El Parlament avala el reforç de la hisenda catalana amb la vista posada en el finançament singular

Tant el Govern de Salvador Illa com ERC esperen que el Ministeri d’Economia desencalli la concreció d’aquest model singular, una cosa que Pedro Sánchez s’ha compromès públicament a presentar abans de final d’any. No obstant, ha quedat clar durant el debat a l’hemicicle que hi ha pressa per la part catalana. «Necessitem canvis legislatius importants al Congrés dels Diputats i esperem que siguin aprovats al més aviat possible», ha deixat caure la consellera d’Economia, Alícia Romero, durant la presentació del decret, en la qual ha reafirmat que l’objectiu és que l’ATC acabi recaptant progressivament tots els impostos, començant per l’IRPF.

El diputat d’ERC Albert Salvadó ha definit la llei aprovada com un «primer pas» per avançar en el finançament singular pactat en la investidura, que no és, ha recordat, l’«aigualida i inconcreta» proposta que van presentar el Govern i Hisenda al juliol. De fet, el decret convalidat aquest dimecres és fruit de l’intent de la Generalitat per llimar asprors amb els republicans, que van denunciar que no es concretava el traspàs de l’IRPF ni els límits de la solidaritat territorial.

L’advertència d’ERC

Salvadó ha remarcat que justament per això han presentat la seva pròpia proposició al Congrés perquè es modifiqui la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la de cessió de tributs. I ha advertit, una vegada més, que si els socialistes no compleixen ho tindran «molt difícil per governar». Sense anar més lluny, no estan disposats ni tan sols a asseure’s a parlar dels pressupostos del 2026 si no es produeixen aquests avenços, una cosa que complicaria l’objectiu d’estabilitat que busca Illa amb uns nous comptes.

No obstant, les dues parts consideren un progrés l’aval que ha donat el Parlament per canviar el règim jurídic de l’ATC. D’una banda, a partir d’ara tindrà un «contracte-programa» amb què podrà dissenyar les seves línies d’actuació estratègiques i els recursos financers amb què operarà. D’altra banda, la gran novetat és que la hisenda catalana crearà dos nous cossos professionals: el cos d’agents tributaris i el cos superior d’informàtica tributària.

El sí de la CUP i l’abstenció de Junts

Els Comuns han secundat la proposta, que consideren que té «tot el sentit» per dotar la hisenda catalana de més recursos amb la vista posada que passi de recaptar 5.000 milions d’euros a 30.000 milions. I també la CUP s’ha apuntat al carro malgrat els recels explicitats sobre el model pactat entre el Govern i ERC. La fotografia final ha sigut la de tots els grups d’esquerres tancant files amb aquest reforç de la hisenda catalana.

Notícies relacionades

Illa i ERC pacten un decret per reforçar la hisenda catalana i rebaixen la tensió

Illa es converteix en el primer dirigent espanyol a reunir-se amb el Papa i el convida a la Sagrada Família

Junts, per la seva banda, ha optat per l’abstenció. Fent mà d’una retòrica dura, el diputat Antoni Castellà ha titllat de «pedaç» i de «broma» el decret i ha retret a l’Executiu que, a més de no afrontar com reduir el dèficit fiscal que xifra en 22.000 milions d’euros, no sigui capaç ni de negociar pressupostos ni de concretar el model de finançament mentre «incrementen la pressió fiscal» dels ciutadans. L’aposta, ha reivindicat, ha de ser un concert econòmic inspirat en el basc.

I si per a Junts la proposta es queda curta, per al PP i Vox, que al costat d’Aliança Catalana hi han votat en contra, suposa una cessió més del PSC als partits independentistes. Els populars han carregat contra la «inseguretat jurídica» i el «trossejat» de l’ATC. En ple aniversari de l’1-O –avui es compleixen vuit anys del referèndum– la fotografia d’aquest dimecres al Parlament reflecteix com el finançament ha guanyat la partida a l’autodeterminació com a principal reclamació a Catalunya.