5 amenaces planen sobre el finançament

Una proposta encara per concretar.

El compromís fundacional entorn del nou finançament era que la Generalitat tindria una proposta sobre la taula abans del 30 de juny, dissenyada junt amb el Govern de Pedro Sánchez i amb el vistiplau d’ERC. En canvi, el que hi ha és un document que assenta les bases sobre el futur model –que es va presentar en l’última reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat–, però que està lluny de concretar-se. A més, aquest document no garanteix que el nou sistema respecti el principi d’ordinalitat, una de les peticions centrals del president Salvador Illa per posar límits a la solidaritat interterritorial entre autonomies i que Catalunya retingui més recursos.

Per complicar encara més l’assumpte, ERC no recolza aquest document de bases perquè considera que "les concrecions són mínimes". Per tant, la situació està lluny de ser la que els seus protagonistes van projectar fa un any. El Govern té ara l’encàrrec de presentar la seva proposta de model de finançament per a totes les comunitats en un Consell de Ministres després de l’estiu. Allà hi haurà d’haver tots els detalls que ara falten.

Falta de personal de la hisenda catalana.

Un altre objectiu que tenia la Generalitat per millorar el nou finançament era potenciar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè algun dia pugui gestionar "tots els seus tributs". La primera fita concreta era assumir la gestió de l’IRPF "al llarg del 2026". La setmana passada el Govern va haver de recalcular el calendari i assumir que no tenia ni els recursos humans –falta de personal– ni els materials –dispositius tecnològics i programes informàtics– per complir aquest repte. Finalment, doncs, ha posposat la gestió de l’IRPF almenys fins al 2028. Durant aquest temps haurà d’augmentar els seus empleats –ara té 830 treballadors– i les seves oficines a Catalunya. Dijous passat la consellera d’Economia, Alícia Romero, va admetre que l’ATC necessitava una "transformació tecnològica molt important" si vol algun dia gestionar un "impost massiu" com l’IRPF.

En paral·lel, el Govern ha vist com se li obria un conflicte amb algunes associacions que representen els treballadors de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Illa va plantejar reclutar treballadors de la hisenda estatal perquè passin a la catalana –"seria de sentit comú", va dir–, cosa que va fer enfadar l’Associació d’Inspectors d’Hisenda (IHE): "El que seria de pur sentit comú és no cedir a les peticions independentistes, ni més ni menys". També el sindicat Gestha, que agrupa els tècnics del Ministeri d’Hisenda, ha protestat.

Sense prou suports al Congrés.

Per reformar el finançament català es necessita modificar tres normes, totes al Congrés. Són la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA); la llei que regula només el finançament de les comunitats autònomes de règim comú, i la llei de cessió de tributs de l’Estat a Catalunya. L’operació legislativa, doncs, és complexa i no té els suports assegurats. Per ara, només es pot comptar amb el sí del PSOE, ERC, Sumar, Bildu i el PNB. Partits com Junts, Podem, el BNG i Compromís ja han expressat les seves reticències i cal donar per descomptat el rebuig frontal del PP i Vox. No és un detall menor: sense l’aval del Congrés, per molt que la Generalitat faci créixer la hisenda catalana, no podrà implementar els canvis.

Pressió en contra de les autonomies.

Tothom hi comptava, però no per això deixa de ser una qüestió menor. El nou finançament català no té les simpaties de la resta de comunitats autònomes. Lidera el rebuig la Comunitat de Madrid, amb la presidenta Isabel Díaz Ayuso (PP) al capdavant, que va assegurar que el document de bases pactat entre la Generalitat i l’Estat era un afront que "acaba amb l’Espanya de tots". Tampoc ha generat simpaties en algunes comunitats liderades per socialistes. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va criticar al Govern de Sánchez que comenci a negociar només amb Catalunya una qüestió com el finançament autonòmic que afecta altres territoris. "Ens hauríem d’haver assegut tots junts. Que no ens prenguin per tontos", va dir. La proposta catalana només compta amb suports puntuals com el d’Euskadi, que no forma part del règim comú, i el del Partit Socialista en territoris en els quals està a l’oposició com les Balears i la Comunitat Valenciana, que veurien amb bons ulls poder acollir-se al principi d’ordinalitat que demana Illa. També allà se senten ofesos entre els recursos que aporten a la caixa comuna i els que després reben.

Notícies relacionades

Junts i ERC pressionen Illa perquè Sánchez compleixi els acords pendents: «Es juga molt»

El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

Calendari electoral advers.

L’últim obstacle és que, amb els retards, el calendari electoral contribueix a sembrar més dubtes en el camí. La Generalitat s’ha donat fins al 2028 per preparar l’ATC perquè recapti l’IRPF. El problema és que, llavors, ningú pot garantir que Sánchez segueixi a la Moncloa i que, per tant, hi hagi un president en disposició d’aplicar un nou model per a Catalunya. A més, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha anunciat que el primer que farà si guanya les pròximes eleccions generals és derogar "la quota separatista".