L’expresident socialista d’Aragó Javier Lambán mor als 67 anys

Feia anys que l’expresident autonòmic afrontava una complicada situació sanitària. El 2021 va anunciar que patia un càncer de còlon, malaltia que es va anar agreujant amb el pas del temps, però que no va impedir que exercís amb normalitat la seva feina com a president fins a les eleccions del maig del 2023. Posteriorment, amb la publicació de les seves memòries, Una emoción política, Lambán va revelar que patia esclerosi múltiple des del 2010.

El 2015 es va convertir en president del Govern d’Aragó. El seu propi partit, el PSOE, i Podem, CHA i Esquerra Unida van donar suport a un projecte polític que el socialista va basar a recuperar els serveis socials i invertir el camí de les retallades que el PP va obrir després de la crisi del 2008. Una legislatura dura, en la qual només CHA es va enrolar en el Govern autonòmic. Amb la lliçó apresa i l’aritmètica més favorable, Lambán va optar pels pactes per a la seva repetició al Pignatelli. El quadripartit va sortir a escena i llavors tant Podem com el PAR es van incrustar en un Govern liderat, una vegada més, pels socialistes. Abans de ser la cara visible del Govern d’Aragó durant gairebé una dècada, la carrera política de Lambán es va iniciar en la part més baixa de les institucions. El primer pas va ser al seu Ejea de los Caballeros natal, localitat a la qual sempre va estar lligat i que mai va arribar a abandonar. A partir del 2007, i durant dues legislatures, va complir "el seu primer somni polític" i es va convertir en alcalde d’Ejea.

La seva activa vida institucional, en ascensió constant, va viure un camí paral·lel en la política orgànica, en què va arribar a ser secretari general del PSOE a Aragó entre el 2012 i el 2025. La figura de pactes que va exhibir Lambán en bona part de la seva trajectòria política no la va replicar en la seva gestió del PSOE. L’objectiu llavors era aconseguir el Govern el 2015, i ho va aconseguir. La presidència autonòmica no va mantenir la calma en el partit, sinó que va alterar la vida interna. Les tensions es van elevar al màxim el 2017, en un igualat enfrontament amb Carmen Dueso. Lambán va resistir amb tan sols el 56% i amb l’evident fractura amb el PSOE de l’Alt Aragó, una relació que va marcar la resta de la seva feina.

Notícies relacionades

Els incendis, i els tuits, van arrabassar a Vox l’agenda política

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

La calma va tornar el 2021, quan fins i tot el president del Govern i líder nacional del PSOE, Pedro Sánchez, va acudir al conclave en què Lambán va rebre més suports. Va durar el que va durar: les seves constants discrepàncies amb Sánchez, agreujades per la relació del president del Govern amb els partits independentistes, i les peticions internes de demanar un canvi al capdavant del partit després de caure en els comicis amb Azcón van dinamitar la vida interna del partit en els últims mesos.

El final del lambanisme va arribar el març del 2025, amb l’elecció de Pilar Alegría com a nova secretària general del PSOE a Aragó. Unes noves eleccions internes que enfronten el candidat designat des de Ferraz i avalat per Osca, amb les federacions de Saragossa i Terol, més afins a Lambán. Va ser l’últim episodi d’una trobada amb difícil pronòstic per a l’aragonès des del seu començament.