El Govern es reuneix amb les autonomies per encarrilar els Pressupostos

L’Executiu és conscient que al davant hi té les comunitats governades pel PP, que així els ho han fet arribar en una carta en què avancen que "no es votarà cap dels acords proposats perquè no es vol participar en la presa de decisions que afecten les seves competències financeres sense haver sigut degudament informat". I el Govern no ha proporcionat cap informació per endavant als consellers autonòmics sobre l’objectiu fiscal i el sostre de despesa. María Jesús Montero protegeix amb zel, per evitar cap filtració, les xifres que posaran damunt la taula sobre el dèficit de les comunitats autònomes. Tampoc encara no les està traslladant a la resta de grups parlamentaris. N’hi ha alguns, però, segons avancen, que tenen prevista per a aquesta mateixa setmana una reunió amb Hisenda, a partir de la qual decidiran sobre el sentit del seu vot.

D’altres, com el PNB, sí que asseguren que fa unes quantes "setmanes" que negocien aquest assumpte, però que de moment no fixaran cap posició ni donaran compte de les xifres tractades. La política de dèficit s’haurà de sotmetre a votació al Congrés, però Junts ja ha avançat el seu rebuig, independentment de la proposta que es posi sobre la taula. I el Govern preveu que no aconseguiran el suport parlamentari necessari.

A Hisenda es limiten a avançar que la seva intenció és oferir "més recursos a les comunitats autònomes" i presentar un projecte en línia amb l’enviat a Brussel·les en el seu pla fiscal estructural ara fa un any. Segons aquest pla pactat amb la Comissió Europea, el dèficit total del país l’any que ve hauria de baixar al 2,1%, a l’espera de concretar el repartiment entre administracions.

El rebuig anunciat respecte a l’objectiu d’estabilitat pressupostària, l’avantsala dels pressupostos generals de l’Estat, que el Govern mostrarà a les comunitats i que aprovarà en el Consell de Ministres de demà dimarts –si aconsegueix que també s’aprovi en el CPFF– juntament amb el conegut com a sostre de despesa –que no passa pel CPFF–, obligarà l’Executiu a tornar a portar-la a un següent Consell de Ministres. La llei d’estabilitat pressupostària estableix que s’ha de presentar fins a dues vegades, en el termini d’un mes entre l’una i l’altra, abans de recórrer a la previsió vigent com a base per erigir-hi a sobre l’arquitectura dels Pressupostos. Un tràmit que es podria escurçar a dues setmanes però que el Govern preveu allargar fins a la segona setmana de desembre.

"Esquelet" de la proposta

Notícies relacionades

Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»

Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions

Tot i que l’equip de Montero assegura que ja té construït l’"esquelet" de la seva proposta per a la reforma del sistema de finançament, insisteix a indicar que "qualsevol proposta de model de finançament ha de tenir consens". Enfront de les crítiques dels populars, però també de Castella-la Manxa, governada pel PSOE, l’Executiu acostuma a reiterar que no comparteix la quota catalana i que "el PSOE no ha dit mai que aquest sigui el model". De reüll també hi ha el Govern socialista del Principat d’Astúries, que avisa que no assumirà qualsevol postulat sobre el model de finançament que perjudiqui el seu territori, i per això els moviments de front comú que Adrián Barbón ha anat fent juntament amb altres presidents autonòmics populars.

L’Executiu posa el focus en alguns dels principis de l’acord segellat al juliol amb la Generalitat, com és el cas de la "suficiència financera", perquè siguin totes les comunitats autònomes les que rebin més recursos, o l’equilibri entre compaginar el marc bilateral amb el multilateral. Al que eviten al·ludir és al principi d’ordinalitat i el deixen en l’aire, perquè les comunitats que més aporten no baixin per sota de la seva posició en el rànquing del que reben.