La Zarzuela va negar a Joan Carles accedir a l’arxiu del seu pare

Quan Joan Carles I va començar a pensar a escriure les seves memòries va caure que els arxius del seu pare, Joan de Borbó, podrien refrescar-li alguns dels episodis de la seva vida. Va parlar amb la Zarzuela i va demanar veure’ls. No el van deixar. L’encarregat de respondre-li amb una negativa va ser Jaime Alfonsín, cap de la Casa del Rei de Felip VI entre el 2014 i el 2024.

Segons han explicat fonts de l’entorn de Joan Carles I, Alfonsín argumentava que aquest material és una herència "dels espanyols", no d’ell, una cosa que "va molestar molt" l’emèrit. L’excap d’Estat va tenir anys per desempolsegar aquests arxius del seu pare quan estava al tron però, com es lamenta al seu manuscrit Reconciliación, no ho va fer. "Hauré incorregut en algunes omissions", diu del seu relat. "Lamento no haver pogut consultar els arxius del meu pare, que m’haurien ajudat en aquest llibre. Quan va morir, el 1993, no em vaig prendre el temps d’aprofundir-hi i no sé el que contenen. Potser hauria trobat noves claus per comprendre el meu destí. Sé que en l’actualitat s’estan catalogant. Espero tenir algun dia l’oportunitat de descobrir-los", escriu, sense deixar constància del seu enuig.

Preguntada la Zarzuela sobre la fase en què hi ha la catalogació del material, una portaveu va respondre que la tasca d’indexació ja s’ha acabat i que el procés l’han portat a terme "experts" arxivers a la Zarzuela. La decisió d’obrir les caixes i descobrir el seu contingut va ser de Camilo Villarino, que va succeir Alfonsín el febrer del 2024 com a cap de la Casa del Rei.

Determinar la propietat

Respecte a la negativa que Joan Carles va rebre i l’argument d’Alfonsín que aquests arxius són "dels espanyols", la Zarzuela assegura que encarregarà un "informe jurídic" per concretar la propietat. ¿Els arxius pertanyen a Joan Carles I? ¿A la Corona? ¿A Patrimoni Nacional i, per tant, "als espanyols"? L’assumpte no és fútil. Javier Moreno Luzón, guanyador del Premio Nacional d’història d’Espanya 2024, recorda que Joan de Borbó no va ser Rei (Francisco Franco va elegir el seu fill, Joan Carles I, com el seu successor) i, per tant, es pot entendre que les seves pertinences són dels seus hereus i no de la societat espanyola. Moreno Luzón, en tot cas, defensa que els papers de Joan de Borbó haurien de poder consultar-se per part dels investigadors. Els elements personals i papers oficials del dictador, que sí que va ser cap d’Estat, es lamenta, segueixen en mans d’una fundació privada, una cosa que considera un escàndol, per molt que la fundació estigui en via d’extinció.

Notícies relacionades

Miguel Ángel Gallardo: "Val la pena ser candidat perquè val la pena Extremadura"

El Govern amplia fins a 235 milions la llei de barris per renovar 20 zones

A Joan Carles I el va disgustar la negativa d’Alfonsín. Les negatives, en plural, perquè l’estira-i-arronsa va durar anys. Així ho expliquen fonts del seu entorn, que asseguren que era "molt queixós" amb la decisió de la Casa de no donar-li accés a la documentació. L’emèrit va veure en aquesta posició l’intent de dificultar-li la redacció de les seves memòries, una cosa que ha portat a terme igualment.

Diversos historiadors consultats celebren la llum que podrien donar els arxius de Joan de Borbó a alguns passatges de la seva vida que van ser transcendentals per a la història d’Espanya. Per exemple, quan l’avi de Felip VI va decidir fer públic el Manifest de Lausana, el 19 de març de 1945. Amb aquesta declaració, Joan de Borbó va trencar amb la dictadura de Franco, un règim que veia "inspirat" en els "sistemes totalitaris de les potències de l’eix", que van perdre mesos després la Segona Guerra Mundial. El pare de Joan Carles I instava Franco a deixar el poder i a reinstaurar la monarquia en la seva persona, com a hereu d’Alfons XIII, que havia mort tres anys abans. El dictador no li va perdonar mai aquest manifest, cosa que es va traduir en una pèssima relació que va acabar amb el seu descart com a successor en la direcció de l’Estat.