Crisi migratòria

Les Balears demanaran la suspensió del repartiment de menors no acompanyats

Prohens adverteix que no queden recursos per oferir una atenció digna i reclama el desplegament de la Guàrdia de Fronteres i Costes

La ministra Rego veu "racisme" darrere de l’anunci

Les Balears demanaran la suspensió del repartiment de menors no acompanyats
2
Es llegeix en minuts
Josep Àngel Costa

El Govern balear i els quatre consells insulars adverteixen que els serveis d’atenció a menors migrants no acompanyats han col·lapsat per l’arribada massiva de pasteres des d’Algèria i exigeixen la intervenció de l’Estat per acabar amb una crisi que, segons temen, pot posar en risc la seguretat de les Balears. Com a primer pas, l’Administració balear recorrerà el repartiment de menors entre les comunitats autònomes i demanarà la seva suspensió cautelar.

Però hi ha més reclamacions i, al setembre, el Govern demanarà a la Unió Europea que desplegui la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), ja que, segons la presidenta autonòmica, Marga Prohens, s’ha elevat a "alerta mitjana" la possibilitat que s’infiltrin "persones amb intencions perilloses" en el flux migratori.

Prohens va convocar ahir els presidents dels consells insulars, per quarta vegada en aquesta legislatura, per "abordar l’escalada de la crisi migratòria". Per dimensionar aquest drama va recordar que aquest any ja han arribat més de 4.700 persones, "el doble que l’any passat en aquestes dates". Només en els últims 20 dies n’han arribat 1.500 en les pasteres procedents del nord de l’Àfrica. Són "unes xifres insòlites", va indicar la presidenta.

Tot i que la competència en matèria migratòria és de l’Estat, l’atenció als menors que arriben sols correspon als consells, que denuncien "una situació límit" que ha desbordat els seus recursos assistencials. En aquests moments Balears es fa càrrec de 680 migrants menors d’edat.

Segons Prohens, no es pot atendre cap més, "no per [falta de] solidaritat o humanitat, sinó per una qüestió de capacitat". Si es manté aquesta tendència, els menors es veurien obligats a viure "en unes condicions que no són dignes", adverteix.

Així, el Govern i els quatre consells insulars van acordar en la trobada d’ahir recórrer al Tribunal Suprem contra el decret, aprovat el 22 de juliol, per al desplaçament de menors migrants de les Canàries a la resta de comunitats, tret del País Basc i Catalunya. En aquesta línia, quan el Consell de Ministres doni llum verda a l’inici d’aquest repartiment, previsiblement el 28 d’aquest mes, es demanarà la seva suspensió cautelar.

En la compareixença conjunta de Prohens i els presidents de les quatre illes ahir a Palma hi va haver retrets al Govern central per "fer els ulls grossos" en aquesta crisi migratòria. De fet, tots van posar especial èmfasi a lamentar l’absència del delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, malgrat que havia sigut convidat a la reunió.

La via algeriana

Notícies relacionades

Prohens va recordar que l’arribada de pasteres es va disparar des que el president Pedro Sánchez va modificar, el 2022, "la postura històrica" del Govern central respecte al Sàhara i va reconèixer-la com una regió autònoma del Marroc. "Algèria va trencar el tractat d’amistat amb Espanya", va lamentar la presidenta, que exigeix que es recomponguin les relacions diplomàtiques per posar límit "en origen" a la sortida d’embarcacions: "Ja som la principal porta d’entrada per a la immigració irregular a Europa".

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va criticar a través de les xarxes socials el Govern balear pel seu rebuig d’acceptar el repartiment de menors migrants. Segons va assegurar, aquesta negativa no es deu "a la falta de mitjans, sinó a racisme".