La gestió del llegat: "Cadascú feia la seva guerra"

Després de l’extensa declaració que va prestar aquell dia, de tres hores i 20 minuts, Pujol Ferrusola va sortir del despatx del magistrat en direcció a la presó, on va estar fins al desembre d’aquell mateix any, quan va abonar la fiança de 500.000 euros que se li va fixar. El canvi de la seva situació es va deure que es va entendre que havia descapitalitzat les seves empreses i propietats per evitar haver d’aportar-les al procediment judicial en curs en cas de condemna.

Tot i que gran part de l’interrogatori es va centrar en aquestes suposades inversions fracassades, va insistir, en línia amb el mantingut per tota la família, que va ser ell qui, quan va morir un cosí del seu pare que se’n va encarregar en el primer moment, va assumir la gestió del suposat "llegat" que l’avi Florenci va deixar als seus nets i a la seva nora pels recels amb la carrera política del seu fill.

La família

Els diners estaven invertits en un producte anomenat làmines financeres i repartia amb els seus germans els guanys. A més, els oferia invertir en els seus negocis amb poc èxit, cosa que el va portar a afirmar que a la seva germana Mireia només li va fer una i va perdre diners, cosa que "encara" li "passa per la cara". "Cada vegada que jo li donava diners, se’ls quedava al seu compte amb el seu gestor del banc; al final va ser la que jo crec que va treure més rendiment de tot", va afirmar el germà gran.

Va assegurar no recordar amb quants dels seus germans va invertir el que els corresponia: "Jo vaig fer això una vegada amb la Mireia, perquè encara m’ho passa per la cara, i després en vaig fer alguna amb, em sembla, el Pere i el Josep. Jo diria que amb ningú més. Amb l’Oleguer no ho vaig fer mai. Amb l’Oriol, jo diria que no, mai. Eren molt esporàdiques, no era gaire habitual, ¿eh? Cadascú tenia i feia la seva vida, i feia la seva guerra". Quan la fiscal li va preguntar per la Marta, va dir que potser també, però que no ho recordava.

A la pregunta de com es produïa el repartiment amb els seus germans, Jordi Pujol va assenyalar que "mai" feien "reunions", ni els trucava per telèfon per dir-los que els tocava una part o com repartir, sinó que els "donava" el que els correspongués de la "venda de les làmines financeres", en què sosté que es van invertir els diners que els va deixar el seu avi.

"Contaminant molt"

Quant al seu germà Oriol, el Jordi va assenyalar que li va comunicar que volia "fer carrera política" i creia que els diners a Andorra l’estaven "contaminant molt", per la qual cosa, com que ell se n’havia "encarregat", l’hi va donar. "Tu te n’encarregues i te’ls quedes tu, i no en vull saber res, per mi això no ha existit", va anotar el primogènit, que no recordava si el seu germà va treure els diners i els hi va donar o li va firmar algun poder per manejar-los i poder transferir-los.

Va assegurar que la seva fundació Copeland, amb seu a Panamà –país al qual la família va transferir els diners que tenia a Andorra–, procedia de la recomanació que li va fer Joan Pau Miquel, llavors director general de Banca Privada d’Andorra (BPA), quan els seus germans Oleguer i Josep van voler regularitzar. Segons el primogènit, el Miquel li va explicar que, com que ell tenia deutes, no havia d’acollir-se a l’amnistia fiscal, i li va aconsellar gestionar els fons de la BPA sense necessitat de pagar impostos a Andorra a través d’una fundació.

Canvi de banc

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

El llavors imputat fins i tot va donar les gràcies perquè la intervenció de l’entitat andorrana –peça central de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats– hauria permès conèixer que l’estructura creada a Panamà depenia de l’entitat i no s’havia creat ex professo per als Pujol. La resta dels germans, que, tret del Josep –per a qui es demanen 14 anys de presó–, s’enfronten a vuit anys de presó, van defensar en les seves declaracions davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata que havien obert els seus comptes a Andorra per cobrar "el llegat" de l’avi. Al ser interpel·lada per la fiscal, Marta Pujol Ferrusola va reconèixer que l’any de les Olimpíades de Barcelona, el 1992, va obrir el compte a la Banca Reig per indicació del seu germà gran: "Era el moment de repartir el llegat i aleshores el Jordi ens va aconsellar, bé, ens va dir, que obríssim un compte a la Banca Reig per així poder repartir el llegat del meu avi", va asseverar. Per la seva banda, l’Oriol va explicar al magistrat i a la fiscal que, després de rebre un pagament inicial, la resta d’ingressos periòdics "responien als venciments" del que li "sembla que es coneix com les làmines financeres", que era el producte en què estava articulat el llegat".

En termes similars es va expressar la Mireia, la germana petita, que va explicar que els ingressos es devien als "diners del llegat".