Illa es converteix en el primer dirigent espanyol a reunir-se amb el Papa i el convida a la Sagrada Família

Durant la trobada, el president ha convidat el Papa a visitar Barcelona i la Sagrada Família l’any vinent, coincidint amb el centenari de Gaudí i la fi de la construcció de la torre de Jesús. A més, ha ofert al pontífex diversos obsequis institucionals, entre els quals es troben una reproducció de la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família, el llibre ‘Catalunya’ –que proposa un recorregut per totes les comarques del territori i inclou un mapa comarcal–, així com el volum ‘El convent i Parròquia de Sant Agustí de Barcelona’, escrit per Josep M. Martí i Bonet, Josep M. Juncà i Ramon i Lluís Bonet i Armengol, en reconeixement a la vinculació del Papa amb l’orde de Sant Agustí. Així mateix, com obsequis de caràcter més personal, li ha entregat la pel·lícula i el llibre ‘Solo Javier’, la gravació d’un concert de ‘Vozes’, unes estoles confeccionades per les internes de la presó de Wad-Ras, cinc ampolles d’oli de les cinc denominacions d’origen catalanes i una selecció d’embotits de Catalunya.

Fins aquesta cita, únicament dos presidents de la Generalitat en actiu s’havien vist amb el cap de l’església catòlica a la Santa Seu. Pere Aragonès va entrar al Vaticà i es va veure amb el papa Francesc el novembre del 2023, i abans només ho havia fet Jordi Pujol a principis del 1981, en el seu cas amb Joan Pau II.Artur Mas també va ser rebut en audiència per Karol Wojtyla, però no durant la seva etapa com a president, sinó durant la seva època com a conseller en cap; mentre que José Montilla va rebre Benet XVI quan aquest va viatjar Barcelona el 2010.

També Illa s’havia reunit amb l’anterior pontífex el març del 2024, quan encara no s’havien celebrat les últimes eleccions catalanes i, per tant, quan era cap de l’oposició al Parlament. La casualitat va fer que la reunió es produís el mateix dia en què el Congrés donava el seu primer ‘sí’ a la llei d’amnistia, tot i que la norma va haver de passar encara pel Senat i una altra vegada pel Congrés fins a fer-se oficial al ‘BOE’ tres mesos després. El llavors líder del PSC va aprofitar aquella trobada per defensar la llei i per pronosticar que comportaria la reconciliació a Catalunya.

El president de la Generalitat es declara catòlic practicant i és habitual escoltar-lo parlar dels valors de l’humanisme cristià en alguns dels seus discursos. De fet, durant la presa de possessió del Govern l’agost del 2024 va assegurar que aquests serien l’eix vertebrador del seu mandat.

Mil·lenari de Montserrat i reunions amb líders regionals

Més enllà de la trobada amb el papa Lleó XIV, el viatge d’Illa a Roma ha sigut organitzat principalment perquè el president assisteixi algunes de les activitats que el Festival de Peralada i l’Abadia de Montserrat han organitzat aquesta setmana a la capital italiana amb motiu del 40è aniversari del festival i el mil·lenari de Montserrat. No obstant, el cap de l’Executiu també té previst aprofitar la seva visita de tres dies a la ciutat per veure’s amb el president de la regió del Laci, Francesco Rocca, i amb l’alcalde de la ciutat, Roberto Gualtieri, trobades en què té previst defensar que s’ha d’exportar larecepta federal a la governabilitat europea.

De fet, la cita amb Gualtieri es produirà en el marc de la celebració del Festival delle città, una trobada que organitza anualment la Lega delle Autonomie Locali Italiane, associació que uneix institucions locals i regionals italianes vinculades històricament a l’esquerra i el centreesquerra. Actualment, reuneix més de 1.200 municipis i 27 províncies i regions. Illa i Gualtieri celebraran una breu trobada privada i protagonitzaran un diàleg, a instàncies de l’alcalde de Roma, sobre el paper de les administracions locals i regionals en els principals reptes globals actuals, com són el canvi climàtic, les desigualtats socials, l’habitatge i els conflictes internacionals.

L’agenda del president també inclou una conferència a la Università della Sapienza, una de les més reconegudes d’Itàlia i d’Europa, i una trobada amb la comunitat di Sant’Egidio, l’origen de la qual se situa al barri de Trastevere de Roma. Es tracta d’un moviment laic d’orientació cristiana catòlica referent per la seva tasca en favor de la pau i la mediació de conflictes, que va destacar per la seva lluita contra la sida i pel seu posicionament a favor d’acabar amb la pena de mort.

Notícies relacionades

El Parlament avala el reforç de la hisenda catalana amb la vista posada en el finançament singular

Les administracions implicades en els casos Begoña Gómez i Koldo es van saltar als comitès d’experts en les adjudicacions

És la segona vegada que el cap de l’Executiu visita Itàlia des que és president. A l’abril d’aquest any ja es va desplaçar a Milà per assumir la presidència dels Quatre Motors d’Europa, una aliança internacional que, a més de Catalunya, agrupa les regions de la Llombardia (Itàlia), Baden-Württemberg (Alemanya) i Alvèrnia-Roine-Alps (França).

Illa dona especial importància a la seva agenda internacional, que aquest mes d’octubre també el portarà de nou a Brussel·les, on preveu assistir al Comitè de les Regions, i a Londres. En el seu primer any al capdavant de la Generalitat, a més d’Itàlia, França, Bèlgica i el Regne Unit, també ha visitat el Japó,Corea del Sud i la Xina. Abans d’acabar l’any preveu desplaçar-se fins a Mèxic.