Illa exhibeix la seva devoció religiosa

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va tornar ahir a Barcelona després de tres dies a Roma en què la religió va marcar la seva agenda. Illa és catòlic practicant i, ja des del seu primer dia a la Generalitat, va deixar clar que l’humanisme cristià tindria un paper fonamental en la seva obra de govern, i així ho va encarregar també a tots els seus consellers. Uns valors que el president veu "més necessaris que mai", en un món "polaritzat" i un context "bel·licista". "Crec fermament en la necessitat del component espiritual en la vida de qualsevol persona. Mantenir sempre l’aconfessionalitat de les institucions no està renyit amb reconèixer aquesta dimensió en la vida pública des de la normalitat i el respecte", va afirmar el president a EL PERIÓDICO.

Sens dubte, la reunió de més rang que el cap de la Generalitat va mantenir a la Ciutat Eterna va ser amb el papa Lleó XIV, dimecres. Una trobada a la qual el president va acudir acompanyat del conseller Ramon Espadaler i l’ambaixadora Isabel Celáa, i amb una bossa plena de regals per al pontífex. La seva missió era clara: convèncer-lo que visiti Barcelona l’any vinent, especialment el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí –actualment en procés de beatificació– i la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família.

Notícies relacionades

Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

Com a catòlic practicant, Illa va viure la cita amb "molta emoció", no només per conèixer el cap de l’Església catòlica, sinó també per ser el primer dirigent espanyol a fer-ho. I també amb nervis, perquè fins a l’últim moment no va tenir confirmada la reunió. A la sortida de la Santa Seu, el president va explicar que havia vist un Papa "pròxim" i amb "idees molt clares".

A Roma, Illa va tenir altres trobades religioses. Dijous es va veure també amb la Comunitat de Sant Egidi, a l’església del barri de Trastevere, un col·lectiu laic d’orientació cristiana referent per la seva tasca en favor de la pau i la mediació de conflictes amb el qual va abordar el genocidi de Gaza. També es va trobar amb religiosos catalans de diferents ordres amb presència a Roma, i ahir va tancar la seva agenda amb la inauguració de l’exposició Montserrat: una contribució benedictina en la construcció d’Europa, que forma part dels actes del mil·lenari de l’abadia.