El Govern central xifra en 8.200 les exhumacions des que va arribar Sánchez i 200.000 nacionalitzats per la llei de memòria democràtica

La norma, que es va publicar al BOE el 19 d’octubre del 2022, hereta l’esperit de la llei de memòria històrica impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, que va regular per primera vegada el reconeixement a les víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Ja aquella norma va ser molt qüestionada pel PP, al considerar que trencava l’esperit de consens de la Transició després de la dictadura franquista. I les crítiques s’han revifat arran de la nova llei de memòria democràtica.

Diverses comunitats autònomes del PP com Castella i Lleó, Aragó o el País Valencià han desafiat el Govern central i van aprovar l’estiu passat les anomenades «lleis de la concòrdia» per mirar de neutralitzar els efectes d’aquesta norma. Unes normes molt qüestionades per evitar les referències a la dictadura viscuda durant el franquisme. El Govern va recórrer aquestes contrareformes al Tribunal Constitucional, que en alguns casos les ha suspès parcialment.

Amb l’arribada de Mariano Rajoy al poder el 2011, en plena recessió econòmica, es van reduir al mínim les partides pressupostàries destinades a exhumacions. Una situació va començar a revertir-se amb la moció de censura del 2018. Segons les xifres del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, des de l’arribada de Sánchez al poder s’han comptabilitzat 8.200 cadàvers exhumats per les diferents administracions públiques. D’aquests, 5.900 pertanyen al I Pla Quadriennal 2020-2024 impulsat pel Govern poc abans de la llei de memòria democràtica, pel qual es van finançar un total de 721 projectes. En el tercer aniversari de la norma, el Govern ultima el II Pla Quadriennal d’exhumacions per continuar els treballs.

Moltes de les actuacions del 2024 i el 2025, detallen fonts governamentals, s’estan executant encara i els seus resultats per tant estan pendents de validar-se en informes oficials. D’aquestes exhumacions, s’han produït 220 identificacions, tot i que la majoria de les mostres extretes estan en procés d’identificació. A la vall de Cuelgamuros, el nombre de sol·licituds de famílies per a exhumacions és de 202, i s’han produït 19 identificacions de represaliats.

Des del 2020 fins a l’actualitat les exhumacions que estan dins del pla d’exhumacions són les que es realitzen amb subvenció directa de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica a través de la Conferència Sectorial a les comunitats autònomes i a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) als ajuntaments. A més, s’han concedit subvencions nominatives directes a ajuntaments que tenen grans fosses com Sevilla, Còrdova, Huelva, Jaén o Manzanares (Ciudad Real). A més, enguany s’ha obert una línia de subvencions directes de 100.000 euros per cadascuna de les diputacions i ajuntaments que han mostrat interès a realitzar exhumacions.

200.000 concessions de nacionalitat

Un altre dels aspectes més cridaners de la llei és que reconeix el dret a reclamar la nacionalitat als fills o nets nascuts fora d’Espanya els pares o avis espanyols que van haver d’exiliar-se per raons polítiques, ideològiques, creença o orientació i identitat sexual. La mateixa disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica estableix que l’esmentat termini de dos anys s’inicia amb l’entrada en vigor de la llei, per la qual cosa la seva vigència acabava el 22 d’octubre del 2024. El Govern va aprovar l’any passat una pròrroga per la qual amplia el termini fins d’aquí a unes setmanes, el 22 d’octubre del 2025.

Notícies relacionades

El Govern assegura no estar preocupat pels pressupostos malgrat el rebuig d’ERC i els Comuns a negociar

La UE adverteix per escrit que l’ampliació de l’aeroport del Prat ha de garantir l’espai natural protegit

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va afirmar aquest dilluns que Espanya ha concedit fins al moment 237.145 nacionalitats a descendents d’exiliats republicans en virtut d’aquesta llei de memòria democràtica. El nombre de sol·licituds de nacionalitat concedides fins ara representen el 27% de totes les presentades, que són 876.321.

«Els nascuts fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols, i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola, podran optar a la nacionalitat espanyola, als efectes de l’article 20 del Codi Civil», va defensar el ministre, informa Efe. A més, va assenyalar altres supòsits com, per exemple, per als descendents nascuts a l’exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers, abans de l’entrada en vigor de la Constitució del 1978.