció de portar a terme el viatge i desafiar la Moncloa. Avui dia aquest viatge no s’ha fet.

Entre l’anunci i l’eslògan

Algunes de les promeses més sonades de Díaz, però, han tingut a veure amb mesures de Govern, per les quals llançava anuncis i donava com a fets el que només eren aspiracions. Una política de titulars que ha provocat una certa confusió. El 24 de maig del 2024, en seu parlamentària, Yolanda Díaz va anunciar que apujarien l’IPREM, l’índex de referència que determina el llindar d’ingressos per obtenir ajudes, subvencions i beneficis socials. Un indicador clau per pal·liar la desigualtat, que és de 600 euros al mes, una xifra que, tanmateix, no s’ha augmentat des del 2023, malgrat l’anunci de la vicepresidenta.

Notícies relacionades

¿I si citem Bautista?

El Cercle planteja una reconversió del model turístic

L’anunci d’una prestació universal per criança, amb l’ajuda de 200 euros a les famílies amb menors d’edat fins que facin 18 anys, també ha sigut una mesura recurrent que l’ala de Sumar ha donat com a definitiva quan no s’ha aprovat en el si del Govern.

Una de les mesures més sonades de la ministra de Treball va ser el seu projecte estrella, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. La norma, que ha sigut anunciada des de començaments de legislatura, va ser negociada durant mesos, va portar a un pols entre PSOE i Sumar dins del Govern i finalment el Congrés la va tombar al setembre pel rebuig de PP, Vox i Junts.