Marchena analitzarà el recurs contra la condemna pel patrimoni de Rato

El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Manuel Marchena serà el ponent que haurà de decidir si admet el recurs de cassació que va presentar l’exvicepresident del Govern del PP Rodrigo Rato contra la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid de condemnar-lo a quatre anys, nou mesos i un dia de presó com a responsable de la comissió de tres delictes contra la Hisenda pública, un delicte de blanqueig de capitals i un delicte de corrupció entre particulars. L’expresident de la Sala Penal haurà de determinar ara si el recurs de qui també va ser director gerent del Fons Monetari Internacional té interès cassacional, és a dir, si es considera la possible existència d’un error jurídic en la sentència.

Rato va presentar a l’abril un recurs de cassació en el qual assegurava, entre altres coses, que els correus electrònics dirigits a l’exministre del PP Cristóbal Montoro, que està imputat pel jutge de Tarragona Rubén Rus Vela per, entre altres delictes, els d’organització criminal, tràfic d’influències i prevaricació, acrediten que la causa judicial que se li va obrir sobre el seu patrimoni "no tenia un fonament jurídic, sinó polític", segons va avançar aquest diari. També van recórrer la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid altres condemnats: l’exassessor fiscal de Rato, Domingo Plazas, i l’empresari Alberto Portuondo; però també Anticorrupció, que en el judici va tenir com a responsable la fiscal Elena Lorente, que no estava d’acord amb la sentència.

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont

La fiscalia descarta que declari la periodista que va dinar amb Mazón el 29-O

L’anàlisi sobre la rellevància del recurs de cassació es porta a terme mentre la defensa Rodrigo Rato ha recorregut la interlocutòria per la qual el jutge de Tarragona Rubén Rus Vela, que investiga Cristóbal Montoro per presumpte tràfic d’influències per beneficiar empreses de gasos industrials, no veu delicte en què l’exresponsable d’Hisenda amb el PP tingués accés a informació tributària de particulars, entre els quals hi havia rivals polítics, però també l’exvicepresident del Govern.

En concret, com va avançar EL PERIÓDICO en exclusiva, el primer missatge que al·ludeix a Rato el va enviar el 21 de gener del 2015 –quatre mesos abans que fos detingut l’exdirector gerent de l’FMI– el llavors cap de gabinet de Montoro a Hisenda, Felipe Martínez Rico, que relata que el cap de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, volia parlar amb ell sobre la "situació fiscal de Rato": "Tenen ara indicis que està procedint a alçament de béns. Portarà informació preparada, però és possible que la situació derivi en la necessitat d’una entrada i registre", explica aquest alt càrrec, que acaba el missatge destacant que aquesta i altres informacions podien comentar-se "dijous després del comitè de direcció (és molt tard, no sé si és oportú), o després del CM [Consell de Ministres] de divendres (que crec que és més apropiat). Com prefereixis", especifica l’e-mail. Segons el recurs de Rato, la causa del jutjat de Tarragona ha incorporat evidències de fets que presenten caràcters de delictes de revelació de secrets.