Sánchez anuncia un decret per fer efectiu l’embargament d’armes a Israel i sancionar el Govern de Netanyahu

Fonts de la Moncloa expliquen que les mesures anunciades «per afegir pressió» a Israel persegueixen aturar el «genocidi a Gaza» i «mirar de frenar l’expansió d’assentaments il·legals i ajudar la població palestina». Altres accions que durà a terme el Govern tenen a veure amb la prohibició del trànsit per ports espanyols a tots els vaixells que transportin combustibles destinats a les forces armades israelianes o la limitació dels serveis consulars prestats als ciutadans espanyols residents als assentaments il·legals israelians a la mínima assistència legalment obligatòria.

El Govern reforçarà també el suport a l’Autoritat Palestina, tant pel que fa al nombre d’efectius en la Missió d’Assistència Fronterera que la Unió Europea té a Rafah, com en l’establiment de nous projectes de col·laboració en els àmbits de l’agricultura, la seguretat alimentària, i l’assistència mèdica. D’altra banda s’ampliarà la contribució a la UNRWA amb 10 milions d’euros addicionals destinats a l’auxili de la població gaziana i s’augmentarà la partida d’ajuda humanitària a Gaza «per arribar als 150 milions d’euros el 2026».

La declaració del cap de l’Executiu té lloc després que els dos socis de la coalició, el PSOE i Sumar, hagin estat negociant mesures contra Israel amb la intenció d’aprovar-les en el Consell de Ministres d’aquest dimarts, dia 9 de setembre. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va explicaraquest dissabte que estaven treballant amb el PSOE per «avançar» en aquest paquet de mesures contra Israel.

«¿Per què ho fem amb Rússia i no ho fem amb Israel? Hi ha una doble vara de mesurar en la legalitat internacional? No, no n’hi ha. Hem de trencar tota mena de relacions comercials amb Israel i hem d’agilitar amb caràcter immediat la proposició de llei de Sumar sobre l’embargament d’armes», va instar Díaz.

A la Moncloa acostumen a presumir que Espanya ha estat a l’avantguarda en l’abordatge d’aquest assumpte, des que el maig del 2024 va optar gairebé en solitari pel reconeixement de l’Estat de Palestina. Des d’aleshores Pedro Sánchez ha enarborat la bandera de Palestina. El Govern ha sigut pioner a acusar Israel d’estar cometent un genocidi i va prendre la iniciativa juntament amb Irlanda perquè es revisés l’Acord d’Associació UE-Israel. L’article dos determina que les relacions dels Vint-i-set amb Israel se sustenten en la base del respecte als drets humans, el dret internacional i el dret internacional humanitari.

Notícies relacionades

La jutge de Catarroja demana la llista de trucades del president el 29-O

8 versions sobre 5 hores clau

Les divisions entre països europeus no ho han fet possible i Pedro Sánchez titllava la setmana passada la resposta europea davant Gaza com «un fracàs», en una entrevista al diari britànic ‘The Guardian’. Alhora acusava la UE de doble vara de mesurar en política exterior, amb referència a les accions preses contra Rússia per la invasió d’Ucraïna. El cap de l’Executiu ha pressionat diplomàticament des de diferents fronts i ha convertit Gaza en una de les seves principals prioritats en política Exterior.

Aquest salt qualitatiu coincideix amb l’inici dels sondejos als grups parlamentaris per aprovar els Pressupostos. Entre els socis més reticents es troba Podem, que per donar el seu suport havia exigit entre altres qüestions la ruptura de relacions amb Israel.