Orriols atrau també els no independentistes

Els partits temien una dada espectacular d’Aliança Catalana en el CEO. S’especulava amb si seria quarta, tercera o, fins i tot, segona força. Seria quarta força, però vorejant la tercera plaça i no gaire lluny de la segona. En només 15 mesos de legislatura, el partit ultra de Sílvia Orriols aconseguiria multiplicar per deu la seva representació al Parlament. ¿Com s’explica aquest creixement tan vertiginós en tan poc temps?

El gran tomb del sondeig és l’empat tècnic entre el partit de Carles Puigdemont i Aliança Catalana, que s’explica, en bona mesura, perquè un de cada cinc votants de JxCat en les eleccions del 2024 asseguren que votarien ara Orriols, el 21%. Els pactes que acaba de trencar amb el PSOE fan que Junts perdi vot independentista i conservi només l’electorat més moderat, el que va heretar de CDC. De fet, les fugues són més àmplies entre els que tenen menys de 50 anys. En conseqüència, és el partit amb menys fidelitat de vot: només reté sis de cada deu votants.

Al perdre suports per la part més radical de l’independentisme, Junts també ha cedit a Aliança l’hegemonia als seus dos bastions històrics: Girona i Lleida. A les dues circumscripcions guanyaria Orriols, mentre que JxCat competiria per la segona plaça amb el PSC a Girona i amb ERC a Lleida. El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, demana "cautela" amb aquestes dades, perquè el volum de la mostra en aquestes províncies és més petit i Aliança podria estar "sobredimensionada".

A mesura que el debat independentista perd força, Aliança es fa més fort. ¿Contradictori? La clau és que el discurs xenòfob d’Aliança aconsegueix atraure votants de formacions no independentistes. De fet, només el 48% dels votants d’Aliança prefereixen que Catalunya sigui un Estat independent, mentre que un 26% aposten per un Estat dins d’una Espanya federal i un 21% avalen l’statu quo autonòmic. Això explica que Orriols absorbeixi electors de Vox (9%) i del PP (5%), i que la seva estratègia al Parlament passi per prioritzar la islamofòbia a l’independentisme.

Els votants de Vox i Aliança cada vegada s’assemblen més. Entre les dues formacions superarien la cinquena part dels vots (22,2%) i passarien de la trentena d’escons (32-34), fins al punt que s’entreveu un "vot dual" d’ultradreta, amb entre el 5% i el 10% d’electors d’aquest segment disposats a votar Orriols en les eleccions catalanes, i a Santiago Abascal, en les generals.

Vot jove

Notícies relacionades

Cinc presidents autonòmics, al fòrum España 360

ERC acusa els vuit dimitits de voler "fer política contra la direcció"

Darrere d’aquest vot dual, i en sintonia amb la majoria d’enquestes, rauen els joves, que són els que més donarien suport a totes dues formacions, i un electorat que comparteix algunes característiques: s’informa de política sobretot per xarxes socials (on més nien les tesis extremistes) i assenyala la immigració com a principal problema.

La franja d’edat de 18 a 24 anys és la que més suport dona a l’extrema dreta, amb una intenció directa de vot superior a la mitjana. El 12% dels més joves manifesten que votaran Aliança, i el 13%, a Vox, proporcions a l’altura del PSC i ERC, que lideren aquest rànquing. Quant al gènere dels votants, tots dos partits es tornen a trobar. Els homes tendeixen més a acostar-se a les marques ultres: un 10,7% apostarien per Aliança, i un 8%, per Vox. Els percentatges entre les dones retrocedeixen al 6,3% en Aliança i al 5,7% en Vox.