Les trinxeres segueixen intactes

Madrid és aquests dies una rasa gegant. La ciutat està aixecada per tots els punts cardinals i fins i tot han tancat mitja línia 6 de metro, que a sobre és la circular. Tanques, carrers tallats, embussos malgrat l’estiu, enutjos. Es podria dir que és l’escenari perfecte per acollir els polítics que tenim. Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez han tornat a demostrar en els balanços de fi de curs que no volen sortir de la seva pròpia rasa, una trinxera que cada vegada és més profunda. Enfrontats a tota hora i per tots els motius. Capbussats en una confrontació en la qual sembla que tots dos disfruten,

¿Per a què serveixen?

Ja fa vuit anys que estem així, des de la moció de censura amb la qual va caure el PP. Ho vam veure amb la pandèmia i també amb la dana de València. Cap de les dues tragèdies va suposar un punt d’inflexió per millorar la comunicació. Cap dels dos grans partits donen importància que la nul·la entesa és el millor caldo de cultiu per a l’antipolítica i la desafecció. És un terreny fèrtil per a discursos extrems. Es veu en les dades: la vivenda és la principal preocupació dels espanyols i només el 7% dels joves creuen que les propostes de l’Executiu i fr l’oposició poden tenir un impacte positiu per resoldre aquest problema. L’estudi el va realitzar la plataforma Talento para elo Futur entre mil persones de 18 a 30 anys. I com s’aprofita la ultradreta de Vox d’aquesta desafecció mereixeria altres Apunts polítics sencers.

¿Eleccions per perdre-les?

El president del Govern, en un moment de flaquesa, va admetre el 12 de juny, dia en què va esclatar el cas Cerdán, que no convocaria eleccions generals perquè les perdria. ¿Hi ha més reconeixement de la pròpia debilitat? Aquest dilluns, en el balanç del curs polític, va dibuixar una Espanya de llum i de color que quadra amb algunes dades macroeconòmiques, però no amb els tíquets de la peixateria o de la fruiteria ni amb les dades d’atur juvenil i la falta de vivendes socials. Com si amb una brotxada pogués ocultar les esquerdes del sistema. Repeteix mantres sobre la solidesa econòmica mentre la pobresa infantil arriba a cotes insuportables per a la quarta economia de l’euro. Un president que ha prorrogat dues vegades ja els Pressupostos de 2023 hauria de ser més apocat. El problema no és només que Carles Puigdemont no vulgui recolzar uns nous comptes. Els antics socis de Podem tampoc estan per la feina. I, malgrat tot, Sánchez va suggerir dilluns que, tot i que no els tregui, vol seguir fins al 2027, quart i últim any de la legislatura. Els periodistes li van preguntar com ho farà, amb aquest "vertigen" constant al Congrés dels Diputats, però va tirar pilotes fora.

El president del Govern podrà reflexionar durant aquests dies de vacances si el fet d’aguantar a qualsevol preu beneficia en alguna cosa un PSOE que va perdre quasi tot el poder territorial en les autonòmiques del 2023, un partit amb esquerdes en dues banderes clau fins ara, la del feminisme i la de la lluita contra la corrupció. I, en tots dos casos, per culpa de persones que eren pròximes a Sánchez: l’excol·laborador Koldo García, l’exministre José Luis Ábalos i l’exsecretari en l’executiva socialista Francisco Salazar.

El no del PP a tot

Notícies relacionades

Joan Carles i el seu cinquè estiu a l’‘exili’: viatges curts per visitar amics i regata a Nova York

El Parlament vol agilitzar tràmits i que les lleis s’aprovin en 6 mesos

"Aquest Govern no mereix el suport del PP, perquè totes les prioritats del Govern passen per buscar acords amb els partits separatistes o amb els partits de l’esquerra radical del país", va dir Feijóo en el balanç que va realitzar a la seu del partit quan se li va preguntar si el curs vinent es poden reconstruir els ponts amb l’Executiu. El no a tot del líder del PP l’ha fet rebutjar en el Congrés lleis amb les quals estava quasi del tot d’acord. La que més va cridar l’atenció va ser la llei del sòl, una norma que els alcaldes reclamaven per evitar que qualsevol defecte de forma impliqui l’anul·lació total d’un pla general d’ordenació urbana.

El principal partit de l’oposició també ha votat en contra d’un decret amb mesures per evitar noves apagades davant el que les elèctriques van arribar a reclamar-li públicament que no fos "curtterminista", i com oblidar l’esperpèntic capítol quan els populars van votar en contra de la pujada de les pensions, una posició que van corregir dies després. El no a tot li funciona a Feijóo en les enquestes que, malgrat l’experiència del 2023, alguns d’intrèpids a Génova continuen esmentant com si fossin oracles.