¿On van anar a parar els vots del PSOE a Extremadura? Les eleccions, en 5 gràfics

La dada de participació electoral ajuda a entendre bona part del gir conservador. La participació a les urnes es va precipitar 7,62 punts respecte als anteriors comicis autonòmics, fins a convertir-se en el mínim històric en aquestes convocatòries. L’abstenció va pujar més a Badajoz (tradicionalment més pròxima al PSOE) que a Càceres (bastió del PP), així com a les poblacions rurals i amb menor població. Això va contribuir sens dubte a l’ensorrament del socialisme.

Diferència de vots en les eleccions d’Extremadura entre 2023 i 2025

Segons càlculs del GESOP, la meitat dels vots que va perdre el PSOE (una mica més de 50.000) van anar a parar a l’abstenció, entre un 15% i un 20 % (entre 16.000 i 22.000) van escollir la papereta d’Unides per Extremadura i un 30 % (uns 32.000) van virar a la dreta, principalment alPP. Extremadura havia sigut sempre una de les comunitats autònomes més participatives a les urnes. El percentatge de mobilització en unes eleccions autonòmiques només havia baixat lleugerament del 70% el 2019. Els rècords es van donar el 1995 i el 2003, quan la participació que va vorejar el 80% (78,3% i 78%).

Com van pronosticar les enquestes (que aquesta vegada no van errar),el fort avenç de Vox va neutralitzar el vot moderat que el PP va atraure del calador socialista i va frenar el seu ascens. Malgrat la seva còmoda victòria, la popular María Guardiola no va aprofitar la debacle del PSOE i va perdre 9.084 vots respecte a les eleccions del 2023. Vox, al contrari, va sumar 39.562 nous suports, procedents del PP i el PSOE. De fet, Guardiola no va poder trencar el sostre electoral del seu partit i es va quedar a 79.675 vots del rècord que manté José Antonio Monago, aconseguit el 2011.

Diferència de vots en les eleccions d’Extremadura per províncies entre 2023 i 2025

Quant al PSOE, lluny queden aquelles quatre vegades (1983, 1991, 2003 i 2007) en què va superar el 50% dels vots, fent d’Extremadura un dels seus bastions més inexpugnables, amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra (1983-2007) i Guillermo Fernández Vara (2007-2011 i 2015-2023) com a presidents. Ara els socialistes es van quedar en el 25% dels sufragis, 15 punts menys que el 2023 i a més de 17 punts de distància del PP.

La suma de vots del PP i PSOE va retrocedir fins al seu nivell més baix a Extremadura. El 2003 i el 2007, populars i socialistes van arribar a representar més del 90% del vot dels extremenys. Un percentatge que va iniciar el 2015 un declivi gradual fins a quedar-se ara en un 68%, mínim històric. Però si de blocs parlem, el gran canvi es va donar en l’equilibri entre dretes i esquerres. Extremadura va seguir la línia de la seva veïna Andalusia i va iniciar una nova era d’hegemonia conservadora. PP i Vox van sumar el 60% dels vots en una comunitat on les esquerres (PSOE i IU) sempre havien superat el 50% de les paperetes durant gairebé quatre dècades.

Evolució del vot a Extremadura per blocs

De fet, el bloc de dretes va sumar 23 punts més que el d’esquerres. El millor resultat del PP, sense competència per la seva dreta, havia sigut del 46,8 % dels vots el 2011, cosa que significa que el conjunt del vot conservador és ara 13 punts superior. La suma de les esquerres va caure fins al 36,8 % dels vots, 11 punts menys que el 2023 i 32 punts menys que en aquell 1983 en què Extremadura va estrenar la seva autonomia.

Si el mapa de victòries municipals en les autonòmiques del 2023 va reflectir una clara divisió, ara el domini del PP és absolut. Guardiola es va imposar a les set principals ciutats: Badajoz, Càceres, Mèrida, Plasencia, Don Benito, Navalmoral de la Mata i Villanueva de la Serena (la localitat de la qual el candidat del PSOE va ser alcalde més de 20 anys).

En total, el PP es va adjudicar uns 225 triomfs en un mapa de 388 municipis i el PSOE no va resistir ni tan sols a la capital, Mèrida, on el 2023 es va anotar la seva principal victòria. Amb tot, Guardiola va retrocedir a nombroses localitats mitjanes i petites, un segment en el qual Vox sembla haver conquerit més terreny al PSOE.

Notícies relacionades

El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

A la major part de la comunitat es va repetir un patró: El PP i Vox van acaparar més del 50% dels vots enmig d’una considerable caiguda del PSOE que, en molts casos, es va veure desplaçat pels ultres fins a la tercera posició. Això va passar a 29 localitats, entre les quals, per exemple, als pobles pròxims a la central nuclear d’Almaraz. Vox va ser la primera força en cinc petits nuclis de Càceres i va empatar al capdavant amb el PP a Talayuela, la segona població d’Extremadura amb més proporció d’immigrants.

No en va, el suport a Vox va pujar més allà on hi ha més població estrangera, el contrari del que li va passar al PSOE. Aquesta tendència confirma la penetració dels ultres en el votant rural, sense que això els impedís créixer significativament a les grans ciutats i, per exemple, superar els socialistes en la més poblada, Badajoz.