La sentència del TJUE

Si com es preveu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicta sentència a finals del gener o febrer vinents, en el sentit del dictamen de l’advocat Dean Spielmann, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) entrarà en el fons dels recursos d’empara de Carles Puigdemont i els altres recurrents i aplicarà la llei d’amnistia als delictes de malversació i terrorisme cap a mitjans de febrer, primers de març. Puigdemont podrà tornar sense risc de ser detingut, cosa que obrirà una nova fase de les relacions de Junts i el Govern, amb una invitació de Sánchez perquè Puigdemont el visiti al palau de la Moncloa.

Perquè Spielmann ha fet honor al seu nom –en alemany spiel significa joc i mann, home– tenint en compte que l’hi ha jugat a Manuel Marchena, ponent de la interlocutòria de l’1 de juliol del 2024, i a la interlocutòria del mateix dia de l’instructor del procés, Pablo Llarena, que denegaven l’amnistia a Puigdemont i als altres dirigents independentistes pel delicte de malversació.

L’advocat considera que la llei d’amnistia es pot aplicar als temes de responsabilitat comptable plantejats en una de les qüestions prejudicials (Tribunal de Comptes) i als del terrorisme d’una cèl·lula de CDR (Audiència Nacional). Però les conseqüències, en cas de plasmar-se el seu informe en la sentència, van més enllà. Perquè en l’estratègia de Marchena contra l’aplicació de la llei d’amnistia es van erigir tres muralles. La primera era el rebuig directe de l’aplicació de la llei a la malversació; la segona, l’elevació de la qüestió d’inconstitucionalitat al TC, i la tercera, si el TC decidia aplicar l’amnistia, elevar una qüestió prejudicial davant el TJUE sobre vulneració de la unitat financera de la UE per la declaració de la independència: "Aquesta desconnexió va existir, tot i que durés només uns quants segons".

Aquesta tercera muralla serà, doncs, enderrocada, segons el dictamen de Spielmann, perquè "no existeix un vincle directe entre aquests actes [declaració d’independència] i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió".

"Si l’opinió de l’advocat general es ratifica en la sentència, la Sala Penal del Suprem ja no podrà demorar més l’amnistia amb el planteig d’una qüestió prejudicial perquè la malversació afectaria els interessos europeus com va amenaçar. Haurà d’acceptar que és un acte aclarit i acatar la decisió sobre els recursos d’empara que resolgui el TC, sense més subterfugis", assenyala un magistrat consultat.

Per tant, el TC, que vol tenir l’última paraula, esperarà que surti la sentència del TJUE i resoldrà llavors els recursos d’empara. Només haurà de debatre sobre la construcció de la teoria de la malversació com a enriquiment personal dels dirigents independentistes. "Els diners de tots van servir per no minorar els diners d’uns quants. En definitiva, van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial", va assenyalar la interlocutòria de l’1 de juliol del 2024 de la Sala Penal del Suprem.

El TC compta amb el vot particular d’Ana Ferrer, que va qualificar la construcció com una "ficció jurídica, una entelèquia", i va assenyalar que d’aquesta manera els seus col·legues es col·locaven per sobre de la llei. Així mateix, el dictamen es carrega la denúncia de l’amnistia com a "autoamnistia" que els representants del pensament pepero a la Comissió Europea van plantejar amb vehemència en les al·legacions presentades davant el TJJUE a l’estiu. La idea de l’"autoamnistia" s’inspira en l’informe sobre els indults elaborat per Marchena el 2021. Allà s’assenyala que l’article 102 de la Constitució vol impedir "l’autoindult".

Majoria progressista

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

2025, l’any del sisme en el PSOE que acorrala Sánchez

El TC preveu tramitar els recursos d’empara ja admesos a tràmit contra la denegació d’aplicar la llei al delicte de malversació. L’últim és el de Puigdemont. Per tant, si el TJUE dicta sentència al gener o febrer, el TC debatrà els recursos i amb la majoria progressista deixarà fora de combat la posició de la Sala Segona sobre la malversació. Ja que quedarà aclarida la qüestió prejudicial amb què amenaçava el Suprem, Puigdemont i els altres dirigents podran tornar a Espanya.

S’obrirà, doncs, un nou marc de relacions entre Junts i el Govern. L’entrevista que ha reivindicat Puigdemont i que Sánchez havia previst després de l’aplicació de la llei d’amnistia podrà, doncs, celebrar-se. Sánchez rebrà Puigdemont a la Moncloa.