El Govern tramitarà reformar l’avortament en plena campanya de Castella i Lleó

Fonts del departament que dirigeix Ana Redondo calculen que la tramitació parlamentària arrencaria cap al gener. Tot i que la pretensió del Govern era fer-ho "com més aviat millor", no s’ha recorregut al procediment d’urgència perquè el Consell d’Estat elabori un dictamen. El termini per emetre l’informe serà, per tant, de dos mesos, en comptes de dues setmanes. D’aquesta manera, la tramitació coincidirà en plena campanya de les eleccions de Castella i Lleó, previstes per al febrer, i pocs mesos abans de les andaluses, que tocarien al juny si el president Juanma Moreno evita un avançament tècnic.

Els socialistes agiten la divisió dins del PP sobre aquest assumpte, conscients que hi ha "dues ànimes" dins de la formació conservadora, amb una ala més de "partit d’Estat" i una altra de més dura, pròxima als postulats de Vox. Així mateix, consideren que es tracta d’una mesura amb ampli consens social, inclosos els mateixos votants del PP.

Iniciativa municipal

La bandera del Govern sobre l’avortament ni tan sols provoca resistències en el si de la Conferència Episcopal, a banda de la defensa d’alguns bisbes sobre la síndrome postavortament després de la iniciativa aprovada per l’Ajuntament de Madrid per informar dels suposats efectes negatius per a la salut de les dones que avortin.

A la Moncloa van al xoc amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, al portar al Consell de Ministres un requeriment formal perquè creï el registre de sanitaris objectors a l’avortament, i apunten que sota la seva influència dins de Gènova s’ha "reviscut" un debat superat. Fins i tot portant Feijóo a endurir la seva posició, amb referència a la seva proposta per crear un registre de metges que estimin practicar avortaments i derogar el d’objectors. La ministra de sanitat, Mónica García, argumentava després del Consell de Ministres que aquest registre no solament no és opcional, sinó que el va qualificar com una "eina essencial per garantir que els drets dels professionals sanitaris són compatibles amb el dret de les dones a interrompre voluntàriament l’embaràs en condicions d’equitat, seguretat i respecte".

A l’Executiu reconeixen que la reforma es va plantejar per mitjà d’una proposició del PSOE i Sumar, però justifiquen la decisió de fer-ho mitjançant projecte de llei del Govern per disposar de l’"aval tècnic" del Consell d’Estat i tenir més "seguretat jurídica" quan es produeixi el debat parlamentari. Es considera, però, que la reforma té l’"aval de facto del Tribunal Constitucional" a l’haver reconegut l’avortament com un dret que s’ha de garantir. El "salt" i l’objectiu d’aquesta reforma consistiria a "garantir-lo en la sanitat pública", segons apunten les mateixes fonts de Moncloa.

Notícies relacionades

Junts no descarta una moció de censura «instrumental» sense Feijóo com a candidat

L’empresària que va assegurar haver portat bosses amb efectiu Ferraz no declara al Senat, però ratifica que va entregar 90.000 euros al PSOE

La proposta implica reformar l’article 43 incloent-hi un nou punt (43.4) amb el text següent: "Es reconeix el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. L’exercici d’aquest dret, en tot cas, és garantit pels poders públics per assegurar-ne la prestació en condicions d’igualtat efectiva, així com la protecció dels drets fonamentals de les dones". Per tirar endavant aquesta reforma es requereix el suport de dos terços del Congrés i, per tant, el concurs del PP.

El que rebutgen en el Govern central és promoure en l’àmbit parlamentari un referèndum de ratificació. Es tracta d’una figura recollida a la Carta Magna, però posterior a l’aprovació d’una reforma constitucional pel Congrés. Tampoc es planteja forçar de manera paral·lela un referèndum consultiu, via article 92 de la Constitució, com a arma de pressió als populars. Es dubta sobre la participació, mirant altres països de l’entorn europeu, i s’assumeix que la responsabilitat del Govern en un marc de democràcia representativa és assumir les funcions que li corresponen després del mandat de la ciutadania a les urnes.