Les proves inculpatòries

La seva pròpia declaració.

Tot i que el tribunal admet que García Ortiz va exercir el "seu legítim dret a no respondre a les acusacions", el fet d’haver-se limitat a contestar a la seva defensa "impedeix que el seu testimoni sigui prestat sota les exigències del principi de contradicció", cosa que, segons l’opinió del tribunal, fa que "el valor probatori de les seves respostes se’n ressenti de forma més que comprensible". Afegeix que ell mateix va reconèixer l’autoria de la nota informativa, però va negar haver fet arribar a persones alienes a la fiscalia el correu del 2 de febrer del 2024, en què la defensa de González Amador admetia dos delictes fiscals per proposar un pacte de conformitat.

La de la fiscal superior de Madrid.

La defensa va atribuir la declaració que va prestar la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, a l’animadversió que considera sent per l’equip al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat. Al tribunal no el convenç aquest argument i, per contra, té molt en compte les seves paraules per consolidar la condemna. Assenyala que davant el tribunal la testimoni es va referir a les publicacions que s’estaven fent els dies 12 i 13 de març en relació amb el cas i a les seves converses amb el fiscal general de l’Estat, amb el qual va compartir inicialment l’opinió que calia reaccionar davant d’aquestes.

Dades reservades.

Segons la sentència, tant els periodistes que van declarar davant el tribunal, com Almudena Lastra o Pilar Rodríguez, i el llavors líder del PSOE madrileny, Juan Lobato, van ser conscients del caràcter reservat de les dades de González Amador que apareixien al correu filtrat. "Tots van semblar ser conscients que el correu tenia un contingut que contenia dades reservades i van adoptar precaucions per a la seva publicació, malgrat poder ser una primícia i, segur, una notícia d’interès. I com també les va tenir Lobato quan li va ser remès per [l’excàrrec de la Moncloa Pilar] Sánchez Acera i no va voler utilitzar-lo sense verificar el seu origen i la seva prèvia publicació", afirma la resolució.

"Tan urgent encàrrec".

Per condemnar el fiscal general, la Sala va valorar la manera i espai temporal en què García Ortiz va sol·licitar els correus, després que El Mundo publiqués erròniament que la proposta de pacte partia de la fiscalia i no de la defensa. "Tan urgent era l’encàrrec que no van dubtar a fer sortir el fiscal Salto del partit de futbol al qual en aquell moment estava assistint, per procedir de forma immediata a la remissió dels correus", ja que "el fiscal general de l’Estat no podia esperar".

Esborrament sense cobertura normativa.

El tribunal considera que el "doble esborrament" que va fer del telèfon va ser "conscienciós" i destaca que el fet "que s’elegís l’endemà de la incoació del procés, per entretenir-se al que es vol presentar com una rutina periòdica, és una coincidència molt cridanera". La sentència descarta l’explicació de la defensa que "aquesta desaparició de fonts probatòries de tanta rellevància per a l’esclariment dels fets" es justifiqui en una instrucció de la Fiscalia General de l’Estat sobre protecció de dades i el freqüent canvi de terminal de García Ortiz.

Sense investigació interna.

Els magistrats consideren significatiu que des de les unitats dependents de la Fiscalia General no s’activés cap expedient per investigar la filtració de dos correus que formaven part d’un expedient oficial per corregir aquesta fuga de dades personals que estava servint de suport a notícies que van condicionar el debat polític en aquells dies. "La indiferència institucional davant la pública difusió de dos correus electrònics que expressaven l’inici d’un tràmit de conformitat per part de González Amador i Salto només és comprensible a partir de la interessada passivitat de qui encarnava llavors el cap jeràrquic del ministeri fiscal", afirma la resolució.

No hi ha alternativa.

Per al tribunal, no hi ha versió alternativa a "la convergència dels indicis acreditats, com són: l’accés singular a la documentació, la seqüència temporal de comunicacions, la urgència mostrada en l’obtenció dels correus, la trucada del periodista, el posterior esborrament dels registres, els recels expressats per les seves subordinades sobre la filtració, junt amb el fet que cap altra persona diferent del lletrat de González Amador, el fiscal Salto, la fiscal provincial i el mateix fiscal general de l’Estat i el seu entorn van poder participar en la filtració, permeten construir un quadre probatori sòlid, coherent i concloent, que porta necessàriament a afirmar, com a fet provat, que va ser l’acusat, o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement, qui va entregar el correu per a la seva publicació a la cadena SER".

Notícies relacionades

Suprems prestidigitadors

Una conducta que ens fa serfs

Periodistes.

"La Sala no qüestiona la veracitat de les informacions" dels periodistes que van declarar, diu la sentència. "El seu testimoni ha sigut especialment esclaridor. Som conscients del difícil equilibri a què se sotmet a un testimoni, emparat amb el dret al secret professional quan respon a preguntes de tanta rellevància per a l’esclariment dels fets. El seu testimoni en el plenari ha sigut valorat amb la ferma convicció que, en cap cas, les seves respostes es van veure afectades en la seva veracitat per l’exercici d’aquest irrenunciable dret (...)". El tribunal precisa que va dispensar els testimonis de contestar tota pregunta que guardés qualsevol gènere de relació amb el canal de comunicació o "circumstància, indici, referència o dada, de caràcter personal o no, que, directament o indirectament, podria portar a identificar la persona o entitat que proporciona la informació".