L’advocat general de la UE avala que s’amnistiïn la malversació i el terrorisme

Les conclusions de Spielmann sobre l’amnistia serviran perquè el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials que li van elevar tant el Tribunal de Comptes com l’Audiència Nacional a l’hora d’aplicar la mesura de gràcia impulsada pel Govern de Pedro Sánchez als seus procediments respectius. El tribunal amb seu a Luxemburg pot seguir el seu criteri o no, però l’habitual és que ho faci.

Spielmann va fer públiques ahir dues propostes de sentència, una per cada una de les vistes que es van celebrar el 15 de juliol. La primera es refereix al perdó dels actes comptables de l’1-O o l’acció exterior del Govern català, en la qual es reclamaven 3,2 milions d’euros als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i a una trentena de càrrecs de la Generalitat.

Interessos de la Unió Europea

Segons l’advocat general, "la protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista en l’amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos que es van posar a disposició del pressupost de la Unió".

Aquest extrem, referit a la comptabilitat (desviació de fons no constitutiu de delicte) pot acabar sent clau a l’hora de determinar si s’ha d’aplicar o no l’amnistia al delicte de malversació pel qual es va condemnar i processar en rebel·lia els líders del procés. L’oposició del Tribunal Suprem a fer-ho està en mans ara del Constitucional amb les empares presentades pel president d’ERC, Oriol Junqueras, i Puigdemont.

Quant a l’amnistia dels presumptes membres d’una cèl·lula dels CDR acusats dels delictes d’integració en organització terrorista i fabricació i tinença de substàncies explosives, per als quals la fiscalia de l’Audiència Nacional demanava 27 anys de presó, l’advocat general afirma que la directiva sobre terrorisme europea "no conté cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal".

Un context de reconciliació

Notícies relacionades

Un metge forense visita Jordi Pujol perquè l'Audiència Nacional decideixi si ha de viatjar a Madrid pel judici

Illa comparteix el seu model territorial a Palma en un esmorzar informatiu de ‘Diario de Mallorca’

Segons la seva opinió, la llei impulsada pel Govern espanyol compleix els "estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè, "d’una banda, sembla que s’ha aprovat en un context real de reconciliació política i social, i d’altra banda no inclou violacions greus de drets humans, entre les quals es compten, en primer lloc, les violacions dels drets a la vida i a la integritat física", ja que la llei va excloure explícitament "els actes que hagin causat de manera intencionada aquestes violacions", sense incloure formalment el conjunt dels delictes contemplats en la directiva.

Durant les vistes celebrades a Luxemburg, la Comissió Europea va considerar una "autoamnistia", la llei promulgada a Espanya, perquè beneficiava els socis del Govern, però els seus arguments no han convençut Spielmann, que en la seva sentència afirma que "res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia", perquè "la llei en qüestió és fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat en el si d’un sistema democràtic pluralista".