Com Oltra passa a ser Mónica K.

El jutge Vicente Ríos, titular del jutjat 15 d’instrucció de València, va decidir el 2 d’abril del 2024, després d’una llarga i meticulosa investigació de gairebé dos anys sobre un presumpte cas d’encobriment, dictar un acte de sobreseïment (arxiu) de Mónica Oltra i catorze funcionaris més de la Generalitat. Els seus raonaments van ocupar noranta-sis pàgines i la decisió va ser recorreguda en apel·lació per l’acusació particular i acusacions populars ultradretanes.

La secció quarta de l’Audiència Provincial, doncs, va acollir els recursos el 20 de juny del 2024, va revocar l’esmentat acte i va ordenar "l’acomodació del procediment als tràmits del procediment abreujat i posterior obertura, en el seu cas, de judici oral".

El jutge Ríos ho va fer el 21 de juny del 2024 per "imperatiu legal", això és, obligat per la secció quarta. La defensa dels 15 imputats va recórrer la decisió i van sol·licitar el sobreseïment que inicialment havia resolt el jutge. La secció quarta, en una ponència de la magistrada Clara Bayarri –va rebutjar el sobreseïment i va mantenir el processament.

"És suficient amb l’existència d’indicis que estableixin la probabilitat d’implicació, fet que no exclou la possibilitat que aquesta implicació no existeixi". I es recolzava "en el principi pro actione, principi constitucional vinculat al dret a la tutela judicial efectiva que exigeix als òrgans".

"No hi ha cap indici"

Era, si més no, curiós que el principi esmentat, propi de la justícia administrativa, fos la pirueta triada en un procediment penal, que proclama el principi in dubio pro reo. "El fet cert és que el principi pro actione es contraposa, en certa manera, al de in dubio pro reo en el dret penal que afavoreix l’acusat en cas de dubte", va assenyalar un magistrat consultat per EL PERIÓDICO.

El 27 de juny, finalment, el jutge Vicente Ríos resolia denegar l’obertura de judici oral contra Oltra i els catorze imputats. "Respectant el dret d’acció com a manifestació del dret a la tutela judicial efectiva no s’entrarà a valorar el fet, que, no obstant, ha de ser ressenyat per les conseqüències que se’n poguessin derivar, que les parts acusadores introdueixen fets que no s’ajusten als fets recollits en l’acte pel qual s’ordenava la prossecució de la causa en la fase intermèdia, que reproduïa literalment els que es van exposar en l’acte de sobreseïment provisional d’aquesta i que no han sigut modificats per cap resolució". El jutge venia a dir: "Escolti, el principi pro actione o dret a l’acció ha portat les acusacions a tergiversar l’acte de la secció quarta de l’Audiència de València per fer passar gat per llebre".

El jutge acabava concloent que "no hi ha cap mena d’indici que qualsevol dels quinze acusats hagi tirat endavant fets penalment rellevants. Estimo que ningú ha de ser jutjat sense que hi hagi un sol indici racional de criminalitat contra aquest i, en consciència, reitero que no n’aprecio en la conducta dels encausats".

Les acusacions van recórrer en reforma i en apel·lació. Però vet aquí que per raons de causa desconeguda es va quedar en un calaix durant més de sis mesos. I tot i que el jutge Ríos està de baixa –ha sigut pare-, ara tant la Fiscalia com la jutge substituta, Ana María Lillo Sánchez, han refusat els recursos de reforma. Serà la secció quarta la que s’haurà de tornar a definir. Això és, ja hi ha una altra magistrada, a banda de Ríos, que refusa obrir judici oral.

Però, com afirma el fiscal i destaca la jutge Lillo Sánchez, la secció quarta no ha donat "cap mandat d’obertura del judici oral que usurpi, anticipant un determinat pronunciament, el criteri de l’instructor". Les acusacions de guerra política per mitjans judicials (lawfare) planegen sobre aquest cas, no sense fonament. Però ¿per què no remuntar-se a Franz Kafka i el seu llibre pòstum El procés, de 1925? El poder de la màquina que captura i executa Joseph K., el personatge de la novel·la de Kafka, no és altra cosa que l’aparença de la "necessitat". Segons explica Hannah Arendt en un assaig de 1948, Kafka, que era un empleat en una agència d’assegurances d’accidents laborals, "sabia que, si un es deixava portar per la maquinària burocràtica de l’aparell, ja estava condemnat".

Notícies relacionades

Guardiola guanya però depèn de Vox tot i la trompada del PSOE

Del foc a les brases

"El domini de la burocràcia assegurava que la interpretació de la llei es convertís en un instrument d’il·legalitat, i la incapacitat crònica dels intèrprets es compensava amb un automatisme insensat a les capes més baixes de la jerarquia burocràtica, a les quals es deixaven totes les decisions reals", va assenyalar.

Doncs això, és hora de posar fi a Mónica K. i deixar que els que han explicat al llarg d’un acte d’arxiu de 96 folis – quantitat més pròpia d’una sentència que no pas d’un acte de transformació de les diligències– en el qual es detallaven arguments i sospites després d’analitzar 48.000 correus electrònics creuats dins de l’Administració valenciana deixin que torni a ser la ciutadana Mónica Oltra.