El Govern ha aprovat la meitat de les lleis proposades per a aquest any

Hi ha diversos factors que han influït, segons la Generalitat, a fer que el percentatge de compliment sigui aquest. N’és un que, a mesura que avança el mandat, s’ha anat prioritzant intensificar les mesures en matèria d’habitatge, algunes via decret llei i d’altres mitjançant proposició de llei al Parlament. La setmana passada es va aprovar la regulació dels lloguers de temporada i els últims mesos s’han creat mesures com ara la de contenció de rendes a les zones tensionades o el règim sancionador per als que incompleixin els límits dels lloguers.

Alhora també s’han impulsat mesures per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya a fi de preparar-la per al nou model de finançament singular. És a dir, l’acció del Govern en minoria d’Illa, condicionada per les grans carpetes que ERC i els Comuns situen en l’epicentre de la negociació, també repercuteix en l’alteració dels plans normatius previstos inicialment.

Les urgències

Però no solament això, perquè també les urgències que han irromput en la legislatura, com ara la gran apagada d’abril, les crisis successives en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia o les danes i els incendis, han influït en la presa de decisions i s’han traduït en lleis. En va ser un exemple la norma per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, la de mesures urgents per al sector agrari i forestal, la de prevenció d’incendis o la relativa a la gestió del risc d’inundació dels càmpings. A més, el fet de no haver pogut disposar de nous pressupostos aquest any també ha requerit l’aprovació de fins a tres decrets llei de suplements de crèdit.

El Govern sí que pot treure pit d’haver culminat o iniciat la tramitació d’una bona part de les normes en matèria de simplificació administrativa i reglamentària, així com iniciatives emblemàtiques per al seu projecte, com ara la del desplegament de la llei de barris o l’Estatut de municipis rurals, heretat de l’executiu anterior. També està a punt de caramel el registre d’habitatges buits. D’altres, tot i que no estiguin aprovades de manera definitiva, sí que han iniciat el camí, com la de finançament local, o estan en fase més avançada al Parlament, com la de l’erradicació de l’amiant o la de memòria democràtica, que són a les portes de ser aprovades.

No obstant, n’hi ha d’altres que s’han quedat en repòs, com algunes en matèria mediambiental, com la llei de residus o la de l’Agència de la Natura. Tampoc han avançat algunes iniciatives en matèria de dependència. La Conselleria de Drets Socials i Inclusió ha hagut d’afrontar aquest any la refundació de la DGAIA, un conflicte que li va esclatar d’imprevist.

Autocrítica

No obstant, a banda dels contratemps i dels compromisos contrets amb els socis d’investidura, en la Generalitat també assumeixen causes endògenes per explicar el grau de compliment del pla normatiu. D’una banda, admeten no haver calibrat prou el procés "excessivament llarg", però alhora "garantista", que comporta tramitar una llei des que s’elabora i s’exposa públicament fins que arriba al Parlament. D’altra banda, reconeixen que s’han "sobreestimat" els recursos necessaris o el personal disponible per impulsar una norma. També hi ha iniciatives que, en comptes de portar-se al Parlament, com projectes de llei del mateix Govern, acaben tramitant-se com a proposició de llei, com la d’acció exterior i relacions amb la UE o la llei de mecenatge.

Amb tota aquesta experiència, l’Executiu ultima el pla normatiu del 2026 amb l’objectiu que, a finals de l’any que ve, el balanç pugui ser més ajustat a les previsions. En tot cas, en el Govern defensen que es tracta d’una eina que, sense que sigui obligatòria, ha vingut per quedar-se perquè permet, a més de disposar d’una carta de navegació, obrir una finestra de "transparència" i de rendició de comptes davant els ciutadans.

Notícies relacionades

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

D’alcalde absolut a president frustrat

A més, el compromís que assumeixen a l’Executiu és el de millorar el procés d’elaboració normativa sobre la base de l’estratègia Better Regulation de la UE, destinada a garantir que les lleis que s’elaboren siguin necessàries, clares i provoquin el mínim de càrregues administratives per justificar els costos que comporta el seu procés d’elaboració. "Cal fer un bon càlcul per no sobreregular sobre qüestions per a les quals ja hi ha normativa", argumenten.

Així que el 2026 arrencarà amb un nou full de ruta regulatori que heretarà les assignatures pendents, però que també estarà marcat pel que és impredictible i, de nou, per les dinàmiques derivades de la negociació del Govern amb ERC i els Comuns, amb el finançament singular i els pressupostos com a principal os dur. I és que, si durant el mandat d’Aragonès el que va fer Illa des de l’oposició és jugar la carta de marcar-li el pas, republicans i Comuns ara fan el mateix.