Montoro i la no-condemna del PP

Tot va començar amb una simple providència. El jutge Pablo Ruz, instructor de la peça Papers de Bárcenas, una de les peces separades del cas Gürtel –Correu en alemany– va donar cinc dies a l’Agència Tributària en l’última setmana de febrer del 2015 per "precisar la responsabilitat del Partit Popular en relació amb les aportacions econòmiques que en concepte de donacions apareixen anotades en els registres comptables opacs objecte d’anàlisi". Els "registres" era com anomenava el jutge la comptabilitat B del PP que portava el tresorer nacional des de feia vint anys, Luis Bárcenas.

Segons els correus interns de l’Agència Tributària, una llarga operació de toreig a l’instructor començaria sota la direcció de Santiago Menéndez, el director de l’agència en aquell moment.

I com ase magre, ple de mosques, una senzilla consulta –vinculant– del partit Unió, Progrés i Democràcia (UPD) a la Direcció General de Tributs (DGT), adscrita a la Secretaria d’Estat d’Hisenda, preguntava si les donacions il·legals havien de tributar. No feia referència a cap cas concret. El director, Diego Martín-Abril, va cursar la resposta que, en efecte, les donacions il·legals havien de tributar.

Aquesta va ser la clau de l’escàndol. A partir d’aquesta postura de la DGT, va començar una cadena de correus interns entre els principals col·laboradors de Montoro, començant pel mateix director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez. El tema, tal com es presenta en les dotzenes de correus intercanviats, es definia així: Assumpte: Re: Tributos estableix una doctrina contrària a Montoro: el PP no és com Càritas.

Resposta veraç

És a dir: la resposta veraç de la DGT, que es basava en jurisprudència, a la consulta vinculant d’UPD, havia de ser modificada perquè no s’havia d’aplicar a les donacions il·legals del PP apuntades, així com amb els sobresous pagats a dirigents del partit, que es van quantificar en 1.269.575 euros.

Que el tema era de gran prioritat per al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va quedar patent als correus de Santiago Menéndez. I en les seves protestes per no rebre informació immediata sobre l’evolució del duel amb el jutge d’instrucció Ruz, on els seus col·laboradors arriben a "creuar els dits" perquè no s’assabenti de la situació creada, li donen llargues i, paradoxalment, aconseguiran un aliat a la Fiscalia Anticorrupció, llavors a càrrec del fiscal en cap Antonio Salinas, en la persona del fiscal Antonio Romeral, el primer que va prendre declaració preprocessal a Luis Bárcenas a la Fiscalia Anticorrupció després de publicar-se els anomenats Papers de Bárcenas.

L’escàndol de l’acumulació de fins a 48,2 milions d’euros per part de Bárcenas en bancs de Suïssa havia esclatat a primers de 2013 amb la informació enviada pel ministeri de Justícia helvètic al Tribunal Suprem. Però, a més, el PP havia utilitzat diners de les donacions il·legals per sufragar les obres de la seva seu central a Madrid en diner negre i el pagament de sobresous a la cúpula del partit amb M.Rajoy al capdavant. El govern de Rajoy, doncs, amb prou feines portava alguna cosa més d’un any, des del desembre del 2011.

Per tant, es tractava d’evitar una imputació i posterior acusació contra el PP per delicte fiscal. Calia mirar per tots els mitjans d’evitar que el jutge Ruz instruís el delicte fiscal del PP per les donacions. I referent al pagament de l’obra del madrileny carrer de Gènova en diner negre, el jutge Ruz ja havia sembrat terror a l’enviar la policia per buscar la informació requerida i no contestada, el desembre de 2013, al quarter general popular.

Però Montoro va tenir, a banda de la seva persistència, el suport del fiscal Romeral, que, ja des del seu interrogatori a Bárcenas amb la comptabilitat B o Los Papeles sobre la taula, mai va creure en el recorregut del cas (*). En aquelles dates, com ja s’ha assenyalat anterioment, el fiscal en cap era el magistrat Antonio Salinas.

Segons va revelar EL PERIÓDICO que el 9 de març del 2015, Felipe Martínez Rico li envia un missatge amb un fitxer adjunt denominat "Document Fiscalia", en què explica al seu cap en el Ministeri que a Santiago Menéndez, llavors director de l’Agència Tributària, l’havien enviat, "de manera informal, el mateix document que adjunta Julia [Mansilla]. També sense firmar. És comunicació del fiscal al jutge Ruz", va alertar. I per això, l’Agència Tributària va començar a elaborar "un escrit de resposta (inici de conflicte jurisdiccional) a l’hipotètic escrit del jutge Ruz".

El document no estava firmat. ¿Va ser obra d’Antonio Romeral? ¿Li va enviar Romeral l’esmentat escrit al gabinet de Montoro? ¿Va actuar a l’esquena del jutge Ruz?

Ruz afirmava que "les quantitats donades en excés dels límits legals quedarien subjectes a tributació per l’impost de societats, ostentant aquells ingressos el tractament de rendes subjectes a tributació". Però Hisenda no va rectificar i va enviar el seu informe el 17 d’octubre del 2014. Així, Montoro va eximir de pagar impostos les donacions il·legals.

Vestit a mida

Notícies relacionades

Joan Carles i el seu cinquè estiu a l’‘exili’: viatges curts per visitar amics i regata a Nova York

El Parlament vol agilitzar tràmits i que les lleis s’aprovin en 6 mesos

"En la definició de les donacions exemptes [de pagar impostos] no s’exigeix que s’hagin obtingut d’acord amb la Llei", va notificar l’Agència Tributària a Ruz. "La realització de despeses electorals, d’altres despeses de funcionament de caràcter laboral –encara quan siguin de retribució a l’alta direcció– i fins i tot la realització d’inversions en la seu de l’entitat, es considera afectació emparada per l’exempció". En altres paraules: Montoro i Menéndez van fer un vestit a mida del PP.

El PP no va ser acusat per delicte fiscal en la sentència dels Papers de Bárcenas –la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat no van acusar per l’esmentat delicte–i només es va condemnar a Bárcenas per cooperador necessari amb l’empresa Unifica, que va cobrar en negre per les obres de Gènova. El PP va ser declarat responsable civil subsidiari. Tot i que l’acusació popular d’ADADE, vinculada al PSOE, va acusar l’Audiència Nacional i en el Tribunal Suprem per delicte fiscal al PP, es va considerar que en aplicació de la doctrina Botín (quan la fiscalia o l’Advocacia de l’Estat defensen els interessos generals en una causa, les acusacions populars no poden acusar) l’entitat no estava legitimada per actuar en delicte fiscal.