Galícia demana al Govern central més mitjans davant l’avenç imparable del foc

El focus de Chandrexa és el més gran de la història de la comunitat, on les flames han calcinat des del juliol 44.000 hectàrees / Extremadura també sol·licita ajuda amb vuit incendis

Galícia demana al Govern central més mitjans davant l’avenç imparable del foc
4
Es llegeix en minuts
PAULA PÉREZ

Mentre els serveis d’extinció treballen a preu fet per frenar l’avenç imparable de les flames a Ourense, focs ja estabilitzats es reactiven i en sorgeixen altres de nous que obliguen a decretar el nivell 2 d’alerta per proximitat a nuclis poblats. La virulència d’aquesta onada incendiària ha portat Galícia al límit. Els múltiples focus, un còctel meteorològic perfecte, l’extensió d’uns fronts que s’allarguen desenes de quilòmetres, la mala visibilitat pel fum i la dificultat d’accés a algunes zones, fan que el treball de les brigades i mitjans aeris sigui titànic i, de moment, també infructuós.

Davant aquesta situació el president de la Xunta, Alfonso Rueda, va demanar ahir ajuda al Govern central. Va reclamar l’enviament de "qualsevol mitjà que estigui disponible" i que permeti als militars de la Brilat participar en les tasques d’extinció. El cap de l’Executiu central, Pedro Sánchez, va trucar a la tarda al mandatari gallec i es va comprometre a enviar reforços "al més aviat possible".

"És una situació complexa, probablement la pitjor viscuda en la història dels incendis de Galícia i la seva dificultat comença a desbaratar els serveis d’emergència", va lamentar el director general de Defensa do Monte, Manuel Rodríguez. De fet, aquesta onada incendiària ha elevat ja les hectàrees calcinades des del juliol a 44.000, que és la cinquena xifra més voluminosa d’aquest segle. I, en concret, aquest mes d’agost és el pitjor dels últims 18 anys.

Durant la jornada d’ahir els fronts actius a Ourense van continuar avançant imparables. Els dos focus que s’havien unit a Chandrexa van acabar de confluir amb un foc de Vilariño de Conso que era estable però es va reactivar. I els tres junts sumaven ja 16.000 hectàrees, fet que converteix aquest sinistre en el més gran de la història de Galícia. També és preocupant el foc d’Oímbra, sumava 10.000 hectàrees, mentre que l’incendi d’A Mezquita va saltar a Zamora i va obligar a confinar 1.500 persones. Ahir a la nit seguia sense control i arriba a les 9.000 hectàrees (1.000 més que dijous). Continuava actiu també el de Maceda, però no augmentava la seva extensió: 2.500 hectàrees. I per si en fossin pocs van sorgir nous fronts. Un foc a Larouco sumava ja 1.500 hectàrees. De menor envergadura continuaven actius tres focs més a Vilardevós.

Però a més van sorgir dos incendis més que van obligar a declarar l’alerta 2 per la proximitat de les flames a les cases al concello de Pontevedra d’Agolada (300 hectàrees) i a Toques (la Corunya) amb 200 hectàrees cremades. En total sumaven 42.000 hectàrees, després de cremar en un sol dia 13.300 hectàrees.

Situació crítica a Extremadura

Els incendis continuaven provocant talls de trànsit i el tren amb Madrid es mantenia interromput. A més, les zones afectades patien interrupcions puntuals del subministrament telefònic i elèctric, ja que s’havien de desactivar les línies per facilitar les tasques d’extinció.

A Extremadura la situació també era crítica. Igual com Rueda, la presidenta de la Junta, María Guardiola, va sol·licitar més mitjans al Govern central per combatre els vuit focs simultanis que hi ha actius a la comunitat. Guardiola va cursar la petició a la Delegació del Govern a Extremadura, després de la reunió del Cecopi, i al mateix president del Govern, que va telefonar a Guardiola per interessar-se per la situació. "He insistit en la necessitat de disposar de més mitjans per poder fer front als vuit incendis simultanis que tenim ara mateix en actiu", va indicar la presidenta de la Junta.

A banda del de Jarilla, que ha calcinat 4.800 hectàrees, preocupaven els focs d’Alburquerque (Badajoz), 2.000 hectàrees arrasades, i Pallares (Badajoz), 5.000 hectàrees de pastura. Només aquests tres incendis ja superen a tota la superfície cremada en l’època de perill alt de l’estiu del 2024, que es va saldar amb 9.382 hectàrees afectades, segons informa Rocío Entonado Arias.

Notícies relacionades

A Zamora, el foc arribat des de Galícia fins a Sanabria i l’originat pel que sembla ser un llamp a Porto continuaven ahir descontrolats i amb l’avenç de les flames es palpava la desesperació i impotència dels veïns i els alcaldes de la zona. Això malgrat que 13 mitjans aeris i un gran nombre de terrestres actuaven per extingir les flames tant en els focus de Castromil i Porto com en els més greus de la província veïna d’Ourense, segons informen Araceli Saavedra, Alberto Ferreras i Carlos Gil.

D’altra banda, a Lleó, en l’incendi de Yeres, van resultar ferits quatre membres de la Unitat Militar d’Emergències (UME), segons va informar ahir a la tarda el Ministeri de Defensa. Tres d’ells pateixen "cremades de diversa consideració en diferents parts del cos", mentre que el quart pateix una "luxació a l’espatlla". En aquests moments, més de 1.300 militars de l’UME estan treballant en una "dotzena de focs d’elevada perillositat".